Resultats de la cerca

Hi participen deu estats africans Costa d’Ivori, República Centreafricana, República del Congo, Benín, Burkina Faso, Mauritània, Senegal, Togo, Mali i Níger El Txad se'n sortí És una de les línies aèries més importants de l’Àfrica

Hom abolí les duanes interiors i fou adoptat un aranzel comú Tots els membres acceptaren el sistema de tarifa única i la constitució d’un fons comú amb el 20% dels drets d’importació Fruit d’aquest acord ha estat una considerable coordinació de la política industrial i l’establiment d’un únic banc central, la Banque Centrale de l’Afrique Central 1973, que emet el franc CFA

Els seus objectius eren establir el lliure canvi entre ells i fer una redistribució dels ingressos duaners procedents de les vendes a altres països no membres tanmateix, el 1964 hi havia tants règims duaners i fiscals com estats El 1966 adoptà un nou aranzel comú i una reducció dels drets dels altres països no membres, que només foren aplicats parcialment Per a afavorir els projectes d’industrialització i d’ampliació del mercat, la Unión fou substituïda l’any 1975 per la Comunitat Econòmica de l'Àfrica Occidental

Publicació dels Voyages d’Ali Bey en Afrique et en Asie pendant les années 1803, 1804, 1805, 1806 et 1807, de Domènec Badia i Leblich, conegut per Ali Bei-el-Abbassi

Constitueix un model d’integració més intens que la zona de lliure comerç i menys que el mercat comú, on també es dóna llibertat de circulació de factors productius Són exemples d’unions duaneres el Pacto Andino constituït per Bolívia, Colòmbia, Equador, Perú i Veneçuela, la Comunitat del Carib CARICOM, la Comunitat Econòmica de l’Àfrica Occidental CEAO, que substituí la Union Douanière des États de l’Afrique de l’Ouest i l'Union Douanière de l’Afrique Central

Especialitzat en economia rural i planificació agrícola, fou assessor de diversos governs de països subdesenvolupats a través de la FAO i de la UNESCO Hostil al capitalisme, preconitzà la gestió centralitzada de tipus socialista, que posteriorment reformulà amb tesis de l’ecologisme Actiu en política, el 1974 fou candidat a les eleccions presidencials franceses Obres principals seves són Économie agricole dans le monde 1953, Kolkhoz, sovkhoz 1964, Cuba, socialisme et développement 1964, Chine surpeuplée 1965, Nous allons à la famine 1966, The Hungry Future 1970, Cuba, est-il socialiste 1970,…

Professor a la Universitat d’Alger, s’especialitzà en l’estudi de països africans Escriví Madagascar, essai de géographie physique 1902, Structure de l’Algérie 1922 i L’Afrique blanche 1939

Estudià a París on, al voltant de la revista Présence Africaine , collaborà a elaborar i difondre el concepte de negritud Publicà Nations nègres et culture 1955, L’unité culturelle de l’Afrique noire 1960, Anteriorité des civilisations nègres mythe ou vérité historique 1967, etc

Vicealmirall i colonitzador francès Governador del Senegal 1842-44, expandí les factories comercials del litoral fins al Gabon i obrí el comerç de l’oli industrial en benefici de Marsella i Bordeus Participà en la Guerra de Crimea 1845-55 i en la Francoprussiana 1870 És autor de Description nautique des côtes de l’Afrique Occidentale

Expert en flora nord-africana, és autor de les importants obres Flore de l’Afrique du Nord París, 1952, inacabada i Catalogue des plantes du Maroc Alger, 1931-34 Collaborà amb Pius Font i Quer durant les herboritzacions que féu al Marroc 1927-29 i, especialitzat també en fongs, participà a les campanyes micològiques catalanes dels anys 1931 i 1933 Registrà les seves aportacions en Fungi catalaunici 1933 i Fungi catalaunici, Series altera 1937 Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans 1947