Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
al·lusió
Retòrica
Figura que consisteix a evitar un signe lingüístic i cridar al mateix temps l’atenció damunt d’ell per mitjà d’alguna expressió que indirectament hi connecta i el suggereix.
L’efecte és produït, bé per allegories o referències mítiques, bé per metàfores, bé per altres procediments com l’eufemisme, la perífrasi, etc
al·lusió
Paraules amb què hom al·ludeix.
taló d’Aquil·les
Lèxic comú
Punt vulnerable i feble d’una persona.
És dit per allusió a la llegenda d'Aquilles
antropònim
Lingüística i sociolingüística
Nom propi de persona.
Són antropònims els noms que designen pròpiament l’individu prenoms , els que n'indiquen la família cognoms o llinatges i els que el designen per allusió a una circumstància extralegal malnoms
enòcoa
Arqueologia
Gerra utilitzada en el món grec antic, amb una gran diversitat de formes, sovint amb la boca trilobulada.
Servia per a extreure el vi del crater i servir-lo a les copes escifs o kýlix El seu nom oinós , vi, i Khéo , vessar fa una allusió directa a la seva funció
perífrasi literària
Retòrica
Figura retòrica que expressa el contingut d’un mot per mitjà d’altres, per evitar l’ús d’aquell amb una finalitat embellidora o eufemística.
Un cas especial de la primera és l'allusió, que posa en contacte una noció real amb un sistema fix de referències un cas típic de la segona és la perífrasi tabú tabú
argus
Persona a la vigilància de la qual res no escapa (fent al·lusió al personatge mitològic Argos).
gòspel
Música
Gènere de música religiosa originat al començament del segle XX als Estats Units d’Amèrica entre la població afroamericana, que es caracteritza per polifonies i síncopes.
Té per text algun episodi o alguna allusió evangèlica perquè deriva dels himnes evangèlics del ressorgiment protestant del segle XIX Pot ésser a una veu o a diverses, amb cor, i amb acompanyament o sense Mahalia Jackson n’ha estat una de les intèrprets més destacades
gongorisme
Literatura
Corrent literari castellà del segle XVII.
És una concreció del conceptisme teoritzada a partir dels escrits de Góngora Dámaso Alonso el distingeix del culteranisme La multiplicitat dels detalls s’afegeix a la densitat del conjunt, l’allusió substitueix l’expressió i, en conjunt, hom hi aprecia una gran càrrega ornamental i sensorial al costat d’una complicació conceptual