Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
aglicona
Bioquímica
Fracció no glucídica dels heteròsids.
La natura química de l’aglicona, que pot ésser molt diversa, confereix a cada heteròsid les seves principals característiques i serveix de base per a classificar-lo
àcid ruberítric
Química
Àcid orgànic l’aglicona del qual és l’alitzarina.
És un dels principals constituents de l’alitzari, arrel seca de la roja tintòria
eritromicina
Farmàcia
Antibiòtic la molècula del qual conté un sucre aminat (desosamina), un sucre amb un nitrogen lliure (cladinosa), i l’aglicona anomenada eritronòlid.
Té un espectre antimicrobià que hom pot situar entre el de la penicillina i el de la tetraciclina Atès que és destruïda pels sucs gàstrics, és administrada en càpsules especials Fou aïllada el 1952 de Streptomyces erythreus per SAWaksman i el seu equip
compost digitàlic
Farmàcia
Cadascun dels glucòsids cardíacs que tenen l’estructura del ciclopentanperhidrofenantrè i que per hidròlisi àcida donen un sucre i un fragment esteroídic anomenat aglicona o genina.
Hom els troba en la Digitalis lanata i la Digitalis purpurea
alitzari
Botànica
Química
Arrel seca de la roja
que conté, sobretot a la part cortical, diversos heteròsids solubles en aigua, principalment l’àcid ruberític
, l’aglicona del qual és l’ alitzarina
.
L’alitzari fou molt utilitzat en tintura, des de temps molt antic Egipte faraònic fins a l’aparició de l’alitzarina sintètica 1869 La seva preparació comprenia la dessecació, l’eliminació del cor i de la primera escorça, la polvorització i la hidròlisi dels heteròsids, per fermentació o per tractament amb àcid sulfúric diluït La matèria colorant roja així precipitada comprenia, a més d’alitzarina, quantitats menors de purpurina, de pseudopurpurina i de xantopurpurina