Resultats de la cerca

S’inicià al CP Tordera, amb el qual debutà a la divisió d’honor la temporada 1992-93 En 1994-95 jugà al CHP Blanes, després tornà al Tordera, la temporada 1998-99 jugà en el CE Noia i la de 1999-2000 fitxà pel Liceo de la Corunya, amb el qual guanyà la Lliga europea 2003 Acabà la seva carrera jugant dues temporades en el CEE gallec a primera divisió També guanyà la Copa Llatina sub-23 1996

Es formà al CHP Bigues i Riells La temporada 2007-08 jugà amb el CP Vic i la següent fitxà pel Cerdanyola CH, amb el qual guanyà l’OK Lliga, la Copa de la Reina, la Copa de la Generalitat i la Supercopa Catalana la temporada 2009-10 També ha estat internacional amb les seleccions catalana i espanyola Amb la catalana guanyà una Copa Amèrica 2011 i tres Blanes Golden Cup 2006, 2008, 2009 i amb l’espanyola, un Campionat d’Europa 2012

Jugà en el Club Patí Voltregà des del 1955, que es fundà el club, fins al 1966, que es retirà, i posteriorment en fou el president 1968-81 Com a segon porter del primer equip, guanyà una Copa d’Europa 1965, dues Copes d’Espanya 1960, 1965, una Lliga 1965 i tres Campionats de Catalunya 1962, 1963, 1965 I com a president, el Voltregà guanyà dues Copes d’Europa, dues Lligues i tres Copes d’Espanya Després fou vocal de la Federació Espanyola de Patinatge

Davanter format al Club Hoquei Girona, jugà també al GEiEG de Girona i al Reial Club Deportiu Espanyol, equip amb el qual guanyà tres Campionats de Catalunya i dos d’Espanya Participà amb la selecció espanyola en tots el Campionats del Món i d’Europa entre el 1947 i el 1951, i guanyà els Campionats d’Europa 1951 i el Món 1951 Al final dels anys vuitanta es vinculà amb el món de la pilota i fou delegat a Girona de la Federació Catalana de Pilota

L’any 1954 s’estrenà en la màxima categoria després de guanyar la promoció d’ascens, en un equip on destacà l’internacional Ricard Brasal Tot i això l’equip no es consolidà a primera divisió i els ascensos i descensos foren la tònica durant els vint anys següents Finalment la temporada 1973-74 jugà a la divisió d’honor espanyola, categoria on romangué durant dotze temporades, fins 1984-85 Aquesta participació a la divisió d’honor coincidí amb l’època d’expansió del club Al febrer del 1980 inaugurà el seu pavelló poliesportiu i abandonà el pavelló municipal, que utilitzava des del…

Fundat el 1955 com a entitat esportiva annexa a la indústria de filats, és un dels clubs que més jugadors aportà a la selecció catalana i espanyola El seu impulsor fou Victorià Oliveras de la Riva, que anys més tard fou president del Reial Club Deportiu Espanyol En el seu segon any de vida l’equip pujà de tercera a segona divisió i es proclamà campió de Catalunya i d’Espanya de la categoria, fet que li permeté ascendir novament de categoria Romangué a primera divisió durant cinquanta anys fins que la temporada 2008-09 baixà per primera vegada de categoria En aquell moment era l’únic equip…

Organitzat per la secció d’hoquei sobre patins de l’Ateneu Agrícola, fou un torneig amistós de categoria juvenil que es convertí en referència i aplegà els millors equips del món

Davanter que s’inicià al collegi Claret de Barcelona, des d’on va fer el salt al Club de Tennis Barcino Posteriorment jugà al Noia, al Claret de Sevilla, al Sentmenat, al Cerdanyola, al Mollet en dues etapes, al Piera i al Molins de Rei Fou campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola 1972 També jugà amb la selecció absoluta, amb la catalana i amb la barcelonina

Davanter que s’inicià al CP Mollet i que a dinou anys arribà al primer equip Al final d’aquella primera temporada, el 1986, fou subcampió del món amb la selecció espanyola absoluta Quan deixà el Mollet jugà al Piera 1989-91, al Vic 1991-92 i al Cerdanyola 1992-97 i tornà al Mollet per jugar a primera catalana la temporada 1997-98, al final de la qual es retirà

Davanter, jugà al juvenil del Futbol Club Barcelona passà al Cerdanyola Club d’Hoquei, amb el qual debutà a la màxima categoria al Club Esportiu Noia al Club Patí Vic, i la temporada 1985-86 al Club Patí Tordera, equip amb què guanyà la Copa de la CERS A partir d’aquell moment marxà a Itàlia, on jugà al Forte dei Marmi 1986-89, al Valdagno 1989-91, 1995-98, al Trissino 1991-93 i al Lodi 1994-95 Després fou entrenador del Sandrigo i el Valdagno, amb el qual el 2010 guanyà per…