Resultats de la cerca

La seva infantesa malaltissa i afectada per la mort de la mare i la germana influí molt la seva obra Féu diverses estades a París i a Berlín En el Fris de la vida volgué pintar, segons ell mateix, “éssers humans que sofreixen i estimen” Cal destacar-ne Pubertat 1890 i Gelosia , Madona , ambdós del 1893, i El Crit , que esdevindria una fita de l’expressionisme, del qual existeixen diverses versions, la més antiga també d’aquest any En aquest període el seu estil esdevingué sintètic i utilitzà l’arabesc i la línia corba modernista per a expressar la psicologia angoixada dels seus personatges…

Fou deixeble d’Allaert van Everdingen 1621-75 Conegut principalment per les seves marines

Els anys 1983-84 fou coeditor de la revista Rambla , en la qual portava la direcció artística Els anys setanta consolidà el seu llenguatge a través d’històries basades en la ciència ficció i el terror, com ara Historias de la taberna galáctica 1979-81 i En un lugar de la mente 1980-82 El 1983 aparegué el seu conegut personatge Gatony , que protagonitzarà la sèrie Siete vidas 1985 i La muralla 1987 Darrere la seva obra de ficció s’amaga, però, un humor de to crític i àcid Durant uns anys féu algunes obres signades amb el pseudònim Sánchez Zamora , que es…

Anà a Barcelona als catorze anys, on visqué de manera molt precària fent dibuixos pels cafès Els anys 1917-18 anà a París, on es convertí en militant anarquista i adoptà el pseudònim de Shum De retorn a Barcelona, esdevingué molt pròxim o en formà part dels escamots enfrontats a la policia i als sindicats lliures durant els anys del pistolerisme El maig del 1921 resultà greument ferit en explotar una bomba que manipulaven uns companys seus, i que li mutilà parcialment les mans Un cop recuperat, fou encausat per l’atemptat fallit contra el general Martínez Anido del mes d’abril…

Fill de valencians, es formà a l’acadèmia de Sant Carles de València fins a vint-i-un anys Decorador i illustrador publicitari, treballà més de trenta anys per a la firma Myrurgia Com a pintor, d’un colorisme exuberant i pinzellada vigorosa, se centrà en paisatges mallorquins Exposà a Barcelona, Holanda i l’Amèrica Llatina

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, treballà com a advocat i en diversos negocis immobiliaris Membre de l’Opus Dei, organització que abandonà l’any 1973, fou delegat d’Hisenda de l’Ajuntament de Barcelona 1970-74 Des del 1966 assumí les tasques d’editor del Grup Mundo, que controlava diverses publicacions obertes als sectors progressistes i antifranquistes de Barcelona els anys setanta, com el setmanari “Mundo” i els diaris d’informació general “Tele-exprés”, “Catalunya Exprés” i “Mundo Diario” També formaven part del grup el diari esportiu “4/2/4”, l’editorial…

Llicenciat en belles arts per l’Academia de San Carlos, debutà en el món de la historieta l’any 1946 amb el personatge de Kangurito, inicialment per a l’Editorial Laerso i més tard per a la revista Pumby  de l’Editorial Valenciana, l’empresa líder del món del còmic al País Valencià fins als anys setanta Fou autor de les historietes de “Raspa y Arenque”, “Felipón” i “Don Memorión” i, sobretot, del personatge Jaimito fins el punt que sovint es considera, erròniament, una creació seva i Simbad el Marino També collaborà en la revista Trampolín Els anys setanta féu la…

Estudià a l’ETSAB entre els anys 1973 i 1982 La seva obra es vincula estretament a Barcelona, i en els primers anys es desenvolupà en el marc d’actuacions de l’IMPU Entre les primeres obres destaquen les realitzades amb Màrius Quintana i Joan Antoni Solanas com el Parc de Joan Miró 1982-89, amb Andreu Arriola i la Biblioteca Joan Miró 1984-90 També intervingué en diverses obres a Montjuïc com el monument a Lluís Companys al Fossar de la Pedrera 1984-86 En 1988-92 fou encarregada de les àrees olímpiques de Montjuïc, la Diagonal i la Vall d’Hebron a l’Institut…

Es formà a Belles Arts Exposà individualment a Barcelona des del 1944, Roma, Madrid i Santander, i collectivament a diversos països Fou soci fundador, a Barcelona, dels Salons d’Octubre 1948-55 i assidu dels de Maig Partint del figurativisme, tendí a una estilització estructurada i colorista els anys cinquanta Posteriorment —des de 1958-59— esdevingué seguidor ressagat de la segona onada abstracta, sovint influït pel Will Faber d’anys anteriors Obtingué diversos premis, com els de dibuix Miró 1964 i Ynglada 1974

Residí a Madrid i, des de divuit anys, a Barcelona Autodidacte, collaborà a revistes de modes i es dedicà al dibuix industrial Treballà un temps al costat de Joan Junceda Els anys vint començà a conrear l’aquarella, gènere que exposà sovint a Madrid i a Barcelona El 1941 esdevingué president de l’Agrupació d’Aquarellistes de Catalunya fruit de la seva gestió fou la important exposició d’aquarellistes al Palau de la Virreina de Barcelona el 1944 Centrat en flors i en figures, destacà especialment en aquesta darrera especialitat