Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
raflèsia
Botànica
Espècie originària de les selves de Sumatra, de la família de les raflesiàcies, sense fulles, arrels ni branques, que es caracteritza per tenir la flor més gran del planeta, de quasi 1 m de diàmetre.
Pertany a les raflesiàcies, petita família de plantes paràsites, majoritàriament tropicals i subtropicals El seu cos vegetatiu és constituït només per una sèrie de filaments molt simples que s’introdueixen dins de la planta que parasita, una espècie de vinya verge, pertanyent a la família de les vitàcies, de la qual s’alimenta L’únic moment, doncs, en què es pot veure la raflèsia és quan floreix, que fa una flor enorme arran de terra amb tèpals gruixuts de color vermell, marró vermellós o púrpura marró, i emet una pudor molt forta, com de carn podrida, molt atractiva per als seus…
tapet
Botànica
Capa cel·lular més interna de la coberta de l’esporangi i, especialment, del sac pol·línic, situada en contacte amb les cèl·lules mares de les espores, les quals alimenta durant l’esporogènesi amb les reserves que posseeixen les seves cèl·lules, que sovint es destrueixen ràpidament.
blat de moro
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Gran planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, monoica, d’1 a 4 m d’alçària.
La tija o canya és dreta, nuosa, acabada en un plomall anomenat cima o fletxa , format per panícules d’espiguetes constituïdes, cadascuna, per dues flors masculines aquesta tija és plena d’una medulla esponjosa que posseeix un elevat contingut de sucre quan la planta és jove Les fulles són alternes, lanceolades, d’un verd intens, aspres, una mica ondulades al marge, i fan aproximadament 50 cm per 4 o 5 Les flors femenines s’agrupen en espiguetes biflores en les quals la flor inferior és estèril, mentre que la superior consta d’un ovari i dos llargs estils aquestes espiguetes s’ordenen en un…