Resultats de la cerca

Sol anar indicada amb un calderó

Pot anar sola o bé complementant el significat d’altres indicacions, com per exemple andante moderato , allegro moderato Probablement fou a França, a mitjan segle XVII i amb F Couperin, on es començà a usar el terme amb les formes modérément i modéré

Inicialment foren fruit de la decoració espontània d’un text musical per l’intèrpret posteriorment els compositors assenyalaren els ornaments que calia incorporar-hi L’ornament pot anar indicat per signes en la partitura, com el mordent o l' apoggiatura , o bé ésser completament escrit en el text musical

Sol anar acompanyat d’un altre neuma i la forma d’interpretar-se no és clara L' oriscus constitueix l’element central del salicus i del pressus si s’afegeix abans d’una virga dona lloc al podatus quassus , i si s’afegeix després, a la virga strata

En l’harmonia tradicional havia d’anar seguida de la seva resolució Eren dissonants els intervals que no formaven part dels acords perfectes, mejors o menors, o de llurs inversions, els intervals de segona, els de sèptima i tots els augmentats o disminuïts En la música moderna la dissonància ha adquirit valor per ella mateixa

Estudià piano amb J Vallribera i composició amb C Taltabull Collaborà activament en la Nova Cançó És autor d’un gran nombre de cançons Se’n va anar , Si un dia sóc terra , Com el vent , L’arbre , A cara o creu , etc i d’arranjaments Musicà les Tombes flamejants i El president no és mort , de Ventura Gassol, i escriví uns preludis per a piano

Es basa en un mecanisme d’aire comprimit, que funciona mitjançant uns pedals els quals fan avançar un rotlle de paper perforat que passa per davant els orificis pels quals és deixat anar l’aire, que fa moure els martellets del piano Gaudí d’una gran popularitat i molts grans pianistes i compositors enregistraren rotlles de pianola que avui són documents sonors de llurs interpretacions, com Granados, Paderewski, Saint-Saëns, Prokof'ev, Harold Bauers, etc

Fou cantor de l’església serví el príncep Lobkowitz a Viena, i el 1737 el príncep Melzi el dugué a Milà, on estudià amb Sammartini Atret per l’òpera, assolí renom amb Artaserse 1741, Demofoonte 1742 i Ipermestra 1744 Invitat a anar a Londres, hi donà concerts i estrenà La caduta dei giganti 1746 Visità Dresden, Praga, Hamburg i Copenhaguen El 1750 s’establí a Viena i es casà amb Marianne Pergin Introduït a la cort de Maria Teresa d’Àustria, fou kapellmeister del teatre imperial Hi estrenà òperes còmiques d’estil francès, com L’ivrogne corrigé 1760, Le cadi dupé 1761, el ballet…

En els seus orígens fou d’una gran simplicitat, però al segle XIX es complicà i esdevingué semblant a la quadrilla L’escriptor Émile Zola explica que, en els temps del Segon Imperi, s’anomenava cotilló la dansa que constituïa un dels moments més importants dels balls parisencs Es ballava al final de la vetllada, i el seu desenvolupament el determinava una parella que, situada al capdavant de les altres, anava marcant passos i confegint figures que les parelles que la seguien havien d’anar imitant a ritme de vals, polca, galop o masurca