Resultats de la cerca
Es mostren 96 resultats
El Federalista
Periòdic bisetmanal en castellà que sortí a Barcelona des del 24 d’octubre de 1868 fins aproximadament pel març del 1869 com a òrgan del Club dels Federalistes.
Demanà la república federal amb llibertat d’ensenyament, d’impremta i de culte, així com el sufragi universal, la descentralització administrativa i la supressió de títols acadèmics Atacà la República pel fet de no haver assolit aquestes fites Josep Roca hi publicà articles sobre precedents històrics del federalisme
Tribunal Català de l’Esport
Esport general
Òrgan suprem jurisdiccional esportiu a Catalunya.
Tal com estableix el text únic de la Llei de l’esport, aprovat pel Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol, és competent en qüestions electorals, competitives i disciplinaries esportives Actua amb autonomia i independència totals i decideix, en instància administrativa, sobre les qüestions esmentades de la seva competència, amb suport material i pressupostari de la Secretaria General de l’Esport En l’àmbit disciplinari, té competència per poder resoldre els recursos interposats contra els acords adoptats en matèria disciplinària esportiva pels òrgans disciplinaris de les…
decrets de s’Agaró
Història del dret
Nom amb què és conegut el pla de 58 disposicions (decrets i ordres) del departament de finances de la Generalitat de Catalunya, promulgades els dies 8, 9 i 12 de gener de 1937 i publicades al Diari Oficial de la Generalitat extraordinari del dia 18.
El pla fou preparat a la localitat de s’Agaró Baix Empordà per un grup d’alts càrrecs de la Generalitat i d’economistes convocats pel primer conseller i conseller de finances, Josep Tarradellas, arran del decret de Facultats Excepcionals aprovat pel Consell de la Generalitat 20 de novembre de 1936, el qual li concedia àmplies facultats per a endegar l’activitat financera i administrativa del departament Substituí els articles de l’Estatut relatius a les relacions financeres amb l’Estat espanyol ateses les noves exigències que la guerra suposà en el pressupost català El pla, amb…
Consell de la Croada
Història
Consell creat el primer terç del s. XVI, amb seu a Madrid, sota la presidència del comissari general de Croada
, destinat a la recaptació i l’administració dels ingressos concedits a la monarquia hispànica per la butlla de la Croada
.
Actuà també com a tribunal, tant en matèria de la butlla de la Croada, com, més endavant, també del Tribunal del Subsidi de Quarta , i de l' excusat , les anomenades “tres gràcies” aquest tribunal fou substituït, per Ferran VI el 1750, per una direcció administrativa i un tribunal anomenat Comissariat de la Croada
Club Marítim Roc de Sant Gaietà Roda de Barà
Esports nàutics
Club d’esports nàutics de Roda de Berà.
Fundat al juny del 1970, fou impulsat per Josep Maria Fortuny, alhora primer president Les seves installacions inicials eren d’uns 1000 m² Durant la dècada de 1980 organitzà una prova de motonàutica i una d’esquí nàutic del Campionat d’Europa de cada especialitat El 2010 perdé la concessió administrativa arran de la construcció de la nova dàrsena esportiva de Roda de Berà
Castella la Nova
Història
Nom donat a l’antic regne de Toledo en ésser incorporat a Castella
arran de la Reconquesta (s. XI-XIII).
La divisió administrativa de l’Estat espanyol del segle XIX donà el nom de Castella la Nova a la regió que comprenia les províncies de Madrid, Toledo, Ciudad Real, Conca i Guadalajara Amb la divisió politicoadministrativa establerta després de la Constitució del 1978, hom suprimí aquesta regió i creà les comunitats autònomes de Madrid uniprovincial i de Castella-la Manxa , la qual a més, incorporà la província d’Albacete
pau de Zanjón
Història
Tractat signat el 10 de febrer de 1878 a Zanjón (Camagüey, Cuba) entre els insurrectes cubans i el capità general de Cuba, Martínez de Campos.
La pau, que cloïa deu anys de guerra, atorgava als nacionalistes un indult, una certa autonomia administrativa i la possibilitat d’enviar diputats a les corts El capitost nacionalista Antonio Maceo rebutjà la pau, i la lluita continuà fins el 1880 però, malgrat això, la treva fou efectiva fins el 1895, que començà la guerra d’independència La pau de Zanjón significà també l’inici de les grans inversions nord-americanes a l’illa
Castella la Vella
Història
Nom que adoptà el primitiu regne de Castella
per diferenciar-se del conjunt territorial de l’antic regne de Toledo, conquerit als s. XI-XIII i que prengué el nom de Castella la Nova.
La divisió administrativa de l’Estat espanyol del s XIX donà el nom de Castella la Vella a la regió que comprenia les províncies de Santander, Burgos, Logronyo, Sòria, Segòvia, Àvila, Valladolid i Palència Amb la divisió politicoadministrativa establerta després de la Constitució del 1978 hom suprimí aquesta regió i creà les comunitats autònomes de la Rioja uniprovincial, abans Logronyo, Cantàbria uniprovincial, abans Santander i Castella i Lleó la qual a més, incorporà les províncies de Lleó, Zamora i Salamanca
Joventut Valencianista
Història
Primer grup declaradament nacionalista del País Valencià, fundat el 1908 com a conseqüència de la radicalització d’un sector del Centre Regionalista Valencià.
Seguí les directrius de la Solidaridad Catalana, i intentà de valencianitzar els partits polítics existents Fracassats els seus objectius, fou reorganitzat el 1914, amb un programa molt similar, del qual es destaquen els punts següents exigència de l’autonomia política i administrativa del País Valencià, ensenyament gratuït i obligatori i instauració d’un servei militar voluntari, juntament amb altres punts de tipus agrarista, com la postulació del crèdit agrícola, rebaixes de les tarifes ferroviàries i marítimes, etc Fou dissolt durant la Dictadura de Primo de Rivera
Destur
Política
Partit polític de Tunísia fundat el 1914 pel xeic al-Ṯa‘ālibī per reivindicar la fi del protectorat francès i l’elaboració d’una constitució (en àrab dustūr).
Promogué els disturbis de 1920-22, però la repressió l’afeblí i es dividí entre els partidaris d’un règim democràtic i els que volien romandre dins l’esperit tradicionalista i panarabista Bourguiba, encapçalant el primer grup, el reorganitzà i fundà el Parti Socialiste Destourien 1934, el qual es posà al capdavant de la lluita contra els francesos Després de la proclamació de la independència 1956, lluità a favor de la república 1957 actualment, el partit s’identifica amb l’estructura administrativa del règim de Bourguiba
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina