Resultats de la cerca
Es mostren 390 resultats
Miquel Ortega i Sala
Història
Militar
Militar.
El 1864 ingressà en l’acadèmia militar d’enginyers Lluità a la tercera guerra Carlina i fou ferit a la Seu d’Urgell Professor de matemàtiques, assolí que les seves obres Trigonometría 1881 i Geometría 1884 fossin declarades llibres de text a les acadèmies militars La darrera assolí vint-i-dues edicions entre el 1884 i el 1951
Pere Alsius i Torrent
© Fototeca.cat
Arqueologia
Historiografia
Arqueòleg i historiador, farmacèutic de professió.
Descobrí 1887 la mandíbula de Banyoles, la peça més important de la collecció d’antropologia i prehistòria que formà Fou membre de diverses acadèmies Collaborà a “La Renaixença” Escriví, entre altres obres, Assaig històric sobre la vila de Banyoles 1872-81, i l’opuscle Serinyà reseña histórica de este peublo desde la más remota antigüedad hasta nuestros dias 1895
Sergi Bonacase
Pintura
Pintor.
Estudià a les acadèmies d’André Lhote i de Fernand Léger i, al Brasil, amb Portinari 1948-50 Després del viatge a Amèrica abandonà la pintura figurativa i es dedicà a la pintura abstracta, de factura lineal i evocadora de moviment Exposà en diverses ciutats entre les quals a Barcelona Galeria René Metras, des del 1965
Rafael Folch i Andreu
Farmàcia
Farmacèutic.
El 1911 s’establí a Madrid, on el 1915 obtingué la càtedra d’història de la farmàcia a la universitat el 1924 en publicà uns Elementos Fou president de la Unión Farmacéutica Nacional i membre de diverses acadèmies, entre les quals la Internacional d’Història de la Farmàcia, de la Haia És autor de diverses obres sobre història de la farmàcia
Dmitrij Ivanovič Blokhincev
Física
Físic rus.
Es graduà a la Universitat de Moscou el 1930 i en fou professor des del 1936 fins al 1956 Des d’aquest any fins al 1965 fou director de l’institut de recerca nuclear de Dubna Treballà en el camp de la física i estudià les reaccions en cadena i la física de les partícules Fou membre de diverses acadèmies científiques
William Feller
Matemàtiques
Matemàtic nord-americà d’origen croata.
Estudià a les universitats de Zagreb i de Göttingen El 1939 emigrà als EUA, i el 1944 es naturalitzà nord-americà Fou professor de matemàtiques a la Universitat de Princeton, i pertangué a nombroses acadèmies de ciències Les seves investigacions en el camp de l’estadística, d’una gran rigor matemàtica, foren desenvolupades a An Introduction to Probability Theory and its Applications 1950
Marc Pierre de Voyer d’Argenson
Història
Política
Aristòcrata i polític francès.
Comte d’Argenson Després d’exercir des de molt jove diferents càrrecs oficials, es distingí com a ministre de la guerra 1742 amb la reorganització de l’exèrcit i la institució de l’escola militar 1751 Encarregat de les biblioteques, dels teatres, de les acadèmies i de les pensions als escriptors, se sabé guanyar l’amistat de molts Voltaire, Marmontel, i li fou dedicada l’Enciclopèdia 1751
Faust Renom i Jaumandreu
Pintura
Pintor.
Format a Llotja i a acadèmies lliures amb Nicanor Vázquez Residí un temps a París Participà en collectives barcelonines des del 1906 El 1915 concorregué a una internacional de San Francisco de Califòrnia Exposà individualment des del 1916, a Barcelona Conreà l’oli, l’aquarella i el dibuix i es caracteritzà per un paisatgisme simple i convencional Collaborà amb pseudònim com a dibuixant en diverses publicacions
Marie-Joseph Kampé de Fériet
Matemàtiques
Matemàtica francesa.
Contribuí a crear i desenvolupar moltes de les branques de la matemàtica pura i aplicada Foren transcendents les seves aportacions a la mecànica de fluids, anàlisi, probabilitat, teoria de les equacions funcionals, teoria generalitzada de la informació, etc Fou investida doctora honoris causa a les universitats de Gant i Bolonya, i nomenada membre de les acadèmies de ciències de París, Madrid, Varsòvia, Washington i Nova York
Gaietana Lluró i Morcillo
Música
Soprano.
Estudià a les acadèmies de Frank Marshall i d’Enric Granados, de Barcelona Debutà el 1908, i el 1912 es presentà al Liceu amb Romeo et Juliette , de Gounod El mateix any estrenà Liliana , d’Apelles Mestres, i el 1914 fou la protagonista en l’estrena de Maruxa , d’Amadeu Vives, paper que cantà molts cops En retirar-se dels escenaris prematurament 1935, exercí una destacada tasca docent
,