Resultats de la cerca

Les bases de Barcelona en Comú donen suport al pacte amb el Partit dels Socialistes de Catalunya a l’Ajuntament de Barcelona Amb una participació del 27,59%, els militants aproven amb el 62% de suport el preacord del dia 13 pel qual el socialista Jaume Collboni, al capdavant de la tinència d’alcaldia d’Empresa, Cultura i Innovació, resta com a tercer home fort del consistori, darrere de l’alcaldessa Ada Colau i el tinent d’Economia, Treball i Planificació Estratègica, Gerardo Pisarello

Unes 45000 persones es manifesten per la unitat d’Espanya i contra el govern de Pedro Sánchez Entre els assistents hi ha els líders de PP i Ciudadanos, i també dels partits d’ultradreta Vox, Falange, Hogar Social, entre d’altres, així com el candidat a l’alcaldia de Barcelona Manuel Valls Els manifestants demanen a Pedro Sánchez la convocatòria immediata d’eleccions Qualifiquen de “traïdor” el president del govern socialista perquè consideren que és ostatge del govern català, i reclamen suspendre l’autonomia de Catalunya i tornar a aplicar l’article 155

Toni Roldán dimiteix dels càrrecs de portaveu econòmic de Ciutadans al Congrés i de l’executiva permanent del partit Poc després l’eurodiputat Javier Nart també anuncia la baixa del partit, tot i que en conserva l’escó Dimiteixen també alguns càrrecs regionals El motiu adduït de les dimissions són els pactes amb el partit d’extrema dreta Vox assumits pel líder de Ciutadans, Albert Rivera, que el 17 de juny també van ser una de les causes del trencament amb Manuel Valls, candidat a l’alcaldia de Barcelona

L’FMA participà en les eleccions presentant-se a les llistes de la Lliga Regionalista i aconseguí una certa presència institucional L’any 1924 foren convocats pel general Barrera per oferir-los collaboració amb la dictadura L’oferta fou rebutjada per l’FMA i la Lliga Finalitzada la dictadura, l’FMA aconseguí l’alcaldia de Barcelona, encapçalada per Joan Antoni Güell i López, comte de Güell, i la presidència de la diputació, assumida per Joan Maluquer i Viladot L’any 1931, l’FMA s’integrà a la Lliga Regionalista

Cursà estudis de dret i ingressà al Partido Popular  PP el 1990, i en presidí el grup local a Badalona del 1990 al 1996 i, novament, a partir del 2001 Ha ocupat també la secretaria general del PP de Barcelona 1995-2000 Del 2000 al 2003 fou vicesecretari general d’organització del PP de Catalunya del 2003 al 2005, secretari de política municipal, i del 2005 al 2008, vicesecretari d’organització Regidor i president del grup municipal del PP a l’Ajuntament de Badalona des del 1991, del 2011 al 2015 fou alcalde d’aquesta població, president del Grup Popular a la Diputació de Barcelona i portaveu…

Enginyer industrial i màster en direcció d’empreses per IESE 1969-71 Fou fundador i director d’Estudis 1971-73 de l’Institut Balear d’Estudis de Direcció Empresarial IBEDE i apoderat d’Auxiliar del Comercio y la Navegación AUCONA 1973-77 L’any 1974 fou nomenat conseller de Ciments Molins SA, càrrec del qual s’apartà l’any 1986 per tal d’ocupar les conselleries a la Generalitat de Catalunya El 1976 ocupà la secretaria general de Centre Català i després 1978 la de la Unió del Centre de Catalunya , i fou elegit diputat a Madrid per la coalició centrista el 1979 Més tard, però, es desvinculà d’…

Comprenia el territori de l’antiga vegueria de Vic, al qual hom annexà el territori de la vegueria de Camprodon, amb Olot i la vall de Bianya i el Ripollès Tenia 76 municipis de jurisdicció reial i 25 de jurisdicció baronial El corregidor, que tenia casa a la plaça del Mercadal de Vic, tenia funció merament representativa a l’alcaldia de la ciutat, però, en canvi, exercia una funció oficial governativa i policíaca Tenia dos lloctinents de corregidor, l’un a Vic i l’altre que residia a Camprodon o a Olot Fou suprimit el 1833, amb la creació de les províncies

Es coalitzà amb Convergéncia Democràtica Aranesa sota el nom de Coalició Aranesa CA-CiU Aquesta aliança es trencà arran de la presentació el 1992 d’una moció de censura contra la Síndica General, Pilar Busquets Partit Democràtic Aranès , que fou substituïda per Amparo Serrano UDA El 1995 obtingué 811 vots 18,9% al Consell General d’Aran i l’alcaldia de Viella A l’abril de 1999 la UDA trenca la seva relació amb UDC per establir una entesa amb el Partido Popular la coalició Unión Popular Aranesa En les eleccions al Consell d’Aran de 1999 obtingué 473 vots 10,3% Els líders són…

El ple de l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat aprova la moció presentada per Ciutadans de retolar els senyals de trànsit també en castellà La moció rep els vots a favor del PSC, cosa que dona lloc a tensions amb el PDeCat, amb el qual integra el govern de la ciutat L’endemà es pren una resolució en el mateix sentit, impulsada també per Ciutadans, a l’Hospitalet de Llobregat, i l’alcaldia, governada pel PSC, anuncia que la mesura entrarà en vigor a partir de l’octubre L’Ajuntament de Lleida PSC-Cs va ser el primer a aprovar el canvi al mes de febrer

Començà la seva carrera política al Centro Democrático y Social, per després passar a Alianza Popular, fundar l’Agrupació Independent de Xàtiva i posteriorment militar al Partido Popular El 1995 accedí a l’alcaldia de Xàtiva amb el PP, càrrec en el qual fou reelegit fins el 2015 Entre els anys 2007 i 2015 ocupà el càrrec de president de la Diputació de València, i en 2011-2015 fou diputat a les Corts Valencianes Al maig del 2015 fou suspès de militància del PP per la presumpta participació en una trama de desviació de fons públics, per la qual fou detingut al gener del 2016