Resultats de la cerca
Es mostren 208 resultats
adob
adob natural d’origen argànic
© Fototeca.cat
Economia
Agronomia
Substància orgànica o mineral que conté un o diversos elements químics indispensables per al creixement dels vegetals, i que, addicionada al sòl, el compensa de les deficiències que pugui tenir d’aquests elements.
L’adob, per tant, augmenta la fertilitat d’un terreny Els elements químics que en més gran quantitat extreuen els vegetals del substrat per tal de subvenir a llurs necessitats sintetitzadores són el nitrogen, el fòsfor i el potassi Consegüentment seran aquests els elements que més sovint escassejaran a les terres de conreu, atesa l’explotació intensiva a què són sotmesos Els adobs, fonamentalment, pretenen de corregir aquesta escassesa o mancança, bé que a vegades també forneixen altres elements secundaris, que normalment ja són en quantitat suficient al sòl Sovint també aporten…
adob
Afait, coloret.
adob
Ingredient utilitzat per a adobar carns, llegums, etc.
adob mineral
Tecnologia
Adob amb substàncies minerals.
Els més importants són les sals bàsiques del crom adob al crom Són utilitzats també l’adob al zirconi , l’adob amb algunes sals bàsiques de l’alumini adob a l' alumini , l’adob al ferro , l’adob al silici , l’adob als polifosfats i l’adob a l' alum actualment poc emprat
adob vegetal
Tecnologia
Adob amb tanins vegetals procedents de fustes, fulles o escorces de moltes espècies vegetals, com per exemple el castanyer, el sumac, el quebratxo, la mimosa, el roure, l’alzina, el pi, etc.
Antigament era anomenat adob de blanqueria per tal de distingir-lo de l’adob a l’alum
adob sintètic
Tecnologia
Adob amb substàncies semblants als tanins vegetals, anomenades tanins sintètics, obtingudes per via sintètica.
Són un complement molt important dels tanins naturals i minerals, que permeten de donar a les pells adobades algunes propietats que amb aquests seria molt difícil d’aconseguir taní sintètic
adob carbònic
Agronomia
Adob utilitzat en hivernacles que consisteix a enriquir-ne l’ambient en diòxid de carboni.
En bones condicions de llum, temperatura i nutrició, l’increment en diòxid de carboni afavoreix la fotosíntesi i, per tant, el creixement de les plantes Normalment, en l’atmosfera hi ha una concentració de 340 ppm Sovint hom haurà d’enriquir l’ambient en els hivernacles el nivell òptim és entre 800 i 1 200 ppm per a un gran nombre de conreus
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina