Resultats de la cerca
Es mostren 94 resultats
bromur de neostigmina
Farmàcia
Química
Anàleg sintètic de la fisostigmina.
Es tracta d’una amina quaternària que es presenta en forma de cristalls que es fonen amb descomposició a 167°C És un inhibidor de l’enzim colinesterasa produeix una reducció de la degradació enzimàtica de l’acetilcolina És emprat com a colinèrgic en el tractament de l’atonia abdominal i en la miastènia gravis
peptidasa
Bioquímica
Proteasa que pot hidrolitzar els enllaços peptídics a partir d’un extrem de la cadena d’un pèptid, per a lliurar els aminoàcids terminals (exopeptidases).
Actuen de preferència sobre els oligopèptids i els polipèptids Hom les classifica en carboxipeptidases , que actuen específicament sobre la terminació carboxílica de la cadena i es troben en l’intestí prim, aminopeptidases , que ho fan sobre la terminació d’una amina, i dipeptidases , que solament hidrolitzen dipèptids Les dues darreres es troben en la mucosa intestinal
imina
Química
Nom genèric de les substàncies orgàniques caracteritzades pel fet de tenir en llur molècula el grup funcional =NH.
Si aquest grup va unit a dos radicals monovalents, és una amina secundària si va lligat a dos radicals carbonil, és una imida En el cas més corrent, va lligat a un àtom de carboni i el grup funcional és =C=NH, com en les aldimines R-CH=NH i en les cetimines R-C=NH-R´
reacció de Willgerodt
Química
Reacció, descoberta l’any 1887, que consisteix a escalfar una cetona arilmetílica amb polisulfur amònic per a formar, a través d’una transposició, una arilacetamida, d’acord amb l’esquema:.
La reacció de Willgerodt constitueix pràcticament el millor mètode per a la síntesi de sistemes arilacètics N'existeix una varietat consistent en el tractament per reflux de la cetona de partida amb una amina de punt d’ebullició elevat, generalment morfolina, i sofre D’aquesta manera s’arriba a una tioamida que per hidròlisi condueix igualment a l’àcid arilacètic
àcid biliar
Bioquímica
Cadascun dels esteroides que hi ha a la bilis caracteritzats per la posició cis dels anells A i B i perquè tots els grups hidroxil són en posició a.
Els més coneguts són els àcids còlic , desoxicòlic , quenodesoxicòlic i litocòlic Provenen de la síntesi hepàtica a partir del colesterol i són a la bilis en forma de sals biliars conjugats amb la glicina o la taurina, i donen els àcids glicòocòlic i taurocòlic, per formació de l’amida entre els grup carboxílic de l’àcid biliar i el grup amina de l’aminoàcid
diazotació
Química
Formació de sals de diazoni per l’acció de l’àcid nitrós sobre amines aromàtiques primàries, en dissolució àcida forta.
Aquesta reacció, descoberta per Peter Griess l’any 1858, encara avui és l’únic procediment pràctic per a la preparació de les sals de diazoni La diazotació és duta a terme a temperatura baixa de 0° a 5°C per a evitar la formació de composts fenòlics, per despreniment de nitrogen, i en medi àcid per a evitar la formació de composts de diazoamino, per copulació amb l’amina encara lliure copulació
colorants antraquinònics
Química
Colorants sintètics derivats de l’antraquinona.
L’antraquinona conté com a cromòfors els grups —CO— quinònics i els dobles enllaços aromàtics La introducció en la molècula d’auxocroms, en posicions adequades, condueix a una gran varietat de colorants, molt utilitzats en tintura i molt apreciats per llur solidesa Llurs números en el Colour Index van del 58000 al 72999 El nombre i la posició dels auxocroms influeixen molt sobre el color, i llur efecte és tant més acusat com més pròxims es troben dels grups CO Des del punt de vista químic, els colorants antraquinònics es classifiquen d’acord amb la natura dels auxocroms i hom distingeix,…
aminofenazona
Farmàcia
Química
Compost orgànic de fórmula:
Pólvores cristallines, amargues, solubles en aigua calenta i en dissolvents orgànics Té caràcter de base feble i es fon a 107-109°C És preparada a partir de l’antipirina per nitrosació, reducció del grup nitroso a amina i metilació És molt emprada com a antipirètic, antireumàtic i analgèsic bé que tenyeix l’orina d’un color vermellós, és ben tolerada per l’organisme humà És coneguda també per amidopirina o pel nom comercial i registrat de Piramidon
Josep Maria Roma i Roig
Música
Compositor, pianista i organista.
Estudià a l’Escolania de Montserrat i a Barcelona Concertista de piano des del 1924, fundà amb F Longàs i J Caminals l’Acadèmia Albèniz Catedràtic d’orgue del Conservatori del Liceu, dirigí també la Filharmònica de Barcelona i la del Liceu És autor d’obres orquestals com Obertura mediterrània i Brises de la maduresa , les òperes Eridón y Amina i Nausica , peces i transcripcions per a piano, la cantata Romanç de l’ocell enamorat i sardanes orquestrades
àcid diazòtic
Química
Nom genèric que hom dóna als composts amb un radical de fórmula -N=N-OH.
Els àcids diazòtics apareixen en la reacció d’una amina primària amb l’àcid nitrós, pel fet que la N-nitrosoamina que es forma es inestable i s’isomeritza d’una manera semblant a la interconversió d’una cetona en enol també apareixen per l’acció de l’ió hidròxid sobre una sal de diazoni aromàtica Algunes sals d’àcids diazòtics són estables, com és ara la sal sòdica de l’àcid trans- p -nitrobenzediazòtic font comercial d’obtenció de sals de p -nitrobenzendiazoni, però llurs àcids es descomponen ràpidament a sals de diazoni