Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
actiu | activa
Física
Química
Dit de les substàncies que en virtut de llur estructura, estat de divisió, puresa de la formació d’un complex, etc., es troben en una forma que no és l’ordinària, però que les fa especialment aptes per a sofrir o per a donar lloc a certes transformacions, per exemple, per a actuar com a catalitzadors (metalls actius), per a actuar com a adsorbents (carbó actiu), per a participar en una reacció química o bioquímica, etc.
actiu | activa
físsil
Física
Dit de l’element el nucli atòmic del qual experimenta la fissió en rebre l’impacte d’un neutró.
Per exemple, són físsils el 2 3 5 U, el 2 3 3 Th i el 2 3 9 Pu
radioactiu | radioactiva
làser
Un làser de CO2 emprat per a realitzar un tall continu de precisió en una planxa metàl·lica
© Fototeca.cat
Física
Dispositiu que genera llum coherent, quasi monocromàtica i altament direccional, en el domini espectral que va de les ones submil·limètriques als raigs X.
L’ efecte làser , en què es fonamenta el funcionament d’aquests dispositius, consisteix essencialment en el fenomen anomenat emissió estimulada , que també és la base del màser Pel fet que fou desenvolupat primerament el màser i que ambdós dispositius es basen en el mateix fenomen hom anomenà originàriament màser òptic el làser Recreació del funcionament d’un làser © Fototecacat L’emissió estimulada fou estudiada inicialment per Einstein el 1917, i les possibilitats de la seva aplicació a l’amplificació d’ones ultracurtes màser fou establerta per CH Townes el 1951 i confirmada…
tevatró
Física
Sincrotró del Laboratori Nacional Fermi, Illinois, EUA.
Fou acabat de construïr el 1983 i estigué actiu fins el 2011 Arribà a proporcionar energies de fins 0,98 TeV a cada raig de protons o antiprotons circulant en el seu interior fins a 1,96 TeV en la seva collisió Té 6,28 km de circumferència El seu nom prové de la unitat d’energia que podia assolir, el teraelectronvolt TeV
Josep Sanç
Física
Físic.
Era sacerdot Fou professor de filosofia i física experimental a la Universitat de Perpinyà Més tard s’establí a París Fou un actiu propagador de la teoria del magnetisme animal i experimentà el tractament de les paràlisis amb corrents elèctrics el 1772 publicà Guérison de la paralysie par l’electricité Poc abans de la Revolució Francesa tornà a Perpinyà El 1789 era vicari de Taurinyà
antireflector
Física
Dit de la substància, en general un fluorur metàl·lic com el fluorur de magnesi, que, en dipositar-ne una capa molt fina (~0,1 μm) sobre la superfície d’una lent, disminueix la reflexió dels raigs incidents.
Els efectes desitjats són dos En primer lloc, un augment de la llum transmesa per la lent per tal d’obtenir una imatge més ben illuminada en segon lloc, una eliminació dels reflexs interns del sistema òptic per tal d’afavorir la claredat de la imatge Un recobriment antireflector és actiu només sobre un cert color Per tant, les diferents parts d’un sistema òptic han de tenir el tractament per a un determinat color, tot aconseguint que la imatge final sigui cromàticament correcta Modernament hom usa el tractament en multicapes, que eliminen els reflexos de diversos colors alhora
Georges Claude
Física
Físic i enginyer francès, membre de l’Académie des Sciences des del 1924.
Interessat per l’estudi dels gasos, el 1906 modificà el mètode Linde per a l’obtenció d' aire líquid i el féu més econòmic Més tard, l’any 1911, reeixí en la realització d’un procediment industrial de separació dels components de l’aire per destillació fraccionada L’any 1910 començà els estudis sobre les descàrregues elèctriques en gasos, que li mostraren la possibilitat de llur ús en illuminació Primerament l’aplicà només als cartells lluminosos, però quan, el 1930, recobrí interiorment els tubs amb substàncies fluorescents que feien una llum blanca, llur utilització s’estengué pertot arreu…