Resultats de la cerca

Cant d’enyorança a la terra catalana i d’exaltació a la llengua, hom l’ha considerat com l’iniciador del Romanticisme en llengua catalana i especialment, i ja des del mateix moment de la seva publicació, com a l’impulsor del moviment anomenat de la Renaixença L’original fou enviat per Aribau a Francesc Renart i Arús perquè, segons carta del 10 de novembre de 1832, el corregís i el fes imprimir tot seguit Bé que l’original hològraf, corregit per Renart, s’ha conservat, la primera edició coneguda de La pàtria és la d’ El Vapor , del 24 d’agost de 1833, que introduïa algunes lectures errònies…

Noble, passà uns quaranta anys a la cort Com a castlà d’Albelda participà amb Ferran d’Aragó i de Borja en la repressió de la revolta ribagorçana 1586-90, campanya de la qual publicà una Relación Barcelona s d Essent diputat de la Generalitat publicà cinc Discursos sobre la calidad del Principado de Cataluña Lleida 1616, dirigits, respectivament, al rei, als diputats, al braç militar, als governs municipals i al braç eclesiàstic, on reivindica la plena participació de la petita noblesa rural en la vida política i una política econòmica d’acord amb els interessos d’aquesta També…

Vida i obra Secretari reial i arxiver de la Corona d’Aragó 1553-72 i 1584-85 L’acord de les Corts del 1564 en què sollicitaven al rei un cronista oficial per al Principat el menà a elaborar una His-tòria general de Catalunya Si bé tenia previstesquatre parts, tres d’història I dels primers pobladors al 714 II del 714 a Ramon Berenguer IV III de R Berenguer a Felip II i una de geografia Descripció general del Principat de Catalunya i comtats de Rosselló i Cerdanya , només en redactà la Primera part , que no havia enllestit del tot el 1585 Se’n conserven dos manuscrits Fou…

Desenvolupament enciclopèdic Descriu les diverses etapes de la història del teatre català des de l’edat mitjana fins al principi de la dècada del 1960 Parteix de la concepció del teatre com a espectacle i ordena els continguts d’acord amb un criteri cronològic, dins del qual estableix subdivisions temàtiques dedicades als agents teatrals Seguint els esquemes de la historiografia tradicional, delimita tres etapes la medieval, la decadent i la renaixent, i, amb un estil proper a la crònica, adopta un enfocament assagístic i divulgatiu Amplia les incursions que el mateix autor feu a…

Fou president de Lo Rat Penat 1932-35, degà del Centre de Cultura Valenciana —on dirigí la secció de prehistòria i creà la de filologia i toponímia— i un dels signataris de l’Acord Ortogràfic de Castelló de la Plana 1932 A la postguerra fundà l’editorial Sicània 1955, la revista literària “Sicània” 1958-59 i la collecció de narrativa valenciana breu “Nostres Faulelles” 1961-66 Interessat en la bibliofília, creà una important biblioteca particular especialitzada en qüestions valencianes Publicà nombrosos treballs sobre arqueologia, paleontologia lingüística, toponímia i…

Era format per J Fuster, MA Oliver, X Romeu, J Soler, J Albanell, J Rendé, GJ Graells, O Pi de Cabanyes i, inicialment, B Mesquida, el qual, després, se’n separà Redactaren una cinquantena d’articles teòrics entre el desembre i l’abril del 1976 a la revista “Canigó”, amb una actitud radicalment nacionalista que partia de la idea, d’origen gramscià, de construir una literatura nacionalpopular Defensaren la superació del realisme històric anterior, però la seva literatura partia d’una base realista i comunicativa d’acord amb el moment històric que es vivia i amb la voluntat de…

Vida i obra Estudià amb els jesuïtes, però acabà dins l’orde augustinià Fou canonge degà de la seu de Tortosa i protonotari apostòlic Per contrarestar l’acord del concili de Tarragona 1635 favorable a la predicació en català, publicà, sota el pseudònim de Juan Gómez Adrín , un Memorial en defensa de la lengua castellana para que se predique en ella en Cataluña Tarragona 1636, que motivà al seu torn una rèplica en el Memorial en defensa de la lengua catalana Tarragona 1636 de Dídac Cisteller El 1639 publicà, a Roma, un Panegírico a Urbà VIII, i el 1645, a Nàpols, un condol per la…

No hi ha acord sobre si nasqué a Sariñena prop de Montsó o bé era català de Sabadell o de Barcelona Després de criar-se a Barcelona n’era ciutadà honrat, estudià a Salamanca s’impregnà de l’ambient erasmista cortesà i obtingué una sòlida formació humanista Estigué al servei de Juan de Zúñiga i Estefania de ↑ Requesens fou preceptor de Lluís de Requesens i pertangué al cercle d’erudits humanistes de la cort carolina, establint relació amb notables humanistes de l’època Grudius, Honorat ↑ Joan , Frederic ↑ Furió , Arias Montano, Plantin, entre d’altres Fou preceptor i bibliotecari…

Filla del periodista i dirigent del PEN Club Català EnricTubau Perelló i de Matilde Bergadà Molgosa, secretària particular de l’alcalde de Barcelona, s’exilià a nou anys amb la seva família a Montpeller, on estudià hispàniques i s’especialitzà en catalanística Exercí en l’ensenyament secundari i posteriorment en el superior El 1964, en casar-se amb l’escriptor Albert Bensoussan, adoptà el nom de Mathilde Tubau-Bensoussan El 1986 es doctorà amb la tesi Narcís Oller et son temps , dirigida per Maurice Molho  Catedràtica a la Université de Haute Bretagne Rennes 2, hi impulsà els estudis…

Vida i obra Identificat per François Pirot com a vescomte de Girona i d’Àger 1144 – ~ 45 i primer vescomte de Cabrera ~1145 – ~ 80 Guerau III de Cabrera , quan s’extingí el càrrec a Girona, conservà el títol vescomtal i es titulà vescomte de Cabrera El 1145 fundà el monestir de Roca-rossa El 1149 prengué part en la conquesta de Lleida, al costat de Ramon Berenguer IV i del comte d’Urgell Ermengol VI El 1156 subscriví un conveni amb Ermengol VII per tal d’acabar les qüestions de jurisdicció sobre diversos castells de la marca de Balaguer Recentment, però, Stefano M Cingolani l’identificà amb…