Resultats de la cerca
Es mostren 1434 resultats
puig de Torreneules
puig de Torreneules
© Xevi Varela
Cim
Pic (2.711 m) de la serra que, despresa de la línia de crestes que separa el Conflent del Ripollès al pic de la Fossa del Gegant, separa les valls de Núria i de Freser, dins el municipi de Queralbs (Ripollès).
S’alça entre el coll de Fontnegra i el coll de Torreneules 2550 m
monts de Caribou
Massís
Massís de les muntanyes Rocalloses, al sud-est de la Colúmbia Britànica, Canadà (1006 m).
S'alça sobre el colze format pel riu Fraser Hi ha jaciments d’or
serra de Sant Joan
Serra
Alineació muntanyosa de l’Alt Maestrat, que separa les aigües de les rambles de la Viuda i de les Coves, termenal del municipi d’Albocàsser i de les Coves de Vinromà.
Culmina a 939 m alt, a l’indret on s’alça l’ermita de Sant Joan Nepomucè
fouetté
Dansa i ball
Figura del ballet clàssic, més pròpia dels papers femenins, consistent en un moviment rotatori ràpid i reiterat sobre la cama esquerra, mentre la dreta es plega i es desplega alternativament en un angle de 45°.
A cada volta la ballarina s’alça sobre la punta del peu esquerre per donar-se impuls
serra de Sant Joan
Serra
Contrafort (1 745 m) de les serres interiors prepirinenques, a l’Alt Urgell (dins el terme de Coll de Nargó), continuació vers l’E de la serra de Carreu, de la qual és separada pel riu de Puials.
Al seu contrafort més oriental s’alça l’ermita de Santa Fe, que domina la vila d’Organyà
martinet
Música
Peça de fusta, amb un bec de cuiro —o, més antigament, una punta de ploma—, connectada per un mecanisme a cada una de les tecles d’un clavecí.
Era doble quan l’instrument posseïa doble corda En pitjar la tecla, el martinet s’alça i el bec frega la corda corresponent, que vibra
Tétini
Massís
Massís que s’alça al sector SE de Guinea, a la regió administrativa de Nzérékoré.
Wuyi Shan
Serralada
Serralada de la Xina sud-oriental, que s’alça fins a 2.000 m d’altitud.
És la part més elevada del massís del Zhejiang i Fujian, de roques arcaiques i primàries, que separa la conca mitjana del Iang-Tsé de les regions costaneres S'estén en direcció SW-NE pel límit entre les províncies de Jiangxi i Fujian
coma de Baiau
Coma de la vall Ferrera, al municipi d’Alins (Pallars Sobirà), drenada pel riu de Baiau,
capçalera de la Noguera de Vallferrera i emissari de l’ estany de Baiau
(2 500 m).
Hi ha pastures d’estiu gespa, especialment a la part baixa pla de Baiau Damunt la coma s’alça el pic de Baiau 2 866 m
les Anoves
Santa Eulàlia de les Anoves
© Fototeca.cat
Caseria
Caseria del municipi d’Oliana (Alt Urgell), al vessant meridional de la serra de Turp, a l’esquerra del barranc de Turp, que aflueix per l’esquerra a la vall del Segre, en el sector del pantà d’Oliana.
Vora el fossar s’alça l’església de Santa Eulàlia de les Anoves , esmentada ja el 839 a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell