Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Ágreda
L’església de sant Miquel, a Ágreda
Patronato de Turismo de Soria
Municipi
Municipi de la província de Sòria, Castella i Lleó, situada al peu del Moncayo, vora el límit amb Aragó, i drenat pel riu Queiles.
Església gòtica de sant Miquel, on es troba el retaule pintat pel mestre d’Ágreda Hi foren signats els tractats d' Ágreda
Tractat d’Àgreda
Tractat d’Àgreda 27-28 de març entre Pere el Gran i Alfons X de Castella i el seu fill Sanç
mestre d’Ágreda
Pintura
Pintor de l’escola aragonesa del començament del s XVI; d’estil tosc i amanerat, però expressiu, acusa més influències septentrionals que no italianes.
Sobresurt el seu retaule de Sant Miquel, a Ágreda 1519 Les seves obres han estat sovint atribuïdes a Pedro de Aponte
tractat d’Ágreda
Història
Tractat signat a Campilla i a Ágreda el 27 i el 28 de març de 1281 entre Pere II de Catalunya-Aragó, Alfons X de Castella i el seu fill Sanç.
En canvi del reconeixement d’aquest darrer com a hereu de Castella, Pere obtingué diverses viles de frontera, entre d’altres, Albarrasí també fou acordada la conquesta i el repartiment de Navarra entre els reis català i castellà
Domingo López Agreda
Atletisme
Entrenador d’atletisme.
Llicenciat en educació física, entrenà destacats especialistes de llarga distància com Xavier Caballero, Jaume Leiva, Hicham Chatt, Isabel Eizmendi, Eva Sanz, Teresa Pulido o l’atleta paralímpic Abderrahman Ait Khamouch Fou responsable de fons i mig fons del Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat, tècnic de la Reial Federació Espanyola d’Atletisme i director tècnic de diversos clubs d’atletisme Fou un dels creadors de la cursa Sant Silvestre Barcelonesa 1999 El 2008 rebé el premi ARC de la Federació Catalana d’Esports de Persones amb Discapacitat Física
tractat d’Ágreda
Història
Tractat signat el 27 de setembre de 1162, a la mort de Ramon Berenguer IV, entre Ferran II de Lleó i el rei d’Aragó, Alfons I, encara infant, voltat dels seus consellers.
Ferran es comprometé a defensar Alfons i a lliurar-li la seva germana petita, Sança, com a esposa
María Jesús de Ágreda
Cristianisme
Religiosa castellana, de nom María Coronel de Azana.
Abadessa 1627-62, fou confident i consellera 1643-65 de Felip IV de Castella Processada per la inquisició 1650 per la seva doctrina, en resultà absolta Escriví nombroses obres, la principal de les quals, La Mística Ciudad de Dios o Historia de la Reina de los Ángeles —publicada després de la seva mort—, fou condemnada per la inquisició 1672 i més tard pel Sant Ofici la Sorbona tampoc no l’acceptà 1696 Això provocà grans polèmiques La seva correspondència amb el rei és d’un gran interès històric
Josep Maria Sanza Agreda
Atletisme
Atleta.
Destacà en llançament de javelina, prova en la qual es proclamà cinc vegades campió de Catalunya 1965-68, 1970 i establí el rècord català 1966 amb la javelina antiga Fou tres vegades internacional amb la selecció espanyola
Paus d’Ágreda i d’Almazán (setembre-octubre)
Paus d’Ágreda i d’Almazán entre Joan II de Castella i Joan II de Navarra setembre-octubre
Maties Garcia
Metge.
Fou catedràtic d’anatomia a la Universitat de València fins el 1687, i representant de la tendència tradicional galenista més tancada D’entre les seves obres cal destacar Disputationes medicae selectae Lió, 1677, Disputatio apologetica de curatione vertiginis per consensum ventriculi Lió, 1677 i Disputationes physiologicae antiquorum et neotericorum placita novo acumine experimentes València, 1680