Resultats de la cerca

Competí representant el Club Boxa Sant Eloi Es proclamà campió de Catalunya de boxa amateur en la categoria de pes mitjà en derrotar el púgil Àngel Parra 1966 S’entrenà a les ordres dels preparadors Marzari i Hidalgo Formà part de la selecció catalana de boxa amateur

Estudià al Conservatori Hubert de Blanck de l’Havana, on es graduà com a professor de piano el 1936 Fou editor i comentarista de programes de l’Orquestra Filharmònica de l’Havana i, a més, crític de música dels diaris Cubamena , Prensa libre , Alerta  i Conservatorio Compongué obres per a piano Berceuse , Nocturno , cançons i la sarsuela María Merced També collaborà en el Diccionario enciclopédico de la música , publicat a Barcelona el 1946 Obtingué el premi de musicologia María Teresa García Montes de Giberga per les obres Historia de la canción de arte cubana 1952 i La pedagogía musical…

Conegut com Papitu , s’inicià a La Salle Bonanova de Barcelona i jugà al Futbol Club Barcelona 1967-69 En aquesta etapa obtingué una Lliga 1969 i una Copa 1969 i debutà amb la selecció espanyola Després jugà al Balonmano Granollers 1969-72, i guanyà tres Lligues seguides 1970, 1971, 1972 i una Copa 1970 Disputà els Jocs Olímpics de Munic 1972 Jugà també amb el Picadero 1972-73, amb el qual fou subcampió de Lliga Retornà al Granollers 1973-74 i guanyà un altre cop la Lliga i la Copa Posà punt final a la seva trajectòria a les files del Calpisa 1974-78, amb el qual assolí quatre Lligues 1975-78…

Ingressà a la Companyia de Jesús i el 1571 es traslladà al Perú, on fou provincial del seu orde És autor d’una sèrie d’obres sobre la catequització dels indígenes americans i d’una Historia natural y moral de las Indias 1590, on estudia les característiques físiques i biològiques d’Amèrica i la història dels seus antics habitants

Collabora en molts dels projectes del seu germà, Ferran Adrià , alhora que ha desenvolupat una trajectòria pròpia Especialitzat en rebosteria, després d’un període amb el seu germà a El Bulli 1985-97 s’establí pel seu compte Entre altres projectes, el 2010 creà elBarri, un concepte global que inclou diversos restaurants, i el 2011 obrí a Barcelona els restaurants Tickets i 41º el qual tancà el 2014, que l’any 2013 obtingueren cadascun una estrella Michelin Posteriorment obrí els restaurants Pakta 2013 i Enigma 2017, també guardonats amb estrelles Michelin el 2014 i el 2017, respectivament…

Entrà en relació amb la professió rentant plats en un hotel de Castelldefels, on el xef el va iniciar en els secrets de la cuina clàssica El 1981 es matriculà en una estada organitzada pel restaurant El Bulli, situat a la cala Montjoi de Roses Alt Empordà, del qual fou nomenat cap de cuina el 1984 Adrià i el director del Bulli, Juli Soler Lobo, es comprometeren a crear una restauració amb una personalitat pròpia i definida, un projecte que amb el temps els proporcionà tres estrelles Michelin 1997 L’any 1995 obriren a Barcelona el Bulli Catering i el 2000 es posà en marxa el Bulli Taller, un…

Debutà en el cinema amb Zampo y yo 1965, de Lluís Lúcia Estudià art dramàtic i es donà a conèixer en l’ambient teatral més endavant ha sobresortit també en el camp musical, sovint al costat del seu marit, el cantant Víctor Manuel Entre la seva filmografia hom pot destacar Españolas en París 1970 i Vida conyugal sana 1973, ambdós de Roberto Bodegas Tormento 1974, de Pedro Olea El amor del capitán Brando 1974, de Jaime de Armiñán La petición 1976, de Pilar Miró L’obscura història de la cosina Montse 1977, de Jordi Cadena Sonámbulos 1977, de Manuel Gutiérrez Aragón La Colmena 1982 i Después del…

Estudià a les universitats de Saragossa i Barcelona i al Pontificium Athenaeum Angelicum de Roma Fou professor de la Universitat de Glasgow i des del 1964 de la de Bristol Conreà la poesia irònica, que sovint l’acosta a Pere Quart i Nicolás Guillén En publicà mostres esparses a revistes, i en els reculls A l’oreig del capvespre 1975 i  Poesia prima 1986 És autor d’una novella insòlita, Crònica d’Isambard 1976, que l’acostà a l’humor crític i sincopat de Boris Vian, i La torre Bernadot 1986, premi Sant Joan 1985 Traduí Les cançons d’innocència i d’experiència de W Blake, poemes de…

Organitzà el grup dels germans bohemis Escriví himnes 1505 i un catecisme 1522 Saludà amb fervor la reforma de Luter, però s’acostà a Zwingli i coincidí amb la doctrina catòlica en la qüestió dels sagraments, el sacerdoci i el celibat eclesiàstic

Deixeble de Cornelis de Vos, rebé influències de Rubens, bé que una part de la seva obra s’acosta també a la de Teniers, sobretot en la pintura de gènere Pintà també escenes mitològiques i religioses És destacable el seu Grup alegre Staatliche Museen, Berlín