Resultats de la cerca

Fou deixeble i collaborador de Gregori MSunyol i estudià a l’abadia de Solesmes Durant algun temps succeí Sunyol com a director i professor de l’Institut Pontifici de Música Sagrada de Milà Professà cant gregorià al seminari conciliar i al Conservatori Municipal de Barcelona Cofundador de la Societat Catalana de Musicologia, en fou vicepresident des de la fundació Destaquen El cant gregorià Un model de música religiosa 1971 i el seu treball pòstum Nova lectura dels neumes gregorians 1979, entre una considerable quantitat d’estudis dedicats al cant litúrgic

Monjo de Sant Pau Extramurs on canvià el seu nom d’Alfredo pel d’Ildefonso, n'esdevingué abat 1918 Arquebisbe de Milà i cardenal 1929, fou intermediari de les negociacions de rendició entre Mussolini i el comitè d’alliberament de l’Alta Itàlia 1945 Fou el primer rector del Pontifizio Istituto Orientale, a Roma 1919-22 Gran coneixedor de la història de la litúrgia, publicà, entre d’altres, el Liber sacramentorum 1919-29 i treballà per la renovació del ritu ambrosià i del seu cant, amb la collaboració de Gregori MSuñol i Baulenes 1931 Fou beatificat el 1996

Gràcies al seu casament 1661 amb una dama —María Ambrosia de Uceda— del servei de la reina Marianna d’Àustria, s’introduí a la cort i fou favorit de la reina, a qui comunicava les xafarderies de la cort, motiu pel qual fou anomenat El Duende de Palacio Reuní càrrecs, honors i beneficis, subornà funcionaris, vengué càrrecs públics i arribà a ésser secretari de Carles II de fet, primer ministre, marquès de Villasierra 1675 i gran d’Espanya 1676 Enemistat amb Josep Joan d’Àustria, quan aquest entrà a Madrid amb les seves tropes 1677 fou detingut i condemnat a mort i li foren confiscats els béns…

Es formà a l’escolania de Montserrat, on professà com a monjo l’any 1900 Aviat es dedicà a l’estudi del cant gregorià i amplià els seus coneixements a Solesmes, amb A Mocquereau i J Pothier Del 1907 al 1928 dirigí el cor de monjos de Montserrat Organitzà cursos i congressos de cant gregorià a nombroses diòcesis L’any 1931 passà a Milà, on per encàrrec del cardenal I Schuster es dedicà a la restauració del cant ambrosià L’any 1938 fou nomenat president del Pontificio Istituto di Musica Sacra, de Roma, i conseller de la congregació romana de ritus El 1943 fou nomenat abat de Santa Cecília de…

Estudià al Conservatori de Granollers i més tard, a l’Escola de Música de Barcelona i a la Royal Academy of Music de Londres, on es graduà el 1992 Convidat sovint per les principals orquestres espanyoles, el seu repertori és molt extens i inclou música de totes les èpoques i estils, amb una especial dedicació però, als segles XX i XXI És el pianista que més música catalana d’aquest període ha estrenat, interpretat i gravat, i destacats compositors actuals li han dedicat llurs obres Té més de quaranta gravacions discogràfiques, incloses, les integrals pianístiques de Mompou, Gerhard, Homs,…

Vida Després d’una primera formació a l’escola dels jesuïtes del carrer de Casp de Barcelona, el 1893 entrà al monestir de Montserrat, on professà dos anys després Un cop acabada la teologia fou ordenat de prevere el 1902 Apassionat pel cant religiós i l’espiritualitat litúrgica, aviat establí amistat amb personalitats musicals i del moviment litúrgic de Catalunya Ll Millet, F Pujol, VM de Gibert, A Nicolau, Ll Romeu, P Altisent, Ll Car reras, H Anglès, etc, però especialment amb J Pothier, A Mocquereau i tota l’escola gregoriana del monestir francès de Solesmes Entusiasta de les Scholae…