Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Emeri
Història
Personatge oriünd de França, fill de Baldivi i de Càndida o Càndia.
Segons la tradició, anà a Catalunya amb l’exèrcit de Carlemany, després de la conquesta de Carcassona, alliberà Banyoles d’un lleó o un drac i hi fundà un monestir Més tard es retirà a fer penitència a Sant Esteve de Guialbes, on l’anà a trobar la seva mare, i visqueren ambdós penitents fins a llur mort Hom el situa entre el 778 i el 798 algú l’identifica amb Mercoral 822 de Banyoles La seva capella de Guialbes consta des del s XIII el 1627 hom cregué descobrir-hi les seves relíquies Venerat com a sant, com també la seva mare, hom en celebra la festa el 27 de gener
portantveus
Història
Lloctinent, representant o substitut d’algú en un càrrec d’autoritat.
fava
Història
Cadascuna de les peces rodonenques que servien per a treure a sort algú en una votació.
seguici
Història
Conjunt de persones que acompanyen i segueixen algú per fer-li honor en una cerimònia, marxa solemne.
Constituït entre els romans per la comitiva dels clients client i, entre els germànics, per la comitiva dels gardings garding, constituí un precedent del règim feudal
gambal
Història
Corretja o cadena amb què hom subjectava les cames d’algú per impedir-li de fugir o per turmentar-lo.
Rafael Casanova i Comes
© Fototeca.cat
Història
Darrer conseller en cap de la ciutat de Barcelona (1713-14).
Fill de Rafael Casanova i Solà, propietari rural, natural de Moià, i de Maria Comes i Sors, nascuda a Granollers El pare ocupà diferents càrrecs a la seva vila nadiua cap del sometent, conseller, sotsveguer i, finalment, batlle Rafael Casanova cursà estudis de filosofia i dret civil i canònic a la Universitat de Barcelona, on obtingué la titulació de doctor Essent resident a la Ciutat Comtal, es casà, el dia 22 de juliol de 1696, amb Maria Bosch i Barba, filla d’una casa benestant de Sant Boi de Llobregat i vídua de Josep Campllonch i Puig, doctor en medicina El matrimoni tingué quatre fills…
Crabasia
Història
Ciutat ibèrica esmentada per Hecateu (cap al 500 aC) la qual hom relaciona amb el Crabrasiae iugum
(‘cap de Crabrasia’), esmentat per Aviè, que algú ha identificat hipotèticament amb la muntanya del castell de Morvedre.
exèrcit
© Fototeca.cat
Història
Militar
Conjunt de les forces armades d’un estat.
Hom en pot enfocar la història des del punt de vista tècnic de l’armament, de l’art de la guerra estratègia, tàctica, batalles, de les relacions entre organització militar i organització social, de la influència de l’exèrcit en l’estat militarisme, pretorianisme, servei militar, guerra o bé de la seva influència en la història general De fet, la història d’un exèrcit es confon amb la de l’estat corresponent No hi ha exèrcit que no depengui d’un estat o sobirà, ni estat o sobirà mancat d’exèrcit, perquè la possessió de forces armades és condició de tota sobirania, del grau de cohesió de la…