Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
abraçat | abraçada
Heràldica
Dit de l’escut dividit per dues diagonals que, sortides dels angles del flanc destre o del sinistre, es reuneixen a la meitat del flanc oposat tot formant un triangle isòsceles.
contraposició per oposició d’esmalts
Heràldica
En un escut faixat o palat, amb bordura componada o escacada, oposició dels seus esmalts amb els respectivament continguts de la bordura ( contracomponat
i contraescacat
).
Divisió d’una peça en dues meitats, l’una de metall i l’altra de color contrabanda, contrabarra, contrabarreta, contrabastó, contracinta, contracotissa, contrafaixa, contrallista, contrapal, contravergueta, contraxebró i contraxebronat , amb cobriment d’un camper, d’una peça o d’una figura amb alguna de les contraposicions del grup anterior contrabandat, contrabarrat, contracintat, contracotissat, contrafaixat, contrallistat, contrapalat, contraverguetat i contraxebronat , amb divisió, per la meitat, dels escuts abraçat, calçat i capat, bo i alternant-ne els compartiments…
khàzar
Història
Dit de l’individu d’un poble d’origen incert que formà un imperi (s VI) entre les mars d’Azov i Càspia i els rius Volga i Don.
Després d’enfrontar-se als musulmans 661-730, el Caucas romangué com a límit d’ambdós imperis Amb capital a Itil, reberen el vassallatge de diverses tribus eslaves i mantingueren excellents relacions amb l’imperi Bizantí Enfrontats als russos presa d’Itil, 969, Vladimir sotmeté els khàzars 1016 al domini bizantí Els khàzars, que probablement parlaven una llengua turca, foren cristianitzats 860 per Ciril de Tessalònica abans, el 740, un dels seus caps havia abraçat el judaisme Aquest fet, que tingué molt ressò en el sefardisme, produí una pretesa correspondència ~950 entre Hasday…
inductància pròpia
Electrònica i informàtica
Relació entre el flux magnètic total abraçat per un circuit elèctric i el corrent que hi circula.
El seu símbol és L , i val L = N ϕ/ I, N essent el nombre d’espires, ϕ el flux d’una espira i I el corrent La unitat de mesura és el henry
rima
Literatura
Terme de poètica que designa la total o parcial concordança de fonemes entre dos o més mots a partir de la darrera vocal accentuada, i especialment emprada per a obtenir terminacions iguals o semblants entre dos o més versos.
Feminització de l’occità rim, significà tradicionalment vers i composició rimada Limitada a l’accepció moderna té precedents en certs recursos de la poesia clàssica llatina i ja apareix en himnes cristians del s VIII i en les primeres manifestacions de la poesia romànica Segons el grau de coincidència dels fonemes en els mots afectats, a partir de la darrera vocal accentuada, la rima pot ésser consonant, si aquesta coincidència és perfecta, i assonant, si només es produeix en les vocals la coincidència ha d’ésser necessàriament fonètica, no pas gràfica La consonància ha exigit l’aplicació de…
llei de Faraday
Electrònica i informàtica
Llei fonamental de l’electromagnetisme, descoberta el 1831 i completada el 1845 per Neumann, que estableix que, en un circuit tancat sotmès a l’acció d’un camp magnètic variable, s’hi indueix una força electromotriu proporcional a la derivada respecte al temps del flux magnètic abraçat pel circuit.