Resultats de la cerca
Es mostren 299 resultats
acord
© Fototeca.cat
Música
Conjunt de dos o més sons simultanis que es regeix per les lleis de l’harmonia.
Els acords són constituïts per superposicions d’intervals de tercera interval Quan la nota inferior és a la base, l’acord es troba en estat fonamental si aquesta disposició canvia, es tracta d’una inversió En l’harmonia tradicional, els acords són classificats, segons el nombre de sons que els integren, en acords de tres, de quatre i de cinc sons L' acord de tres sons resulta de la superposició de dues terceres Pot ésser consonant i llavors és anomenat acord perfecte major i acord perfecte menor , ambigu acord de quinta…
acord
Música
Combinació de dues o més notes simultànies que és percebuda com una unitat.
Comporta una idea de fusió, d’unitat, de concordança que exclou la mera coincidència accidental o agregació No obstant això, per extensió, sovint s’anomena acord qualsevol simultaneïtat sonora L’harmonia harmonia2 és la disciplina que n’estudia l’estructura morfologia i les relacions que s’estableixen entre els acords d’una frase musical sintaxi Tradicionalment, l’acord s’ha identificat com un dels elements bàsics de la tonalitat Descripció tècnica Tot i que sovint apareixen combinacions simultànies de dues notes -díades-, els teòrics encara no han establert si s’…
acord
Música
Producció simultània de diversos sons als instruments de tecla i corda.
acord místic
Música
Acord hexàton ideat i emprat per A. Skr’abin, que en l’estat fonamental és presentat per sis quartes alterades i justes sobreposades, prenent com a notes de l’acord els harmònics 8, 9, 10, 11, 13 i 14: do, fa?, si?, mi, la, re, i do com a so fonamental.
Skr’abin va utilitzar-lo a partir del seu poema simfònic Prometeu , opus 60 motiu pel qual és anomenat també acord de Prometeu com a acord mode i com a base generadora del llenguatge harmònic i melòdic de tota la seva obra
acord de sexta
Música
Acord que té com a baix la seva 3a.
Rep aquest nom perquè l’interval que s’estableix entre el baix i la fonamental de l’acord és una 6a També se’l coneix com a 1a inversió L’acord de sexta, tot i ser consonant, és menys estable que un acord en estat fonamental Aquesta inestabilitat, que s’accentua si la distància entre el baix i la resta de l’acord supera l’8a, és deguda al fet que la nota més greu projecta amb més força els seus harmònics i tendeix, per tant, a imposar-se com a fonamental acord Per tal de no reforçar aquesta tendència es prohibeix la duplicació…
acord de Tristany
Música
Primer acord de l’òpera Tristany i Isolda de R. Wagner (fa, si, re♯, sol♯).
R Wagner Tristany i Isolda , preludi © Fototecacat/ Jesús Alises És un dels acords sobre els quals s’ha polemitzat més a causa de la dificultat d’establir quines de les notes que el formen són reals i quines són estranyes des del punt de vista de l’harmonia funcional tradicional en el context harmònic on es troba Algunes interpretacions formulades a partir de l’anàlisi d’aquest acord són a si, re♯, fa, la és un acord de 7a amb la 5a rebaixada fa en lloc de fa♯ i en oposició de 6 aug, on el sol♯ és una llarga appoggiatura del la La seva funció tonal és de dominant de…
acord de sèptima
Música
Acord de quatre notes (tètrada) format per la fonamental i les seves 3a, 5a i 7a.
Té una morfologia bastant diversa segons com siguin la tríada de base M, m, aug, dis i la mateixa 7a M, m, dis L’harmonia tradicional els considera com a acords dissonants, per la qual cosa, la 7a de l’acord ha de ser preparada la nota ha de venir de l’acord anterior i resolta per moviment conjunt descendent Si bé es poden construir sobre tots els graus de la tonalitat, l’acord de sèptima més habitual és el que es forma sobre el V 3a M, 5a J i 7a m, tant del mode major com menor i que rep el nom d’acord de sèptima de dominant L’acord…
acord per quartes
Música
Acord format per quartes (per exemple: re, sol, do, fa?).
A partir de la teoria segons la qual els acords de la música tonal es formen per terceres sobreposades do-mi-sol-si s’ha format, per analogia, el fonament teòric d’aquests acords substituint la tercera per la quarta que pot ser justa, augmentada o disminuïda Ha estat utilitzat per autors com A Schönberg, A Skr’abin acord místic , P Hindemith i B Bartók
acord de pas
Música
Acord format per notes de pas i brodadures que té la funció de connectar melòdicament dos acords o dos estats diferents del mateix acord.
La seva funció harmònica està subordinada a la dels acords del seu context immediat i sol aparèixer en posició mètrica més dèbil que els esmentats acords Són acords de pas els acords de 6a i 4a d’unió també anomenat 6a i 4a de pas i el 6a i 4a d’amplificació
acord de sexta i quarta
Música
Acord que té com a baix la seva 5a.
Acord de sexta i quarta © Fototecacat/ Jesús Alises Rep aquest nom perquè els intervals que s’estableixen entre el baix i la 3a de l’acord i entre el baix i la fonamental són de 6a i 4a respectivament També se’l coneix com a 2a inversió Se’l considera un acord dissonant, ja que l’interval de 4a des del baix és dissonant Se’n distingeixen els següents tipus el d’unió o de pas, que fa de pont entre dos acords, generalment entre l’acord en estat fonamental i la seva 1a inversió acord de sexta ex a i el d’amplificació o auxiliar,…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina