Resultats de la cerca
Es mostren 88 resultats
antibioteràpia
Tractament de les malalties infeccioses amb antibiòtics o, en general, amb qualsevol agent antiinfecciós.
Perquè un tractament amb antibiòtics sigui eficaç cal utilitzar l’antibiòtic o els antibiòtics apropiats a cada infecció, la qual cosa aconsella la pràctica de l’antibiograma, sobretot si hom sospita que els gèrmens causals de la infecció són resistents a determinats antibiòtics Cal també que la dosi sigui suficient, car dosis massa petites, a més d’ésser inútils, faciliten l’aparició de gèrmens resistents als antibiòtics, i cal que la duració del tractament sigui l’adequada A més, cal tenir present que alguns antibiòtics tenen…
macròlid
Farmàcia
Nom genèric d’un grup d’antibiòtics aïllats de diferents soques de Streptomyces sp
.
Químicament són constituïts per un anell lactònic monocíclic enllaçat a diferents sucres o aminosucres Són antibiòtics d’ampli espectre bacteriostàtic Emprats en medicina, són l’eritromicina, l’oleandomicina, l’espiramicina i la josamicina
sinergistina
Farmàcia
Nom genèric d’un grup d’antibiòtics aïllats de soques de Streptomyces sp, que són constituïts per diverses fraccions que actuen en sinergisme.
Els dos productes més importants d’aquesta família són la virginiamicina , antibiòtic que és una barreja de dos components, el factor M 1 i el S , i la pristinamicina , antibiòtic que és una barreja de tres, denominats I A , I B , I C produïda per Streptomyces pristinaespiralis Aquests antibiòtics són emprats en el guariment de les infeccions estafilocòcciques
rifamicina
Farmàcia
Nom genèric dels antibiòtics obtinguts de Streptomyces mediterranei
.
Les rifamicines A, B, C, D i E són naturals Les O, S i SV són derivats semisintètics de la rifamicina B, la qual, per oxidació, dóna la forma S, més activa Són emprades contra gèrmens grampositius, contra alguns de gramnegatius i contra Mycobacterium tuberculosis
antibiograma
Biologia
Determinació de la sensibilitat dels gèrmens als antibiòtics.
És aplicat a l’estudi dels bacteris i, a vegades, dels fongs Les tècniques més utilitzades es basen en la difusió en la massa d’un medi de cultiu sòlid, sembrat prèviament amb el germen en estudi, de l’antibiòtic que impregna un petit disc de paper dipositat sobre la superfície del medi si el germen és sensible a l’acció de l’antibiòtic no prolifera entorn del disc de paper, mentre que si és resistent prolifera de manera uniforme Bé que no sempre hi ha correlació entre els resultats obtinguts in vitro i els aconseguits in vivo , les dades que proporciona l’antibiograma són molt valuoses per…
antibiòtic
© fototeca.cat
Biologia
Farmàcia
Substància química produïda per microorganismes com a resultant d’una biosíntesi específica, capaç, a baixes concentracions, d’inhibir el creixement d’altres microorganismes o d’eliminar-los.
En un sentit més ampli, hom considera que també ho són les substàncies químiques obtingudes sintèticament en modificar l’estructura d’un antibiòtic, i que posseeixen igualment efectes antimicrobians Els antibiòtics solen ésser sintetitzats, i alliberats al medi com a forma d'antibiosi, per fongs floridures i per diversos organismes més o menys adaptats també a viure al sòl actinomicets i bacils esporuladors, bé que molts altres organismes també en produeixen La seva estructura química, molt sovint cíclica, és en cada cas diferent i específica, i molt sovint té caràcter glucídic o proteic…
fenicol
Farmàcia
Denominació genèrica que aplega dos antibiòtics, cloramfenicol i tiamfenicol.
Ambdós són derivats de l’àcid dicloroacètic, amb un grup propanodiol que els atorga la capacitat antibacteriana Actualment el cloramfenicol s’obté sintèticament i el tiamfenicol n'és un derivat semisintètic
quinolona
Farmàcia
Qualsevol dels antibiòtics de mecanisme bactericida relacionats químicament amb la cloroquina.
Les quinolones actuen per tot l’organisme sobre bacteris gramnegatius, grampositius i anaerobis Els seus inconvenients són la manca d’activitat contra els estreptococs i l’aparició de resistències bacterianes
helicobàcter ‘pylori’
Medicina
Bacteri del grup helicobàcter que colonitza la mucosa gàstrica humana.
Considerat durant molts anys com un bacteri no patogen, actualment se sap que està implicat en l’etiopatogènia de la gastritis crònica activa, del limfoma gàstric i de l’úlcera gastroduodenal i se'l considera un agent carcinogenètic gàstric El bacteri no n'és l’únic responsable, i no tothom que n'està colonitzat desenvolupa alguna d’aquestes malalties Per això, la comunitat científica recomana realitzar un tractament antibiòtic per a erradicar-lo només en aquells casos que hi hagi malaltia i que es demostri la presència del bacteri a la mucosa gàstrica El tractament antibiòtic, a més, no…
kappa
Biologia
Partícula autoreproductiva que conté ADN; és present en el citoplasma de certes soques de paramecis i són alliberades pels individus de soques dites assassines; si són ingerides per organismes d’una soca sensible (és a dir, que no conté partícules kappa) els mata.
Es divideixen per escissió binària, són sensibles a certs antibiòtics i tenen una paret semblant a la bacteriana
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina