Resultats de la cerca

Té la consciència, o el jo, com a punt de partença i punt focal Per això, sol comportar una forta càrrega epistemològica Kant, els postulats de la qual menen, invertits, a un plantejament metafísic idealisme alemany posterior quan passa de l’enunciat que “només si l’ésser és donat a la consciència és possible el coneixement” a l’asserció que “l’ésser és determinació de la consciència” El terme “idealisme” començà d’ésser emprat a la darreria del s XVII per a designar tant les doctrines de Descartes i Locke, per exemple, que donaven un estatut subjectiu a les idees i instauraren, així, el…

Depèn de la temperatura de l’estel és molt gran, en valor absolut, per als estels calents o molts freds, els quals radien molt, fora de l’espectre visible

Membre del Club Natació Catalunya, fou internacional en categoria júnior Com a absolut, es proclamà campió de Catalunya dels 200 m lliure 1999 i dels 200 m estils 2001

El camí absolut és la ruta a partir d’un punt prefixat de l’estructura de directoris directori arrel el camí relatiu descriu la ruta a partir del directori actual

Integrant del Club Nàutic Amposta, fou campió d’Espanya i mundialista en categories inferiors 2001 Com a absolut, fou subcampió d’Espanya 2002 i tercer 2003 en quatre amb timoner

Dels quals Hegel fa una presentació descriptiva i interpretativa en la seva Fenomenologia de l’esperit 1807, com a exposició del camí i del procés que porten el Saber Absolut

Fou guanyador absolut una vegada del Tour de França 1959 i sis vegades del gran premi de la muntanya de la mateixa prova 1954, 1958, 1959, 1962, 1963 i 1964

Hom parla de semiconductors de gap directe quan els esmentats mínim i màxim corresponen al mateix valor de vector d'ona 1 quan aquest és diferent, el semiconductor és de gap indirecte

Amb el CN Barcelona fou campió absolut de Catalunya de 200 m esquena 1978 i de 100 m esquena 1979 El 1981, amb el CN Catalunya tornà a vèncer en aquesta última prova

Fou campió de Catalunya absolut 1940 i campió de Catalunya de dobles 1934, 1935, 1942, 1949 Guanyà dues vegades el Campionat d’Espanya individual 1940, 1941 i un cop el de dobles 1941