Resultats de la cerca
Es mostren 437 resultats
osfradi
Anatomia animal
Òrgan sensitiu propi dels mol·luscs que hi ha a la cavitat pal·lial, associat als ctenidis.
És format per cèllules epitelials allargades, entre les quals hi ha cèllules sensorials ciliades
esclerènquima
Botànica
Teixit vegetal mecànic o de sosteniment, format per cèl·lules de membrana engruixida i sovint lignificada.
Les cèllules de l’esclerènquima poden ésser esclereides o fibres, segons que siguin arrodonides o allargades Normalment són mortes a la maturitat
mesofil·le
Botànica
Teixit parenquimàtic de les fulles, comprès entre l’epidermis superior i l’epidermis inferior.
La part superior del mesofille és constituïda pel parènquima en palissada, de cèllules allargades, premudes i riques en cloroplasts, i la inferior pel parènquima esponjós, de cèllules laxament disposades
acantita
Acantita
Mineralogia i petrografia
Forma de l’argentita a temperatures inferiors a 179°C, de fórmula Ag₂S (sulfur de plata).
Cristallitza en el sistema ròmbic, en formes fibroses i allargades, de color gris fosc i esclat metàllic Té duresa 2-2,5 i pes específic 7,2-7,3
forjat
Tecnologia
Textura metal·logràfica característica de les peces forjades.
Macroscòpicament és una estructura fibrosa, mentre que des d’un punt de vista microscòpic presenta uns petits grans equiaxials, amb inclusions allargades, que segueixen línies perpendiculars a la pressió deformadora
exantema
Fitopatologia
Malaltia dels cítrics, d’origen indeterminat per bé que relacionada amb la manca de coure, en què els brots terminals dels arbres presenten taques de color marró brillant.
Els fruits presenten taques d’aspecte semblant, es baden i cauen prematurament, sobre l’escorça s’originen excrescències allargades de natura semigomosa i augmenten espectacularment el nombre de borrons en cada axilla foliar
licopodials
Botànica
Ordre de licopodiòpsids que aparegué durant el Silurià, però que actualment resta reduït a la família de les licopodiàcies.
Són plantes herbàcies o sufruticoses, de branques allargades i de fulles petites no ligulades, homospòriques, amb els esporangis situats a l’axilla de les fulles, les quals són agrupades en espigues, i de protallus subterrani, sapròfit o micorrízic
sirícids
Entomologia
Família d’himenòpters del subordre dels símfits, de cos gran i allargat, antenes llargues amb un nombre d’artells que pot arribar a 30, ales llargues, abdomen subcilíndric amb l’últim segment acabat en punta, i oviscapte llarg i estret.
Inclou diversos gèneres, amb nombroses espècies de larves xilòfagues, allargades, amb protòrax molt desenvolupat, potes toràciques bastant reduïdes i sense potes abdominals, de colors blanquinosos o grocs i abdomen acabat en una punta còrnia Gràcies a llurs poderoses mandíbules, les larves poden obrir galeries a la fusta de moltes coníferes Les femelles ponen els ous a la fusta
himeni
Botànica
Capa de cèl·lules esporògenes (ascs o basidis) i de cèl·lules o hifes estèrils, implantades en general perpendicularment a la superfície d’un estroma.
L’himeni dels ascomicets i dels ascolíquens comprèn ascs i paràfisis filiformes de llargada equivalent, i el seu color depèn del de l’àpex de les paràfisis i dels ascs epiteci L’himeni dels basidiomicets comprèn, a més dels basidis, paràfisis curtes unicellulars en realitat, basidíols i sovint cèllules allargades, de mida molt superior, els cistidis
desenvolupament
Biologia
Mena de desenvolupament de certs bacteris que sintetitzen defectuosament una paret cel·lular.
Ela bacteris amb aquesta propietat presenten formes molt variades allargades, irregulars, rodones i aplanades, però que sempre són diferents de l’aspecte clàssic, sia coc o bacil Aquesta mena de desenvolupament és degut a la incapacitat per part del bacteri de sintetitzar el mucopolisacàrid de la paret cellular, la qual cosa fa que aquesta tingui poca rigidesa i adopti formes totalment anormals