Resultats de la cerca
Es mostren 126 resultats
Joan de Coloma i de Cardona
Literatura catalana
Poeta.
Comte d’Elda i alcaid del castell d’Alacant, presidí les corts del Regne de Sardenya maig del 1573-octubre del 1574 Relacionat amb alguns poetes sards, com Jeroni Araolla i Antoni ↑ Lo Frasso , i amb l’escriptor Marc Antoni de ↑ Camós , escriví dues obres en vers, que publicà en un sol volum Década de la Pasión de Nuestro Señor Jesucristo con un cántico de su gloriosa resurrección Càller 1576 Madrid 1586
Joan Terrer i Sarriera
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Militar i alcaid del castell de Bellver de Cerdanya Un sonet liminar seu figura en el llibre de Lluís de Peguera, Pràctica, forma i estil de celebrar Corts generals en Catalunya Barcelona 1632 Poeta famós a l’època, en conservem una dotzena de composicions inèdites en català, generalmentde caràcter satíric, en diversos manuscrits Vicent Garcia li dedicà un sonet humorístic Bibliografia Rossich, A i Valsalobre, P 2006, p 140-151 Vegeu bibliografia
Alcolea de Cinca
Municipi de la província d’Osca, Aragó, al Baix Cinca, a la dreta del Cinca.
El 1120 fou lliurada per l’alcaid musulmà de Lleida al comte Ramon Berenguer III de Barcelona, però la conquesta cristiana definitiva no fou feta fins el 1141 per Ramon Berenguer IV Des d’aleshores pertangué al bisbat de Lleida, i des del 1995 al de Montsó-Barbastre Les forces de Ferran d’Antequera derrotaren, el 1413, entre Alcolea i Castellflorit, el comte Jaume d’Urgell, quan aquest intentava de prendre la ciutat de Lleida
Jacint Alfons Maluenda
Literatura
Teatre
Dramaturg i poeta líric.
El 1622 succeí el seu pare com a alcaid de la Casa de les Comèdies de València Autor de diverses comèdies, com la feta en collaboració amb Marc Antoni Ortí, Nuestra Señora de los Desamparados 1669, i de nombroses peces teatrals menors Publicà diversos llibres de poemes, un dels quals, el Tropezón de la risa 1629 o 1674, conté romanços, sàtires i unes gracioses endechas en català, que hom considera una de les mostres més reeixides de la lírica barroca catalana
escarceller | escarcellera
Història
Persona que tenia al seu càrrec i a la seva cura una presó i els presos.
No era un funcionari especialitzat i la seva missió era generalment a càrrec de soldats, saigs o gent llogada designada per l’autoritat judicial o governativa, de què depenien els presos, tant en l’organització general de la corona com en territoris de règim senyorial Quan la presó era en un castell o fortalesa, l’escarceller es trobava sota la dependència de l’alcaid, castlà o capità del castell A partir de l’any 1834 l’escarceller esdevingué, a l’Estat espanyol, un funcionari especial
Joan de Llupià i de Saragossa
Història
Procurador reial de Rosselló i Catalunya i baró de Conat.
Fill segon de Lluís de Llupià i Xanxo El 1594 fou encarregat de rebutjar les invasions dels hugonots a la frontera amb França El 1597 lluità al costat del governador de Rosselló Jeroni d’Argençola contra l’atac a Perpinyà per part del mariscal de França Alfonso d’Ornano Fou alcaid del castell d’Elna Succeí el seu germà Gabriel com a procurador reial 1623 Durant la guerra dels Segadors, els béns del Rosselló li foren confiscats, i foren lliurats a Isabel Dulac, muller de Pere Lacavalleria
Amaiur
Castell
Castell situat a la vall de Baztan, Navarra, actualment en ruïnes.
Fou un dels darrers bastions de resistència navarresa contra la dominació dels reis de Castella i d’Aragó Recuperat per Enric II, rei de Navarra, a la tardor del 1521, en fou encomanada la defensa a l’alcaid Jaime Velaz de Medrano i a un grup d’agramontesos, entre ells dos germans de Francesc Xavier Assetjat per les tropes de Carles I, manades pel virrei de Navarra Francisco López de Zúñiga, comte de Miranda del Castañar, i el comte de Lerín Luis de Beaumont, principal cap beaumontès, es reté el juny del 1522
Guillem d’Entença
Història
Fill natural de Gombau, procurador de València, i d’Estefania de Sicília.
Heretà del seu pare Benavarri i altres llocs, que el rei li féu canviar per altres béns paterns 1309 Anà a la conquesta de Sardenya, on obtingué els llocs de Furtei i Villa Grata, que després vengué 1332 Els infants Alfons i Teresa li donaren el lloc d’Ivars, on no fou gaire ben rebut, i també, en alou, el palau i el castell de Barbastre 1325 Fou alcaid de Candanchú Alfons III el convocà a la croada que projectava contra Granada 1331 Per mort sense fills, la seva heretat passà als seus nebots
Joan Tàrrega i Salvador
Història
Militar
Militar.
Amic de Joan Baptista Basset, collaborà amb ell a conquerir Xàtiva per al rei arxiduc Carles III 1705 Aquest el féu marquès d’Almúnia, governador de Xàtiva i alcaid del seu castell Perseguí amb duresa els partidaris de Felip V Lluità contra la invasió filipista del 1707 a Manuel i Burjassot derrotat, hagué de refugiar-se a Barcelona, ciutat que abandonà durant el setge maig del 1714 tornà a Xàtiva, on fou pres, i el 1718 fou dut al castell de Pamplona, on degué restar fins el 1725
Guillem Estruç
Història
Cavaller.
El 1312 fou reclutat al servei del soldà de Bugia Passà després al servei del soldà de Tremissèn, on la seva posició com a alcaid de la milícia cristiana s’afermà vers el 1320, amb motiu de l’aliança naval del rei Sanç de Mallorca i el soldà de Tremissèn contra el de Bugia El seu càrrec fou discutit pel bastard Jaume d’Aragó, protegit per Jaume II de Catalunya-Aragó, que rivalitzava amb Mallorca per la influència sobre el soldanat Estruç perdé, de fet, el seu lloc a partir de la conquesta de Bugia i de Tunis 1330