Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
welwitsquiàcies
Botànica
Família de gnetòpsids integrada únicament per l’espècie Welwitschia mirabilis, pròpia de les regions semidesèrtiques litorals de l’Àfrica sud-occidental.
Aquesta és una planta robusta, d’arrel axonomorfa gruixuda, de tronc curt i tuberós, amb dues fulles grosses en forma de cinta, d’uns 3 m de llarg, coriàcies, ajagudes, i de flors unisexuals, disposades en estròbils bracteats
procumbent
Botànica
Dit de les tiges ajagudes o recolzades al terra, però no arrelades.
rèptil
Botànica
Dit de les tiges ajagudes, que creixen recolzant-se en el sòl i que sovint emeten arrels.
lluqueta
Botànica
Planta subarbustiva, de la família de les globulariàcies, de tiges ajagudes, de fulles espatulades i agrupades en rosetes i de capítols de flors blaves.
Es fa en roquissars, tarteres i prats de muntanya La lluqueta de roca subespècie nana és més petita i té els peduncles florífers molt curts Habita roquissars calcaris de muntanya
bleda borda
Botànica
Planta herbàcia de la família de les quenopodiàcies, generalment perenne, de tiges ajagudes i esteses radialment, de 30 a 80 cm, fulles lleugerament carnoses i flors agrupades en panícula de glomèruls.
Viu espontània als terrenys salabrosos litorals i de l’interior
heura de terra
Heura de terra
Frank Mayfield (cc-by-sa-2.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de tiges ajagudes o redreçades de 5 a 40 cm, de fulles reniformes o cordiformes, fistonades, i de flors violàcies amb taques porpres.
Creix en boscs i en indrets obagosos, a l’Europa humida
passacamins
Passacamins
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia anual, de la família de les poligonàcies, de tiges primes, ajagudes, de 10 a 80 cm de llargària, de fulles lanceolades, de flors petites, blanques o roses, i de fruits en núcula, trígons.
Creix en camins, erms, camps, etc Té virtuts astringents, antidiarreiques i diürètiques
melonera
melonera
Wilfredorrh (CC BY-NC-ND 2.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les cucurbitàcies, monoica, de tiges ajagudes i híspides, de fulles orbiculars o reniformes, cordades i lleugerament lobulades, de flors grogues i de fruits, els melons, en pepònide, grossos i comestibles.
D’origen asiàtic, era conreada ja per egipcis i romans Vol sòls fèrtils, d’una textura arenosa o llimosa, temperatures altes, regs abundants i molt de sol
sanguinària blanca
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, de tiges ajagudes de 5 a 30 cm, molt ramificades, de fulles ovals i lanceolades, de flors inconspícues i bràctees argentines paleses, agrupades en glomèruls, i de fruits en núcula.
Creix en camins, erms, llocs pedregosos, etc, a l’Europa meridional És una herba medicinal de virtuts diürètiques i astringents
barrella terrera
Botànica
Mata perenne, de la família de les quenopodiàcies, amb nombroses tiges de 30 a 60 cm, ajagudes o ascendents, vermelloses, i amb fulles cilíndriques, petites; viu en llocs àrids o salabrosos de tendència estèpica, a la regió mediterrània i a l’Europa central i oriental.