Resultats de la cerca

Es mostren 9 resultats

angles adjacents

angles adjacents

Matemàtiques
Angles d’un pla que tenen el mateix vèrtex i que se situen a banda i banda d’una semirecta que els fa de costat comú.
Gran enciclopèdia catalana

adjacent

Matemàtiques
En un graf (o digraf), dit dels vèrtexs comunicats per una aresta (anomenada arc).
Es diu que els digrafs són adjacents des de o adjacents cap a per a indicar el sentit de l’arc
Gran enciclopèdia catalana

romboide

Matemàtiques
Paral·lelogram, especialment el que no té els costats adjacents iguals ni els angles rectes.
Gran enciclopèdia catalana

diagonal

Matemàtiques
Dit d’una superfície que passa per dues arestes no adjacents d’un políedre.
Gran enciclopèdia catalana

Abū ‘Abd Allāh Muḥammad ibn Ǧābir al-Battānī

Astronomia
Matemàtiques
Astrònom i matemàtic àrab, conegut a Occident per Albategnius.
Habità a Al-Raqqa, prop de l’Eufrates Bé que es preocupà per l’astrologia, donà als estudis astronòmics un enfocament científic Partidari i continuador de Ptolemeu, rectificà i perfeccionà alguns punts de l’Almagest En els seus treballs donà prioritat a la pràctica dels càlculs astronòmics i a la confecció de taules, i deixà de banda molts aspectes teòrics Usà instruments més perfeccionats que els grecs, la qual cosa li permeté de calcular la inclinació de l’eclíptica amb un error de mig minut d’arc, els punts equinoccials amb un error d’una hora, i una millor mesura de l’any tròpic, la qual…
Gran enciclopèdia catalana

polígon

Elements d’un polígon (dalt); polígon inscrit en un cercle (baix esquerre); polígon circumscrit a un cercle (baix dreta)

© Fototeca.cat

Matemàtiques
Figura plana i tancada formada per segments rectes.
P 1 P 2 , P 2 P 3 , P n - 1 P n , i P n P 1 , són anomenats costats del polígon, essent els punts P 1 , P 2 , , P n , amb n ≥3, els anomenats vèrtexs del polígon Una diagonal del polígon és el segment recte que uneix dos vèrtexs no correlatius La porció de pla que és envoltada pels costats constitueix l' interior del polígon Els angles determinats per cada parell de costats adjacents, i que són a l’interior, són dits angles interiors del polígon Un polígon és convex si cada angle interior és menor o igual a 180° Un polígon és còncau si no és convex, és a dir, si almenys existeix…
Gran enciclopèdia catalana

graf

(1) Graf orientat: el camí ( a 1, a 2, a 4, a 5) és un circuit , els arcs a 2 i a 3 són bucles o rulls en el vèrtex v 2. i a 6 és un camí de v 1 a v 3. (2) graf no orientat: la cadena ( a 1, a 4, a 5) és un cicle , les arestes a 2 i a 3 són bucles o rulls en el vèrtex v 2, i a 6 és una aresta de v 1 a v 3.

© fototeca.cat

Matemàtiques
Ens constituït per un conjunt S d’elements i per un conjunt C de línies que uneixen els elements de S (tot palesant una correspondència de S en si mateix).
Cal distingir entre un graf orientat i un graf no orientat Un graf orientat és una quaterna S, C, o, e , on S és el conjunt d’elements o vèrtexs, C és el conjunt de línies entre els vèrtexs o arcs, o és l' aplicació origen que assigna a cada arc el vèrtex del qual surt, i e és l' aplicació extrem que assigna a cada arc el vèrtex al qual arriba Un graf no orientat és una terna S, C, e , on S és el conjunt dels vèrtexs, C és el conjunt de línies entre els vèrtexs o arestes , i e és l’aplicació que assigna a cada aresta una parella de S × S , formada pels vèrtexs que uneix l’aresta en qüestió…
Gran enciclopèdia catalana

angles corresponents

Angles determinats per una secant a dues rectes: alterns, corresponents, oposats pel vèrtex i conjugats

Matemàtiques
Els dos angles de cada una de les quatre parelles formades per dues rectes tallades per una secant, ambdós a un mateix costat de la secant, un d’ells intern i l’altre extern i no adjacents.
Si les dues rectes són paralleles, dos angles corresponents són iguals
Gran enciclopèdia catalana

angles alterns

Angles determinats per una secant a dues rectes: alterns, corresponents, oposats pel vèrtex i conjugats

Matemàtiques
Els dos angles de cada una de les quatre parelles formades per dues rectes tallades per una secant, cada un d’ells a un costat diferent de la secant, ambdós externs (alterns externs) o interns (alterns interns) i no adjacents.
Si les dues rectes són paralleles, dos angles alterns són iguals
Gran enciclopèdia catalana