Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Lunar Prospector
Astronàutica
Nau no tripulada de la NASA, que tenia per principals objectius cartografiar tota la superfície lunar des d’uns cent quilòmetres d’altura en òrbita polar, detectar si als pols lunars hi havia aigua en forma de gel i prendre dades per confeccionar mapes globals de la Lluna.
.
El seu llançament va tenir lloc al setembre del 1997 El 31 de juliol de 1999, s’estavellà, tal com estava previst, a 5 000 km/h contra un cràter proper al pol sud de la Lluna Tot i que inicialment la NASA confirmà —amb l’anàlisi del núvol de pols que aixecà— l’existència d’aigua a la Lluna, especialment als dos pols del satèllit, al mes d’octubre l’agència nord-americana anuncià oficialment que aquesta operació no havia permès provar que hi pogués haver aigua en estat sòlid en algunes àrees de la Lluna Es tractava d’una nau de baix cost —63 milions de dòlars—, d’1,35 metres d’altura…
cineteodolit
Astronàutica
Aparell de seguiment visual de ginys balístics com míssils, naus aeroespacials o satèl·lits artificials, que permet de determinar-ne la trajectòria.
Consta, bàsicament, d’una cambra cinematogràfica amb teleobjectiu, que segueix el giny, i d’un dispositiu que enregistra simultàniament el temps i la seva situació en azimut i altura l’anàlisi posterior de la presa cinematogràfica fa possible de reconstruir la trajectòria
Minisat 01
Astronàutica
Primer satèl·lit d’investigació fabricat a l’Estat espanyol.
Llançat, després de diversos ajornaments, a l’abril del 1997 per un coet americà Pegasus , està situat en una òrbita a 600 km d’altura i la seva vida útil es preveu de dos anys Pesa 200 kg, incloent-hi l’instrumental Estudia el comportament de líquids en microgravetat, la radiació ultraviolada difosa del medi interestellar galàctic i les radiacions gamma de baixa energia En el projecte participa la Universitat de València
European Remote Sensing
Astronàutica
Primer satèl·lit de teledetecció de l’ESA llançat el 1991 en la versió ERS-1
.
Té com a missió controlar l’estat del planeta el nivell de les marees i l’altura de les ones dels oceans, la interrelació entre l’atmosfera i els oceans, l’avenç o el retrocés dels gels polars, etc Gràcies al seus instruments radars, no és afectat per hores de foscor o per nuvolositat El 1995 es llançà el segon satèllit de la família, l’ERS-2, amb la missió de prosseguir les mesures del seu predecessor, l’ERS-1, i fer-ne més amb instruments nous Durant un temps estigueren en funcionament tots dos alhora, però després es mantingué l’ERS-1 la major part del temps inactiu fins que,…
Near Earth Asteroid Rendezvous
Astronàutica
Nau de la NASA equipada amb càmeres i aparells de mesura destinada a l’estudi d’asteroides.
Llançada al febrer del 1996, al juny del 1997 sobrevolà i fotografià el petit planeta Mathilde 253, però al desembre del 1998 fracassà en un primer intent de posar-se en òrbita entorn del petit planeta 433 Eros, d’uns 41 km de llarg i 15 d’ample Finalment, al febrer del 2000, la NEAR fou collocada en òrbita, primer a una altura de 327 km posteriorment, s’aproximà fins a 100 km, i finalment a 6 km de la superfície L’estabilitat d’aquestes òrbites és baixa, a causa del feble camp gravitatori uns 5 mm/s2 i la seva forma irregular Durant el temps que estigué en òrbita al voltant de…
Hispasat
© Hispasat
Astronàutica
Telecomunicacions
Operador espanyol de satèl·lits de telecomunicacions.
Creat el 1989 i participat inicialment per Telefónica, Retevisión , Caja Postal, l’Instituto Nacional de Técnica Aeroespacial INTA i l’empresa pública Centro para el Desarrollo Tecnológico y la Innovación CDTI Des del 2022, l’accionariat d’Hispasat el formen Red Eléctrica Sistemas de Telecomunicaciones Restel, amb el 89,68%, la Sociedad Estatal de Participaciones Industriales SEPI, amb el 7,41%, i el CDTI, amb el 2,91% El primer satèllit posat en òrbita fou l’ Hispasat 1A , el setembre del 1992, i fou situat en la posició orbital 30°W a 36000 km d’altura, on s’han situat posteriorment tots…
Astronàutica 2013
Astronàutica
El 2013 va ser un any notable pels avenços científics, pel procés d’enfortiment del rol exercit pels països emergents, especialment la Xina i l’Índia, i per la recuperació de Rússia Malauradament també va ser un dels anys en què els llançaments militars van ser més nombrosos Satèllits científics L’Agència Espacial Europea va efectuar el llançament del satèllit Gaia © ESA / S Corvaja L’activitat en el camp de les ciències de l’espai i d’exploració del sistema solar va ser molt important durant l’any El fet més destacable per a nosaltres va ser el llançament de Gaia , una de les pedres angulars…
Astronàutica 2009
Astronàutica
Recreació per ordinador de l’entrada en òrbita del satèllit SMOS, l’objectiu del qual és fer un seguiment del canvi climàtic © ESA / AOES Medialab L'any 2009, l'Agència Espacial Europea ESA i la NASA van estar al capdavant de diverses missions espacials, tant climàtiques com astronòmiques, que van assolir èxits notables També van reeixir les missions d'altres agències espacials, com la japonesa, l'índia o la xinesa, que any rere any prenen posicions més bones en la cursa espacial Aquest any, a Catalunya, l'astronàutica també va ser significativa gràcies a la participació de centres i…
satèl·lit artificial
© Fototeca.cat
Astronàutica
Giny que descriu una òrbita al voltant d’un planeta o, per extensió, al voltant d’un satèl·lit.
La collocació en òrbita d’un satèllit, o satellització , és assolida en diverses fases La primera, anomenada llançament , consisteix a portar el giny fins a una certa altitud, generalment fora de l’atmosfera terrestre, tot conferint-li una determinada velocitat Aquest llançament és aconseguit gràcies a un sistema llançador que pot ésser un coet llançador o bé una llançadora espacial Un cop situat fora de l’acció del fregament atmosfèric, hom pot considerar que, tret d’algunes pertorbacions que caldria tenir en compte posteriorment, el satèllit és sotmès únicament a l’atracció gravitacional…