Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
quinazolina
Química
Una de les quatre benzodiazines fonamentals.
És bàsica i de caràcter aromàtic Es presenta en forma de cristalls grocs, solubles en l’aigua i en els solvents orgànics convencionals, que es fonen a 48°C La quinazolina i els seus derivats es formen per acció de l’amoníac sobre derivats acilats de l' o- aminobenzaldehid o o- aminoacetofenones
ureid
Bioquímica
Cadascun dels derivats acilats de la urea.
Són substàncies de propietats similars a les amides i que gaudeixen d’una gran importància en bioquímica Com a principals ureids cal esmentar l’àcid allofànic, d’estructura lineal, i, entre els cíclics, l’alloxana, l’allantoïna, la hidantoïna i l’àcid barbitúric, així com les purines i diverses hidroxipirimidines
anilina
Química
Fenilamina C 6
H 5
NH 2
Amina primària, la més simple de les aromàtiques.
Líquid oliós, incolor, d’olor característica, que s’embruneix a l’aire i a la llum Se solidifica a -6,2°C i bull a 184,4°C És una base dèbil pk B = 9,30 i és poc soluble en aigua però miscible amb la major part de solvents orgànics Fou obtinguda per primera vegada per Unverdorben 1826 per destillació destructiva de l’indi Fristzche la preparà el 1841 tractant l’indi amb hidròxid potàssic i li donà el nom d’anilina del portuguès anil És present en petita quantitat al quitrà d’hulla i és obtingut en grans tonatges per síntesi El procediment actualment més important és la reducció catalítica…
benzè
Química
Hidrocarbur cíclic aromàtic, líquid a la temperatura ordinària, incolor, escassament soluble en aigua, que bull a 80,1°C.
El seu espectre presenta a la regió ultraviolada una banda d’absorció intensa a 198 mm, i una altra de relativament feble a 255 mm, d’estructura fina, característica dels arens i anomenada banda benzenoide La molècula del benzè és constituïda per sis àtoms de carboni, amb llurs orbitals hibridats en forma sp 2 formant un anell cada àtom de carboni és unit a un d’hidrogen per un enllaç d’orbital molecular tipus σ a cadascuna de les unions carboni-carboni, totes idèntiques i formant un hexàgon regular, contribueixen, d’una banda, un parell d’electrons que formen un enllaç tipus σ, i de l’…
acilcoenzim A
Bioquímica
Qualsevol dels derivats acilats del coenzim A
, representables pel símbol RCO-S.CoA, en el qual R indica, en general, una cadena parafínica de nombre senar d’àtoms de carboni.
Llur constitució és idèntica a la de l'acetilcoenzim A R=CH 3 Els acilcoenzims A són intermediaris en el catabolisme dels àcids grassos