Resultats de la cerca

És sovint practicada en les operacions quirúrgiques sobre el tub digestiu, els conductes biliars, els vasos sanguinis i els urèters

En anatomia animal en general, i més concretament en anatomia humana, hi ha certes anastomosis d’interès especial, com les anastomosis arteriovenoses , que estableixen un pont entre una arteriola i una vènula, eludint la circulació capillar, i les anastomosis intercoronàries , que poden actuar com a mecanisme defensiu en els casos d’isquèmia coronària/>

Hom disminueix, així, la hipertensió portal en el malalts cirròtics i pot tractar, consegüentment, l’hemorràgia de les varices esofàgiques

Es duu a terme, gairebé sempre, en situacions d’urgència en què les condicions locals oclusió intestinal, peritonitis o generals del malalt comporten un alt risc de fallida de sutura en cas de fer una anastomosi per restablir la continuïtat digestiva

Aquesta intervenció s’empra per a restablir la continuïtat de la via urinària en cas de cistectomia total per càncer Davant les altres tècniques amb la mateixa finalitat té el gran avantatge de no requerir una ostomia per a donar sortida a l’orina Tanmateix, està gravada per la contaminació fecal dels urèters que provoca infeccions urinàries i pelonefritis greus que cursen amb bacterihèmies i provoquen atròfia renal a llarg termini Aquestes complicacions fan que la tècnica estigui pràcticament obsoleta

Es practica com a recurs davant d’una obstrucció del colèdoc que no es pot resoldre mitjançant altres tècniques Generalment el motiu n'és un tumor inextirpable que barra el pas de bilis per aquest conducte El tractament d’elecció per paŀliar la situació i donar pas a la bilis cap al duodè és la coŀlocació d’un catèter intracoledocal per via endoscòpica, però algunes vegades les característiques del tumor impossibiliten aquesta tècnica i obliguen a la pràctica de la intervenció La complicació més freqüent és la infecció per reflux alimentari cap a l’arbre biliar