Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
ampul·la
Història
Vas de vidre, de terra cuita, de metall o de vori, de cos rodó i de coll allargat i estret, que era usat entre els romans per a servir el vi a taula o per a guardar-hi olis, perfums, etc.
A l’època paleocristiana serviren per a portar l’oli que cremava als Llocs Sants i davant les tombes dels màrtirs o també terra d’ambdós llocs són molt nombroses les que porten l’efígie de sant Menes fins al punt d’haver portat la confusió entre l’objecte mateix i el personatge Són interessants també els de Monza, 28 de vidre i 16 de metalls, enviades pel papa Gregori I a la reina Teodolinda amb motiu de l’edificació de l’església de sant Joan Encara avui reben aquest nom els recipients en els quals hom consagra i conserva els sants olis
ampul·la
Farmàcia
Recipient de vidre bufat, de forma i de mida diverses, destinat a contenir una dosi individual de medicament injectable.
Poden ésser de dues puntes o d’una, i amb el fons pla o còncau, segons que el líquid sigui aquós o oliós La seva capacitat ha d’ésser més gran que la dosi a contenir, per tal que el líquid que hi resta no disminueixi la dosi El vidre no ha d’ésser alterable per l’acció dels medicaments ni per l’esterilització
ampul·la
Anatomia vegetal
Cèl·lula utricular superficial dels caulidis dels esfagnes que actua com a òrgan on s’acumula aigua.
ampul·la
Anatomia vegetal
Petita vesícula foliar d’algunes lentibulariàcies que serveix per a caçar bestioles.
ampul·la
Anatomia animal
Cadascuna de les vesícules que presenten certs equinoderms a la base de llurs tentacles ambulacrals, i que, en contreure’s, fan possible que aquests siguin trets enfora.
autoinjectable
Farmàcia
Injectable que pot ésser aplicat parenteralment sense el concurs d’una xeringa hipodèrmica gràcies a la pressió que dins l’ampul·la que el conté exerceix un gas inert lleugerament comprimit.
Els autoinjectables són envasats en ampulles de vidre unides mitjançant un tub de goma a una agulla d’injeccions duen també un filtre per tal d’evitar el pas d’alguna partícula de vidre produïda en escapçar l’ampulla en el moment d’iniciar la injecció Hom recorre generalment a aquest sistema d’injecció en l’administració de solucions o sèrums per a restablir l’equilibri hídric, i també en certs medicaments d’urgència
Abraham Vater
Metge i anatomista alemany.
Professor a Wittenberg, descobrí els corpuscles tàctils que després foren estudiats per Pacini corpuscles de Vater-Pacini i estudià l’ampulla hepatopancreàtica ampulla de Vater
megacòlon congènit
Patologia humana
Dilatació permanent del còlon ocasionada per l’absència de cèl·lules ganglionars parasimpàtiques en els plexes submucós i mientèric.
Clínicament es tradueix per un restrenyiment pertinaç en els nens petits, amb l’ampulla rectal buida d’excrements, distensió abdominal, etc És anomenada també malaltia de Hirschprung
Vesícula seminal i conducte ejaculador
Anatomia humana
Les vesícules seminals són dos petits òrgans simètrics, de forma allargada, situats per sobre de la pròstata, entre la bufeta urinària i el recte Són estructures buides, cobertes interiorment per un epiteli glandular constituït per capes de cèllules en què es produeixen substàncies que són abocades a la llum de l’òrgan i constitueixen una secreció espessa i groguenca anomenada líquid seminal Per fora de l’epiteli hi ha una capa de fibres musculars, la contracció de les quals facilita el buidament de les vesícules seminals El conducte de drenatge de cadascuna de les vesícules seminals es fon…