Resultats de la cerca
Es mostren 97 resultats
al·lòfon
©
Fonètica i fonologia
Variant o modalidat fonèticament regular en què es manifesta un fonema específic, a causa de la distribució relativa dels seus trets constitutius, el conjunt particular dels quals marca el camp de dispersió fonològica i, per tant, la capacitat distintiva de cada fonema dintre el seu sistema.
Com que és normal que cada fonema es manifesti mitjançant més d’un allòfon, les seves realitzacions fonètiques solen fluctuar entre una distinció màxima, anomenada allòfon fonamental , i d’altres de secundàries, que són anomenades allòfons accessoris i que poden determinar fins i tot una distinció nulla o neutralització amb un altre fonema del sistema Per exemple, el fonema |g| del català presenta un allòfon fonamental oclusiu, velar, sonor g en angle , un allòfon accessori fricatiu, velar, sonor g en pegar i un altre de neutralitzat oclusiu, velar, sord k, i, per tant, comú a l’…
altressí
Dret
Igualment, també; usat en els escrits judicials per a introduir una possible petició de caràcter accessori o supletori, formulada després de la petició principal.
banc petjat
Militar
Accessori de fusta recobert amb material anticombustible, usat per a protegir les accions dels ariets i de les antigues màquines de guerra en els setges.
paleta
Accessori de la cadira dels barbers, a la part central superior del respatller, emprat per a recolzar-hi el cap del client mentre l’afaiten.
artilleria
Militar
Conjunt de canons, morters, obusos, etc., de què disposa un exèrcit, una plaça, un vaixell, etc., juntament amb llurs municions i el material accessori corresponent.
La seva missió fonamental consisteix a debilitar o anorrear el potencial defensiu i ofensiu de l’exèrcit enemic esfondrament de fortificacions i de sistemes de defensa, destrucció de ginys de guerra i anihilació de tropes, etc i ajudar els atacs de l’exèrcit propi L’artilleria fou una de les grans revolucions tècniques dels segles XV i XVI Sembla que la seva primera aparició a Occident fou al setge d’Alacant, el 1331, però la utilització de la pólvora per a llançar projectils no es generalitzà fins al segle XV Els canons emprats a Alacant eren molt primitius L’augment del rendiment es…
de mans lliures
Dit de l’accessori que mitjançant un altaveu i un micròfon situats en l’aparell telefònic permet mantenir una conversa sense necessitat d’agafar l’auricular.
baqueta
Militar
Accessori per a netejar el canó de les armes de foc portàtils i per a extreure les beines que, per defectes, hagin quedat a la recambra.
Generalment és una barra prima de ferro o de llautó, sovint amb un orifici a l’extremitat, on són collocades tires de drap per facilitar la neteja de l’arma
celleta mòbil
Música
Accessori emprat en els cordòfons de mànec que, en envoltar-lo, pressiona les cordes contra el batedor o diapasó a una distància fixa respecte al pont.
Aquesta peça escurça la llargada màxima de vibració de la corda, i dona com a resultat un instrument de tir més curt i afinació absoluta més aguda Es pot fixar al mànec amb una lligada o amb un cargol especial
obelisc
© J. Mariné
Art
Història
Monument religiós, de base quadrangular, acabat en punta i fet de diferents blocs de pedra o, molt més sovint, monolític, propi de l’Egipte faraònic.
L’obelisc del grec obelískos , ‘ast’ en egipci, tehen comprèn en principi una base sobre la qual descansa l’obelisc pròpiament dit, acabat en forma de piràmide en egipci, benben recobert antigament d’electre Segons uns, representa la imatge estilitzada d’un raig de sol, i segons uns altres, el dit de Déu La teoria més acceptada, però, en fa un fetitxe primitiu, un betil, sobre el qual s’aixeca el sol al matí Sigui com vulgui, és un monument solar, car apareix per primera vegada a la dinastia V 2494-2345 aC, quan predomina la teologia heliopolitana, solar, i és consagrat a Ra, el Sol, o a…
trencacorrents
Tecnologia
Accessori que tenen alguns agitadors, eventualment formant part del recipient, la finalitat del qual és evitar que la mescla, emportada pel moviment de l’agitador, giri sense mesclar-se.