Resultats de la cerca

Sorgí de la coalició electoral integrada pel Partit Reformista i, sobretot, per  Liberals d’Andorra  per a concórrer a les eleccions al Consell General de l’abril del 2011, en les quals s’imposà a totes les parròquies, obtenint 20 dels 28 escons del Consell General Aquesta victòria possibilità l’elecció del seu cap de llista, Antoni Martí , com a cap de Govern d’Andorra Al setembre es convertí en partit polític En les eleccions del 2015 tornà a ser la força més votada 15 consellers, i Martí confirmat en el càrrec Després de les eleccions de l’abril del 2019 continuà…

En solitari, en coalició o en minoria ha governat ininterrompudament el Principat des de l’entrada en vigor de la Constitució 1993 fins el 2009 De tendència liberal conservadora, ha estat presidit successivament per Marc Forné i Molné fins el 2005, el qual fou cap de Govern del 1993 al 2005 Aquest any fou substituït en ambdós càrrecs per Albert Pintat i Santolària Des del 1994 és membre de la Internacional Liberal, i el 2001 canvià el nom pel de Partit Liberal d’Andorra PLA El 2008, juntament amb exmilitants del Partit Socialdemòcrata d’Andorra i representants del…

Presidit per Jaume Bartumeu  fins el 2013, que fou rellevat per Vicenç Alay, des del 2017 és presidit per Pere López En les eleccions del 2001 es convertí en el primer partit de l’oposició al Consell General de les Valls El 2008, alguns membres escindits del PSA, conjuntament amb altres exmilitants del Partit Liberal i representants del Centre Democràtic Andorrà, fundaren un nou partit, la Unió Nacional de Centre En les eleccions al Consell General del 2009 aconseguí 14 dels 28 escons Després de negociar el suport amb la coalició Andorra pel Canvi, formà un govern encapçalat per…

Estudià dret a la Universitat de ciències socials de Tolosa i es llicencià a la Universitat de Barcelona El 1982 començà l’exercici de l’advocacia Ha ocupat diversos càrrecs relacionats amb la seva professió membre fundador de la Comissió de Cultura i Drets de la Persona del Collegi d’Advocats d’Andorra 1983, de la junta de govern del Collegi d’Advocats d’Andorra 1986-89 i del comitè executiu de l’Associació Internacional de Joves Advocats AIJA amb seu a Brusselles 1987-90 Ha ocupat també càrrecs en el govern andorrà conseller de finances, comerç i indústria del…

Llicenciat en dret per ESADE Universitat Ramon Llull, cursà també estudis d’humanitats a la mateixa universitat Secretari judicial de la batllia andorrana del 2004 al 2008, aquest any fou nomenat secretari del Tribunal Superior de Justícia L’any 2011, amb l’elecció d’ Antoni Martí  com a cap de Govern, entrà en l’executiu andorrà com a secretari d’estat de Justícia, i el 2012 fou nomenat ministre de Justícia i Interior Juntament amb aquest càrrec, el 2016 assumí el Ministeri d’Afers Socials Cap de llista de Demòcrates per Andorra  DA en les eleccions al Consell General del 7 d’…

Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat Catòlica de Friburg Suïssa el 1967, es dedicà a l’activitat empresarial El 1982 inicià la carrera política com a cònsol menor de Sant Julià, que continuà com a secretari personal del cap de govern Josep Pintat 1984-85 De 1986 a 1991 fou conseller general i en 1995-97 ambaixador al Benelux i a la UE Ministre de relacions exteriors 1997-2001 i ambaixador a Suïssa i a la Gran Bretanya 2001-2004, a l’abril de 2005 guanyà, al front del Partit Liberal, les eleccions generals i esdevingué cap de govern d’Andorra, càrrec que ocupà…

Es llicencià en dret per la Universitat de Barcelona 1959 i cursà un postgrau de filosofia política a Friburg Suïssa Es dedicà als negocis familiars del tabac i la banca, i en aquest vessant estigué vinculat a la Banca Reig, fundada el 1956, de la qual fou nomenat conseller delegat el 1986 i, el 1996, president L’any 2002 fou nomenat president d’honor d’Andbank, l’entitat sorgida de la fusió del Banc Agrícola i Comercial d’Andorra i Banca Reig Inicià l’activitat política com a conseller general 1972-75 i 1976-79 i en 1982-84 fou el primer a ocupar el càrrec de cap de govern d’…

Diplomada en magisteri per l’Escola Blanquerna de Barcelona 1980 i llicenciada en filologia catalana pe la Universitat de Barcelona 1983, inicialment es dedicà a la docència fou professora d’educació secundària 1983-90 i d’adults 1991-94 Dins del Ministeri d’Educació, fou directora de Formació Professional 1994-98 i del Centre de Formació per a Aprenents 1997-98 A partir d’aquest any, emprengué una trajectòria institucional, inicialment vinculada al Ministeri d’Afers Exteriors, com a ministra plenipotenciària a les Nacions Unides 1998-2002, ambaixadora a Suècia 1999-2005, a Noruega i a…

Estudià dret a Barcelona i tornà a Andorra, on dirigí durant onze anys el setmanari Andorra 7 Afiliat al Partit Liberal, el 1993 fou escollit conseller del govern d’Òscar Ribas, a qui succeí en el càrrec quan dimití, amb els vots del G13 i els dos consellers de l’AND Agrupament Nacional Democràtic Arran de la inestabilitat política andorrana del 1996, pel desembre Forné dissolgué el parlament En les eleccions anticipades del febrer del 1997, recuperà el càrrec al capdavant del Partit Liberal, que aconseguí majoria absoluta El 1998 feu una profunda remodelació del…

Membre d’Esquerra Republicana, fou diputat al Parlament de Catalunya 1932 per Tarragona Formà part de les comissions parlamentàries de sanitat, presidència, examen de comptes, i peticions Fou director de l’Agrupació Hospitalària Militar de les Comarques de Girona 1936-39 Després de la guerra d’Espanya s’exilià a l’Uruguai i més tard residí a Andorra