Resultats de la cerca

Bé que en vida del fundador —el qual, després de proclamar-se mahdī a Tīnmāl 1121, organitzà els seus deixebles en un petit estat— la secta quedà reclosa al Gran Atles, quan pujà al poder el berber zenata ‘Abd al-Mu'min 1130-63, el qual prengué el títol califal d' amīr al-mu'mī-nīn , dominaren des del Marroc —presa de Tànger, Agmat, Ceuta i la capital almoràvit, Marràqueix 1146— fins a Egipte i n'expulsaren els almoràvits després de derrotar els mercenaris cristians que comandava Ibn Ruburṭayr, els hammadites 1151 i els normands ‘Abd al-Mu'min inicià la conquesta d’Al-Andalus 1147 i topà amb…

Muhammad, quart califa almohade

Yusuf I, segon califa almohade

Ya’qub, tercer califa almohade

’Abd al-Mu’min ibn ’Ali, primer califa almohade

A la mort d’Ibn Tūmart, de qui era deixeble, fou nomenat califa 1130 Conquerí el Marroc als almoràvits i féu de Marràqueix la seva capital El 1146 envià un exèrcit a la península Ibèrica i, després de llargues lluites, desféu els regnes de taifes el 1157 Llavors Al-Andalus esdevingué una simple dependència de l’imperi almohade, representat a Sevilla per un valí

Originari de la tribu berber masmuda, anà en pelegrinatge a la Meca i visità l’Àndalus, Egipte i Bagdad Establert de nou 1116 a l’alt Atles, predicà l’estricta observança de l’islam enfront del formalisme almoràvit vigent El 1121 es proclamà mahdī , i els seus adeptes, anomenats al-muwaḥḥidūn almohade , dominaren aviat la regió de Sus i l’Antiatles La seva obra fou continuada pel seu deixeble ‘Abd al-Mu'min

El 1202 comandà l’esquadra que des de Ceuta envaí Menorca El 1203 partí de Dénia al capdavant de l’expedició que destronà el darrer representant almoràvit de les Illes, ‘Abd Allāh ibn Ġāniya, i les incorporà a l’imperi almohade

'Alī ibn Yūsuf, lloctinent de l’almoràvit Yūsuf ịbn Tašfīn, es casà amb una parenta d’aquest, Ġāniya de la qual prengué nom la dinastia, i tingué dos fills Yaḥyà i Muḥammad, governador de Mallorca segurament des del 1126 Durant la conquesta almohade d’Al-Andalus, Muḥammad ibn Ġāniya aconseguí l’autonomia de les Illes Balears aglutinant al seu costat els proalmoràvits fugitius de la península Ibèrica En temps d’Iṣhāq ibn Muḥammad la família es consolidà Dels seus fills sembla que Muḥammad ibn Isḥaq ibn Ġāniya restà en el govern de les Illes Balears, mentre que ‘Alī ibn Isḥāq ibn…

Succeí el 1184 al seu pare Abū Ya'qūb Yūsuf La necessitat de fer cara als atacs del valí almoràvit de Mallorca, Yaḥyà ibn Gāniya, que havia passat a l’Àfrica amb un fort exèrcit, féu que desatengués els afers d’Al-Andalus Els progressos dels cristians eren tan evidents que, una vegada alliberat d’Ibn Ġāniya, s’apressà a proclamar la guerra santa A Alarcos 1195 derrotà Alfons VIII de Castella fou la darrera gran victòria musulmana a Al-Andalus