Resultats de la cerca
Es mostren 70 resultats
alfagen | alfàgena
Tecnologia
Dit dels elements aliants que, afegits als acers, modifiquen el diagrama d’equilibri Fe-C ampliant l’interval d’estabilitat de l’anomenada fase alfa del ferro o ferrita.
El crom, el silici, el titani, el niobi, el molibdè i el tungstè són elements alfàgens En particular, el niobi i el titani, afegits als acers, es caracteritzen perquè hi formen carburs, que disminueixen la proporció de carboni dissolt a la matriu i així estabilitzen la ferrita L’exemple més típic d’element alfagen és el crom, que, afegit als acers inoxidables de baix contingut de carboni, n'augmenta la resistència a la corrosió El crom té la mateixa estructura cristallina cúbica centrada al cos que la ferrita i això fa que els acers on hi ha la proporció adequada de crom normalment superior…
empavonament
Tecnologia
Tractament d’oxidació superficial que hom aplica als acers suaus a fi de formar-hi una pel·lícula anticorrosiva que protegeixi el metall.
Els acers empavonats tenen un color blau característic
bainita
Tecnologia
Agregat de ferrita i carbur de ferro que apareix, en una forma inestable, en els acers i les foses, en transformar-se isotèrmicament l’austenita.
L’estructura bainítica pot ésser fixada als acers afegint-hi níquel o molibdè i n'augmenta la resistència a la tracció i, alhora, en millora la resiliència
acer
La torre Eiffel (1889), construcció d’acer de grans dimensions, obra de l’enginyer francès Alexandre-Gustave Eiffel (1889)
© Corel Professional Photos
Tecnologia
Fonamentalment, mescla de ferro i d’una petita quantitat de carboni.
El ferro pur per si sol ferrita ofereix poca resistència i duresa i sofreix deformacions plàstiques amb l’addició de carboni augmenten les seves aptituds de resistència i duresa així com el límit elàstic, tot disminuint-ne la ductilitat El percentatge de carboni que caracteritza l’acer és comprès entre el 0,05 i l’1,70% La propietat principal de l’acer és el fet que les seves qualitats de resistència, per una composició determinada, poder ésser variades considerablement per un tractament tèrmic adequat el tremp , que consisteix en un refredament intens després d’un escalfament per sobre del…
cementació
Tecnologia
Procés que consisteix a modificar la composició i les propietats de la superfície d’un metall per difusió d’un element (dit cement
) en ella —a temperatura elevada, sense arribar, però, a la de fusió— bé per la seva incorporació en la xarxa cristal·lina del metall (substituint àtoms del reticle), bé per la simple inserció en els intersticis de la xarxa, quan els àtoms introduïts són prou petits (carboni, nitrogen, etc).
La cementació d’acers, la més important industrialment, pot tenir per objecte l’enduriment superficial cementació pel carboni, nitruració, carbonitruració, cromització, i cementació electrolítica , en la qual la peça a cementar fa d’ànode en un bany de carbonat alcalí a 95°C, l’augment de la resistència al desgast cementació pel sofre o pel procediment sulfinuz o bé la millora de la resistència a la corrosió cementació amb crom, zinc, alumini o calorització La cementació pel carboni és la més emprada i s’usa per a endurir la superfície de peces fabricades amb acers…
sorbita
Tecnologia
Mescla molt fina de ferrita i cementita, de textura perlítica i contingut de carboni variable..
És un dels constituents dels acers trempats i recuits El nom prové del metallurgista britànic HCSorby 1826-1908
acer austenític
Tecnologia
Acer, d’estructura austenítica a la temperatura ambient, obtingut mitjançant l’addició de crom, manganès o níquel.
Els més importants són l’acer Hadfield amb un contingut del 13% de manganès, l’acer inoxidable austenític i els acers refractaris austenítics
Città di Castello
Ciutat
Ciutat de la província de Perusa, a l’Úmbria, Itàlia, situada a les ribes del Tíber.
Té indústria d’acers, tèxtil, maquinària i ciment Conserva diversos edificis notables del Renaixement, com el Palazzo Vitelli della Cannoniera, la catedral 1356, però amb l’interior renaixentista i el Palazzo Comunale
tremp
Tecnologia
Tractament al qual hom sotmet un metall per tal d’endurir-lo, especialment el que consisteix a escalfar-lo i refredar-lo ràpidament en submergir-lo sobtadament en un líquid fred.
El tremp millora notablement les qualitats mecàniques del metall en augmentar-ne el límit d’elasticitat, la resistència a la ruptura per tracció i la duresa Hom distingeix en aquest tractament dues fases fonamentals, en la primera de les quals s’esdevé una modificació de l’estructura interna del metall, a causa de la calor, a temperatures de prop dels 800°C per als acers, que en millora la duresa i la flexibilitat Si el refredament fos lent, s’esdevindria una nova modificació de l’estructura interna que li faria perdre les qualitats obtingudes La segona fase és el refredament ràpid, obtingut…
troostita
Tecnologia
Constituent microgràfic de l’acer, format per ferrita i cementita.
Hom l’obté per descomposició de l’austenita, en trempar suaument els acers per un refredament mitjanament ràpid, o de la martensita, en la seva recuita a temperatura moderada El seu nom prové del químic francès LJTroost
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina