Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
ametlla amarga
Botànica
Agronomia
Llavor no comestible de l’ametller amarg.
Conté un glicòsid anomenat amigdalina que, en hidrolitzar-se, a més de glucosa, dóna àcid cianhídric i aldehid benzoic, substàncies, aquestes darreres, que li confereixen una amargor característica Té aplicació en farmàcia i en la fabricació d’essències
cáscara amarga
Botànica
Farmàcia
Escorça d’un arbre originari de Jamaica, Mèxic i Panamà ( Picramnia antidesma
, família de les simarubàcies).
És rica en picramnina, un principi amarg, i és emprada com a tònic, depuratiu i antisifilític
aranja gran
Botànica
Agronomia
Fruit de l’aranger gran, semblant a l’aranja, però més gros: arriba a atènyer 25 cm, i pesa de 4,5 a 9 kg.
La polpa té un color vermellós i és aromàtica, però és més amarga que la de l’aranja
tripaflavina
Farmàcia
Acriflavina base, clorometilat neutre de diaminoacridina.
Anomenada també euflavina , és una substància de color roig fosc, inodora, amarga i soluble en l’aigua És emprada com a antisèptic i desodorant, especialment per a ús extern Excepcionalment és administrada per via endovenosa Pot produir pigmentació de la pell
cloroquina
Farmàcia
Fàrmac antipalúdic, antiprotozoari i antireumàtic, del grup de les 4-aminoquinolines, emprat en el tractament de la malària i d’algunes malalties autoimmunitàries.
És una substància que forma unes pólvores blanques, és inodora, amarga, sensible a la llum i molt soluble en l’aigua, però insoluble en èter, en alcohol i en cloroform És d’origen sintètic S’utilitza, per exemple, per al tractament del lupus eritematós sistèmic i de l’artritis reumatoide, i és emprada com a antimalàric per via oral
prontosil
Farmàcia
Substància en forma de pólvores vermelles, inodora i amarga.
És poc soluble en l’aigua, l’èter i el benzol, però soluble en l’alcohol i l’acetona Fou la primera sulfamida emprada en terapèutica, però actualment és fora d’ús
pantotenat càlcic
Química
Medicina
Substància en forma de pólvores blanques, higroscòpica, inodora, amarga, soluble en l’aigua.
És termolàbil i un component del coenzim A Hom l’empra en neuritis, espasmes musculars, lupus, catarro respiratori, etc El més actiu és el derivat dextro
tereré
Alimentació
Beguda obtinguda per maceració en fred del mate, no tan amarga com la infusió en calent.
cirerer
cirerers florits
© Fototeca.cat
Fructicultura
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, normalment poc alt, que pot atènyer, però, fins a 15 m d’alçària, de tronc ben definit, amb escorça d’un gris rogenc lluent que es desprèn en bandes primes transversals, fulles ovatooblongues amb una o dues glàndules vermelles al capdamunt del pecíol, acuminades i serrades, amb dents profundes però obtuses, flors blanques, agrupades en nombre de 2 a 6 en umbel·les sèssils, i fruits drupacis, les cireres.
La forma espontània, o cirerer bord , viu a la major part d’Europa, però és rar a la regió mediterrània A Catalunya viu als boscs de la muntanya mitjana i als llocs humits de terra baixa Abunda a Europa com a arbre conreat, i sovint viu naturalitzat Les cues dels fruits són utilitzades popularment per a preparar una decocció amarga, d’efectes diürètics La fusta, de color clar, semidura i compacta, pot ésser tenyida fàcilment per a fer-la semblant a fustes valuoses d’uns altres colors, i singularment a la caoba és emprada, tenyida o no, en la fabricació de mobles És un arbre…