Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
estibina
© Fototeca.cat - J. Vidal
Mineralogia i petrografia
Mineral que cristal·litza en el sistema ròmbic, formant cristalls prismàtics allargats segons l’eix c
.
Es presenta en agregats de cristalls aciculars i en masses radiades columnars o granulars Té una duresa 2 i una densitat 4,66 És opac De color gris de plom i d’esclat metàllic, és la mena més important de l’antimoni N'hi ha a les venes i als dipòsits de reemplaçament formats a baixa temperatura, i també en els formats per les fonts termals, principalment a Human Xina, Mèxic, Bolívia, Algèria i, als Països Catalans, al Ripollès
ullmannita
Mineralogia i petrografia
Sulfur de níquel i antimoni, SbNiS.
Mineral que cristallitza en el sistema cúbic, amb una xarxa anàloga a la de la cobaltita És fràgil, té una fractura desigual, una duresa de 5 i una densitat de 6,7 És de color gris plom, amb un esclat metàllic
valentinita
Mineralogia i petrografia
Òxid d’antimoni, Sb2O3
.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic, amb cristalls de diverses facetes també es presenta en agregats fibrosos Té una duresa de 2 a 3 i una densitat de 5,6 a 5,8 És incolora i té un esclat adamantí És un producte d’alteració de l’antimonita
cervantita
Mineralogia i petrografia
Òxid d’antimoni, Sb2O4.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic, formant cristalls de color blanc, groc i, a vegades, vermell Té duresa 4-5 i pes específic 6,64
tennantita
Mineralogia i petrografia
Sulfur d’àrsenic i coure, Cu1 2As4S1 3
.
Mineral que cristallitza en el sistema regular, en cristalls de forma tetraèdrica i també en masses o grànuls Té una fractura irregular i és molt fràgil La duresa és de 4,5, i la densitat, de 4,6-5,1 Té un color de gris a negre i un esclat metàllic És opaca Forma una solució sòlida amb la tetraedrita Quan s’altera passa a malaquita i òxids d’antimoni Els principals jaciments són a Cornualla Gran Bretanya, a Austràlia Broken Hill i als EUA
ocre
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Química
Nom genèric d’un cert nombre de materials terrosos, pulverulents, emprats com a pigments.
Són constituïts essencialment per òxids fèrrics hidratats, barrejats amb proporcions variables d’argila i de sorra Els ocres són grocs, marrons o vermells, aquests darrers obtinguts per calcinació de les varietats grogues Generalment, els grocs i els marrons són varietats de limonita ocre groc , i els vermells, d'hematites ocre vermell També hi ha altres ocres, com el d’antimoni , el de bismut , el de molibdè , etc, que són varietats terroses pulverulentes més o menys groguenques d’altres minerals Llur vàlua com a pigments depèn de la intensitat del color i de la quantitat d’…
proustita
Mineralogia i petrografia
Sulfoarseniür d’argent, Ag3AsS3.
Mineral que cristallitza en el sistema romboèdric o trigonal, en cristalls generalment prismàtics de forma hexagonal i també en masses compactes Té una duresa de 2-2,5 i una densitat de 5,57 És de color vermell fosc Aquest mineral és isostructural amb la pirargirita, la qual té la mateixa composició química però amb antimoni en lloc d’arsènic tots dos minerals són anomenats plates vermelles i sovint es troben associats a l’argentita, la tetraedrita, l’argent, la calcita, la dolomita i el quars N'hi ha a moltes mines d’argent d’Amèrica del Sud, Mèxic i els EUA A la península…
pirargirita
Mineralogia i petrografia
Sulfur d’antimoni i argent, SbAg3S3.
Mineral que cristallitza en el sistema romboèdric, classe ditrigonal piramidal És de color vermell o gris fosc i té un esclat metàllic Forma cristalls regularment disposats N'hi ha a Mèxic, al Perú, a Bolívia i als EUA Nevada i Arizona
berthierita
Mineralogia i petrografia
Sulfur d’antimoni i ferro, FeSb2S4.
Mineral que cristallitza en la singonia ròmbica i es presenta en agregats fibrosos És de color gris fosc, de lluïssor metàllica, i sol anar recobert d’una pellícula bigarrada
andorita
Mineralogia i petrografia
Sulfat natural de plom, plata i antimoni, PbAgSb3S6.
Cristallitza en el sistema ròmbic, formant cristalls columnars curts, de color gris d’acer fosc i esclat metàllic, i de fractura concoidal Té duresa 2,5-3,5 i pes específic 5,33-5,37