Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
aiguader | aiguadera
Mestre i guardià de fonts.
aiguader | aiguadera
Oficis manuals
Persona que tragina aigua o en ven.
Fins al començament del segle XX era corrent a les ciutats catalanes proveït d’una animal de bast carregat amb grans càntir, oferia gots d’aigua
Ca l’Aiguader
Masia
Edifici del municipi de Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental).
Jaume Aiguader i Miró
M. Domingo, L. de Zulueta, N. Alcalà Zamora, J. Carner, I. Prieto, G. Queipo de Llano, J. Aiguader, L. Companys i J. Tarradelles en la signatura de la llei de l’Estatut de Catalunya, a Sant Sebastià
© Fototeca.cat
Periodisme
Política
Medicina
Polític, metge i escriptor.
Molt preocupat per les qüestions socials, fou amic de nombrosos sindicalistes catalans, com Salvador Seguí i Francesc Layret Afiliat a la Unió Socialista de Catalunya, ingressà posteriorment a Estat Català Durant la dictadura de Primo de Rivera fou un dels dirigents, en la clandestinitat, d’aquest partit El 1926 fou empresonat durant mig any i tornà a ésser-ho durant un mes, poc abans de caure la Dictadura En representació d’Estat Català participà en la reunió del pacte de Sant Sebastià agost del 1930, on fou designat membre del comitè revolucionari que hi havia estat creat Explicà la seva…
Artemi Aiguader i Miró
Política
Polític.
Germà de l’alcalde de Barcelona Jaume Aiguader Durant els fets de maig del 1937 a Barcelona, ocupava el càrrec de conseller de seguretat interior del govern de la Generalitat de Catalunya en representació d’Esquerra Republicana de Catalunya El 1939 s’exilià a França i, posteriorment, a Mèxic
Tramontana
Setmanari
Setmanari bilingüe aparegut a Barcelona el 15 de febrer de 1913, d’orientació lliurepensadora, catalanista i progressiva, però independent dels partits.
N'era director Salvador Seguí i Rubinat, i hi collaboraren en la seva breu existència Víctor Foch, Anselmo Lorenzo, Emili Polo i Jaume Aiguader i Miró, entre d’altres
Justícia Social
Setmanari
Setmanari socialista en català aparegut a Barcelona del 3 de novembre de 1923 al 20 de març de 1926.
Dirigit per Cristòfor de Domènec, fou l’òrgan del nucli organitzador de la Unió Socialista de Catalunya i hi collaboraren Serra i Moret, Campalans, Alomar, Comorera, Aiguader, Fronjosà, etc Fou l’òrgan de l’USC, de l’11 de juliol de 1931 al 26 de juny de 1936 els collaboradors més regulars foren Serra i Moret, Lluís Ardiaca, Campalans, Joaquim i Josep Xirau, etc El 3 de juliol de 1936 es fusionà amb " Octubre "
Manifest d’Intel·ligència Republicana
Declaració, feta pública pel maig del 1930 pel setmanari barceloní «L’Opinió», que afirmava la necessitat per al país d’una república federal moderna, amb un contingut reformista i social (reforma agrària, legislació obrerista, etc).
Aconseguí de reunir les signatures d’una extensa gamma de forces polítiques catalanes d’esquerra membres de la Unió Socialista de Catalunya Aiguader, Alomar, Serra i Moret, Campalans, republicans radicals Aragay, Cardó, republicans Companys, Samblancat, Rovira i Virgili, sindicalistes Barrera, Trilles, Peiró, obreristes Viadiu, Botella i membres d’Acció Catalana Soldevila, Nicolau d’Olwer Pretengué de donar a Catalunya una opció política diferent a la de la Lliga en uns moments de descomposició del sistema monàrquic de l’Estat espanyol