Resultats de la cerca

De formació autodidàctica, tingué una infantesa i adolescència marcades per conflictes familiars Exercí diferents oficis fins que la seva primera novella, Fight club 1996, fou duta al cinema per David Fincher i li atorgà el prestigi d’ésser considerat una de les promeses de la nova narrativa nord-americana Ha publicat les novelles Survivor 1999, Invisible Monsters 1999, Choke 2001, Lullaby 2002, Diary 2003 i Haunted 2005

És autor de narracions, com I nostri simili 1932, i de novelles, entre elles La rosa rossa 1937, Le trincee 1942, L’onda dell’incrociatore 1947, Amor militare 1955, Il cavallo Tripoli 1956, La calda vita 1958 i I giochi di Norma 1964, totes amb un tema dominant l’anàlisi psicològica dels anys entre la infància i l’adolescència Pòstumament aparegué el recull poètic A sole e al vento 1970

De família originària de Kiš Samarcanda, visqué tota la vida a l’Índia És autor de tres divans intitulats segons l’edat del poeta Poemes d’adolescència 1272, Poemes de maduresa 1284 i Poemes de vellesa 1293, a més d’uns Gazaliyyāt ‘Poemes lírics’ i de diverses obres històriques, com el maṯnawī Tughluq Nāma, que tracta de la victòria de Ghīyās al-Dīn Tughluq sobre Khosrow Khan 1320

El 1935 emigrà als EUA, on fou periodista i després professor universitari Als temes de l’adolescència s’afegeixen sovint en la seva obra històries de l’emigració de les classes més pobres Després de Páscoa Feliz 1932, el 1956 publicà la narració Saudades para Dona Genciana , a la qual seguiren Léach 1959, A escola do Paraíso 1960, Gente de terceira classe 1962, É proibido apontar 1964 i O milagre segundo Salomé 1975

Passà la seva infantesa a Israel el seu pare n'era ambaixador i l’adolescència a l’Argentina Fou lector durant dos anys de Jorge Luis Borges, quan l’escriptor argentí era totalment cec Ha treballat com a editor a diferents indrets del món i , l’any 1985, s’installà al Canadà Ha publicat nombrosos assaigs, entre els quals, els més importants són The dictionary of imaginary places 1980, History of reading 1996 i Into the looking-glass wood 1998 A banda, ha publicat diferents antologies temàtiques

Fill del pedagog i crític d’art  Lluís Folch i Torres Especialitzat en trastorns psicològics, socials o educatius de la infància i de l’adolescència, fou fundador i director dels serveis de psiquiatria infantil de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau 1941-80 i de l’Hospital de Sant Joan de Déu 1960-62 i professor de la Universitat de Barcelona 1956-82 Fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans El 1988 rebé la medalla President Macià de la Generalitat de Catalunya i el 1993 la Creu de Sant Jordi

Fill d’una família de l’alta burgesia, es dedicà de primer a la carrera militar 1914-18 i més tard al periodisme A la seva primera novella, Die Verwirrungen des Zöglings Törless ‘Les tribulacions de l’estudiant Törless’, 1906 utilitzà records de la seva adolescència També és autor de Die Vereinigungen ‘Les associacions’, 1911, Drei Frauen ‘Tres dones’, 1924 i Der Mann ohne Eigenschaften ‘L’home sense qualitats’, 1930, la seva obra més important, on fa una anàlisi aguda i crítica de la societat austrohongaresa del començament de segle És considerat un dels millors prosistes…

Passà tota l’adolescència a Chicago i es donà a conèixer amb A Street in Bronzeville 1945, de caire autobiogràfic Amb Annie Allen 1949, recull de poemes que reflecteixen la creixença d’un infant en un barri negre de Chicago, fou la primera dona negra que guanyà el premi Pulitzer 1959 Altres reculls són The Bean Eaters 1960, In the Mecca 1968, To Disembark 1981 i Children Coming Home 1991 També és autora de la novella Maud Martha 1953, on combina poesia i humor, les autobiografies Report on Part One 1972 i Report on Part Two 1995, i llibres per a infants Bronzeville Boys and…

Tot i que els seus pares eren mestres tingué una infantesa difícil, amb temporades d’anorèxia i autisme, i una adolescència marcada positivament per la música Estudià filosofia a Nanterre i entrà a treballar, el 1969, a l’editorial Gallimard Hi desenvolupà feines diferents fins que el 1994 plegà de tots els càrrecs per dedicar-se a la literatura Després de publicar diverses obres, el salt a la notorietat literària li arribà amb la novella Tous les matins du monde 1991, a la qual seguí Vie secrète 1998 i altres títols, el darrer dels quals, Les Ombres errantes 2002, fou guardonat…

Visqué la infància i l’adolescència a Perpinyà 1905-21 Allà s’inicià en la pràctica del rugbi a l’Sporting Club del Vernet 1918-21, com a mig de melé Després, a Barcelona, s’incorporà a l’Atlètic de Catalunya 1921-30, on més tard fou directiu El 1936 formà part del Comitè Popular Pro Esport Català, que ideà la celebració de l’Olimpíada Popular Creà el Comissariat d’Esports de la Generalitat de Catalunya, del qual formà part del comitè executiu El 1937 dirigí l’Escola de Vol a Vela de la Generalitat, però a causa de la guerra no durà ni un any En acabar la Guerra Civil s’exilià a…