Resultats de la cerca

Una classe d’alçada és cadascuna de les dotze notes diferents de l’escala cromàtica i totes les seves possibles transposicions d’octava, entenent que totes les notes enharmòniques són equivalents re, do♯ i mi pertanyen a la mateixa classe d’alçada El terme fou utilitzat per primera vegada per Milton Babbit i ha esdevingut generalment acceptat per a l’anàlisi de la música atonal, molt especialment la composta per A Schönberg i els seus deixebles abans de la introducció de la tècnica dodecatònica, i també la de molts compositors coetanis Les classes d’alçades que conté un pitch…

Tipus d’interpretació vocal a mig camí entre el cantar i el recitar En la primera versió de la seva òpera Königskinder 'Els fills del rei' del 1897, E Humperdinck ja l’utilitzà, però fou A Schönberg qui a partir dels Gurre-Lieder l’explotà de manera més sistemàtica L’exemple més conegut és en el seu Pierrot Lunaire , opus 21 1912 La notació de la part de la veu d’aquesta obra s’assembla a la tradicional, pel que fa a valors rítmics, acuïtat, etc, però una creu al mig de la plica de cada nota indica que es tracta de sprechgesang , i no de melodia en el sentit convencional En el pròleg a la…

Si els arbres d’un bosc tenen edats diferents o, també, alçades diferents, hom parla de bosc no coetani

En les Cinc peces per a piano , opus 23, d’Arnold Schönberg, són utilitzats grups de notes en l’ordre dels quals o de les seves transposicions o transformacions es basen la major part de les línies melòdiques, i en conseqüència, dels agregats harmònics Amb aquestes ’sèries’ reihen Schönberg volia disposar d’un substitut de la tonalitat, que pogués donar a la música no tonal una coherència satisfactòria La darrera de les peces de l’opus 23 es basa en una sèrie de dotze notes en la qual no es repeteix cap so del total cromàtic Des de la Suite per a piano , opus 25, la sèrie dodecatònica passà…

Situat en una cubeta entre les muntanyes del Iemen a l’W i les d’Oman a l’E, forma l’extensió de sorra més gran del món Les dunes, que hi formen cadenes, atenyen alçades considerables fins a 300 m L’habiten tribus nòmades de beduïns

El tub va muntat sobre un sistema de rodes automotrius i un conjunt de dispositius hidràulics que permeten, dins un ample marge de maniobra, de portar l’extrem del túnel fins a la porta d’accés a l’avió, tot igualant les alçades dels respectius pisos

Limita al nord i a l'oest amb la mar Mediterrània, a l'est amb el mar Tirreno i al sud amb el departament de Còrsega del Sud És dins d'aquest departament que hi han les màximes alçades de l’illa, Mont Cinto 2706 m i Mont Rotondo 2622 m La capital és Bastia Altres localitats destacades són Corte o Corti en cors, capital de l’illa abans de ser annexionada a França el 1768, i Calvi    

És una regió molt abrupta, arran de mar, amb alçades que oscillen entre els 1 000 i els 1 500 m Assoleix la màxima al pic Turquino 2 005 m El vessant sud, marítim, és pràcticament deshabitat al vessant nord, més humit, hi ha conreus de cafè i explotacions mineres Tingué un paper molt important com a base del focus guerriller dirigit per Fidel Castro, durant la Revolució Cubana, que permeté de posar fi a la dictadura de Batista el 1959

Residu d’un relleu cretaci primitiu, constitueix un bloc aïllat enmig de la plana i culmina prop dels 310 m alt Aplanat i inclinat vers el N, cau bruscament damunt la plana del Ter i a la costa, amb espadats de més de 100 m Les màximes alçades d’W a E són la muntanya d’Ullà 308 m, el Montgrí 301 m, el Montplà 311 m, la Torre Moratxa 218 m i Roca Maura 226 m Dins el mar, les  illes Medes , són la prolongació més oriental del massís Al cim del Montgrí, Jaume II ordenà de bastir el 1294 el castell de Montgrí , del qual queden restes Al vessant nord-occidental hom bastí vers el 1392…