Resultats de la cerca

Fou descrita per l’anatomista anglès Francis Glisson 1597-1677

Al servei de Maria Antonieta i víctima de la Revolució, fou alhora clínic i anatomista, i ha estat considerat un dels fundadors de l’anatomia comparada, particularment pel seu llibre Système anatomique des quadrupèdes 1792

Cada conducte conté un vas sanguini, una fibra nerviosa i medulla òssia El conjunt dels conductes i de les làmines òssies concèntriques és anomenat sistema de Havers , descrit pel metge anatomista anglès Clopton Havers 1650-1702

Constituït per un conjunt de cèllules, unes les sensorials proveïdes de pestanyes i unes altres de sosteniment, descansa damunt la làmina basilar dins el cargol membranós Rep el nom de l’anatomista italià Alfonso Corti 1822 — 1876

Fou un anatomista molt conegut, especialment per la seva teoria totalment contrària a la de Harvey sobre la circulació de la sang Féu nombroses descripcions anatòmiques Publicà Schola anatomica 1607, Anatome corporis humani 1610 i Anatomica seu anthropographia 1626

Fins a Linné, del qual pot considerar-se precursor, el seu Pinax theatri botanici 1623 fou un llibre imprescindible per als botànics més de 6000 plantes hi són designades amb dos noms genèric i específic Intentà ja una classificació de les plantes basada en llurs afinitats naturals Com a anatomista creà una nomenclatura dels músculs encara utilitzada actualment

Com a anatomista, es destacà per les seves descripcions del cervell Cerebri anatome nervorumque descriptio et usus , 1664, el cerebel, els nervis cranials i les artèries de la base del crani hexàgon de Willis Formulà teories fisiològiques inspirades en les doctrines iatroquímiques, com ara la de la contracció muscular, i estudià l’acció d’un gran nombre de medicaments Pharmaceutice rationalis , 1673

Fou un gran anatomista, en obres com L’escorxat 1766 o la Diana 1781 collecció Caloustre Gulbenkian, Lisboa i també en el seus retrats, essencialment de la burgesia intellectual del seu temps, que tenen una elegància perfecta i clàssica Cal esmentar-ne els busts de Diderot 1771, Sophie Arnould 1775, Louise i Alexandre Brongniart 1777, Franklin 1778, Buffon 1783, Mme Houdon 1787, Voltaire 1788, tots al Louvre, i el Voltaire assegut de la Comédie-Française

Estudià medicina a Ferrara i fou professor de cirurgia i anatomia a la Universitat de Pisa 1548 i a la de Pàdua 1551, on succeí Vesalius Estudià el desenvolupament dels ossos i l’osteologia del crani Descriví l’orella interna timpà, els músculs dels ulls, el canal o hiatus de Fallopi , els tubs uterins trompa de Fallopi , etc Introduí diversos termes anatòmics vagina, placenta, clítoris, etc