Resultats de la cerca

Presidí el Centre d’Esports Sabadell en cinc etapes 1933-34, 1935-39, 1939-42, 1951-52, 1952-53 Alcalde de Sabadell 1940-60, s’interessà per l’aviació, i el 1948 fou un dels qui constituí l’Aeroclub de Sabadell El 1953 impulsà la fusió d’aquest club amb el seu homòleg de Barcelona, gràcies a la qual es fundà l’Aeroclub Barcelona-Sabadell, del qual fou el primer president 1953-63 Promogué la Volta Aèria a Catalunya i el Festival Aeri Internacional de Barcelona Fou vicepresident del Reial Aeroclub d’Espanya i rebé la gran creu al Mèrit Aeronàutic 1962

S’inicià l’any 1939 a l’escola de vol sense motor del Prat de Llobregat Feu nombrosos llançaments de vol i el 1943 aconseguí el títol de pilot a l’Aeroclub de Barcelona Fou un dels fundadors de l’Aeroclub de Sabadell i perfeccionà els seus coneixements al costat de José Luis Aresti El 1951 prengué el relleu en la direcció de l’escola de vol Al principi dels anys cinquanta debutà a la Volta a Espanya i el 1955, a la Volta Aèria a Catalunya El 1968 fou nombrat director de l’escola de pilots de l’Aeroclub de Girona

S’inicià en el vol a vela el 1942 i, al final de la dècada, s’incorporà a l’Aeroclub de Sabadell Al cap de poc s’interessà pel vol amb motor i per l’acrobàcia aèria Fou soci de l’Aeroclub Barcelona-Sabadell des de la seva fundació, el 1953, instructor de vol i molt actiu en nombrosos festivals aeris amb la seva Bücker Jungmann Participà en el festival aeri de l’aeroclub fins el 2004 i en les primeres edicions de la Festa al Cel de Barcelona També fou membre de la Fundació Parc Aeronàutic de Catalunya

Fundada al març del 1923, nasqué com a branca esportiva i popular de l’Aeroclub de Catalunya Al novembre del mateix any se n’escindí, poc abans que l’aeroclub desaparegués, i canvià de seu social Fou presidida per Agustí Baranguer i tingué com a directius pilots com Ferran Llàcer o Josep Canudas Arrendà els terrenys del nou aeròdrom, més endavant batejat com Aeròdrom Canudas Realitzà tot tipus d’activitats aèries, exhibicions, bateigs d’aire i exposicions El 1926 modificà els estatuts per poder ser la representant oficial de l’aviació catalana i canvià el nom pel de…

El seu promotor fou l’Aeroclub de Reus, fundat el 1935, el qual uns mesos després adquirí uns terrenys on construí un camp d’aterratge L’any següent ja hi havia en funcionament dues pistes de terreny natural de 1100 × 60 m i 850 × 25 m Després de la Guerra Civil les installacions foren compartides per l’Aeroclub de Reus, que hi establí una escola de formació de pilots, i l’exèrcit de l’aire, que hi establí una base militar i una escola de caces Actualment té caràcter d’aeroport civil i comparteix les pistes amb l’Aeroclub de Reus i l’escola de pilots…

Aconseguí el títol de pilot el 1952 amb l’Aeroclub de Sabadell El 1953 s’incorporà al nou Aeroclub Barcelona-Sabadell Participà en festivals i rallis aeris, entre els quals hi ha el Festival Aeri Internacional de Barcelona El 1971 fundà l’Aeroclub de la Cerdanya Fou un dels impulsors de la refundació de la Federació Aèria Catalana 1982 i formà part de la junta directiva També fou patró i soci fundador de la Fundació Parc Aeronàutic de Catalunya 1997 Destacà per la seva faceta de constructor de rèpliques d’avions d’època Dirigí 1986-94 un equip d’experts…

Durant la joventut freqüentà l’aeròdrom de Ca n’Oriac 1928-33 i l’aeròdrom Canudas 1934-36 Fou membre de la secció de vol sense motor de l’Aeroclub de Catalunya i participà en diverses jornades de vol a vela, com la Setmana de Vol sense motor de Sabadell 1935 Obtingué el títol de pilot sense motor 1935 i el de pilot civil 1936 Als anys quaranta inicià la seva collaboració amb l’Aeroclub de Sabadell, tot i que no rebé una nova llicència de pilot del Ministeri de l’Aire fins el 1954 A partir de llavors començà a exercir com a professor de l’Aeroclub…

L’especialitat esportiva de vol amb motor inclou competicions de precisió, localització, regularitat i navegació Els rallis i les voltes aèries es combinen amb les de navegació i les d’habilitat o precisió Els prolegòmens de l’aviació sorgeixen en les nombroses referències a llegendes de l’home volador Els estudis de Leonardo da Vinci al final del segle XV, els de Francesco de Lana, els de Giovanni Alfonso Borelli i els del mateix Isaac Newton al final del segle XVII, juntament amb els assaigs de vols –dels quals hi ha constància a Europa des del principi del segle XI–, demostren l’interès de…

Propietat de l’empresari agrícola José Irigoyen, fou inaugurat el 20 de maig de 1955 S’hi feu un ralli aeri organitzat per l’Aeroclub de Saragossa en què resultaren vencedors Josep Picas i Núria Centellas, de l’Aeroclub de Barcelona-Sabadell Disposava d’una pista de 600 m, torre de control, hangars, installacions de combustible i edificacions annexes L’empresa feu fallida els anys seixanta i el nou propietari tancà l’aeròdrom

Organitzat per l’Aeroclub de Catalunya, fou la prova aèria esportiva més important celebrada fins aleshores a Catalunya Hi participaren trenta avions provinents de Madrid, València, Saragossa, Lleida, Figueres, Perpinyà, Tolosa i Marsella Es realitzà una cursa entre les avionetes franceses i les de l’Aeroclub de Catalunya que partí de l’aeròdrom de Figueres i que tingué com a destinació l’aeròdrom Canudas del Prat de Llobregat També es disputaren proves de velocitat, d’envolada i d’aterratge