Resultats de la cerca
Es mostren 256 resultats
Louis Moritz
Economia
Empresari cerveser.
L’any 1851 s’establí a Barcelona, on treballà en una petita fàbrica de cervesa del barri del Raval El 1856 inicià el negoci propi i el 1859, amb l’adquisició d’una fàbrica cervesera al portal de Santa Madrona, es convertí en un dels principals elaboradors de la ciutat i n'aconseguí el lideratge Per tal d’afrontar l’augment de la producció que requeria l’expansió de l’empresa, el 1862 adquirí uns solars a la ronda de Sant Antoni, on construí una fàbrica, inaugurada l’any 1864 La cerveseria que obrí el 1897, molt propera a la fàbrica, es convertí en un centre neuràlgic de la vida de Barcelona,…
Martí Bucer
Cristianisme
Teòleg reformat alemany.
Dominicà, entrà en contacte amb Martí Luter, i després amb Ulrich Zwingli intentà de conciliar ambdues doctrines presentant a Augsburg la Confessió Tetrapolitana Cridat per Cranmer, anà a Cambridge, on es dedicà a l’ensenyament
Huguette Dreyfus
Música
Clavecinista francesa.
Inicià els estudis de solfeig i violí a cinc anys i el 1939 ingressà al Conservatori de Clermont Ferrand, on obtingué un primer premi de piano Es perfeccionà a París i el 1950 descobrí el clavicèmbal gràcies al seu professor, J Masson Amplià la seva formació a Siena amb Ruggero Gerlin, i el 1958 guanyà un primer premi a Ginebra Arran del seu debut a París, el 1960, inicià una carrera centrada en la interpretació de música del segle XVIII El 1963 emprengué una gira pels Estats Units que li reportà grans èxits Quatre anys més tard es dedicà a la docència a París i Viena Com a clavecinista s’…
Sébastien Loeb
Automobilisme
Pilot francès.
Antic gimnasta, s’estrenà com a pilot el 1995, en què va esdevenir finalista del Volant Rallye Jove, prova que guanyà el 1997, el mateix any que va ser nomenat Nou Talent de l’Any per la revista especialitzada “Echappement” El 1999 guanyà el Trofeu Citroën Saxo kit car, i el 2001, com a pilot oficial de Citroën conquerí el Campionat de França de Rallis i el Campionat del Món de Rallis Super 1600 La seva primera victòria en la màxima competició fou el 2002, en imposar-se en el ralli d’Alemanya El 2003 perdé per un sol punt el títol mundial davant Petter Solberg, tot i vèncer en els rallis de…
Georg Muffat
Música
Compositor alsacià.
Fou organista de les catedrals d’Estrasburg i Salzburg i mestre de capella de la de Passau És autor d’obres per a instruments de teclat, d’una gran originalitat, com la collecció de sonates Armonico tributo El seu fill, Gottlieb Muffat Passau 1690 — Viena 1770, fou organista de cambra de l’emperador Carles VI d’Àustria Deixà fugues, tocates, etc
Charles Adolphe Wurtz
Química
Químic alsacià.
Féu notables recerques en química mèdica, i especialment en l’orgànica Estudià les amines, el glicol i la glicerina Ideà la reacció de síntesi que duu el seu nom, i analitzà diversos hidrocarburs saturats
Pierre Weiss
Física
Físic alsacià.
Fou professor a Rennes, Lió, Zuric i Estrasburg Són notables els seus estudis sobre el magnetisme aplicà la teoria del paramagnetisme al ferromagnetisme i descobrí l’efecte magnetocalòric És important també la seva teoria sobre el magnetó
Johannes Tauler
Cristianisme
Místic alsacià.
Dominicà, fou predicador famós i director espiritual, sobretot de comunitats femenines Fou deixeble del mestre Eckart i, com ell, conreador de la mística especulativa de l’escola renana, centrada en la recerca de Déu en el fons de l’ànima, més enllà dels sentits i de l’enteniment discursiu Els seus ensenyaments es troben en els Sermons , recopilats per algunes de les seves oients, mentre d’altres obres que li han estat atribuïdes són rebutjades per la crítica
Sébastien Stoskopf
Pintura
Pintor alsacià.
Es formà a Alemanya i a París, ciutat on habità del 1621 al 1641 S'especialitzà en natures mortes i també en escenes de gènere i retrats Gran part de la seva obra es troba en els museus d’Estrasburg L’estiu , La gran vanitat i de Karlsruhe
landgravi
Història
Càrrec o títol al Sacre Imperi.
Des del s XII el landgravi era un funcionari amovible que estava al cap d’una demarcació territorial Des de la territorialització dels càrrecs s XIII foren els caps d’un landgraviat o reforçaren el poder imperial al costat dels ducs, com els landgravis de l’Alta Alsàcia i la Baixa Alsàcia, de Brisgòvia, etc D’altres tenien el títol purament nominal, com els landgravis de Leuchtenberg
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina