Resultats de la cerca

Collaborà a L’Aureneta , L’Atlàntida , “Quatre Gats”, “La Nación” i “La Renaixençap, on publicà narracions i quadres de costums Cultivà la poesia, aplegada en el volum Íntimes s d la prosa poètica i la narrativa, que recollí a Llibre del dolor 1903, i la novella Cartes que no lliguen 1895, Lo nebot de D Pere 1894 i Lo gorg de les ànimes 1898 En el camp del teatre, on aconseguí major èxit, destacà amb sainets com La planxadora 1900 i El dinar de bodes 1904 comèdies com Don Tranquil 1898 i La gent d’ordre 1901, i peces de teatre líric com Barcelona al dia 1904 Adaptà algun vodevil…

Vida i obra Fou canonge i arxiver de la seu tarragonina Escriví un Arxiepiscopologi de Tarragona editat el 1951, que arriba fins el 1664 Alguns estudiosos també esmenten com a obra seva un Epítome historial de la ciudad de Tarragona , no localitzat La seva notable producció poètica, adscrita a l’estètica cultista, figura aplegada en el manuscrit Matalàs de tota llana , inèdit fins l’any 1873, i tracta temes religiosos, amorosos, satírics i de circumstàncies També compilà un recull de composicions de poetes tarragonins sota el títol de Pancàrpia poètica , que s’ha perdut, tot i…

Vida i obra Fou conseller de la Mancomunitat 1917 i 1921, diputat per Lleida 1931, ministre de Treball 1933-34 i de Sanitat 1934, senador, regidor de Lleida i diputat provincial per Balaguer Collaborador de les revistes “Lleida” i Vida Lleidatana , i proclamat mestre en gai saber el 1928, és autor d’una poesia de temes populars i lligada al jocfloralisme Campànules 1923, Clarors 1927 i Floralesques 1928 A partir dels anys trenta, però, evolucionà cap a una progressiva conceptualització, amb llibres com L’argall 1931 i Arquimesa 1936 El seu exili a Occitània el 1936 i a Andorra a partir del…

Vida i obra Era el gran d’una colla de germans, alguns dels quals destacaren en la política, les arts i la vida eclesiàstica, i es feu càrrec del negoci familiar d’adoberia Conreà la literatura només d’una manera esporàdica Collaborà, amb diversos pseudònims Al-Majori , Fermín i, sobretot, Pau de la Pau , a “La Dulzaina”, “Revista Balear”, “La Ignorància” i “La Roqueta”, i també al Calendari Català de Briz Escriví alguns poemes en castellà i el 1868 guanyà un accèssit als Jocs Florals de Barcelona La seva poesia, de factura no gaire acurada, té, però, un cert to personal Tanmateix, la seva…

Fou forjador i mestre d’obres Fou membre 1874-75 i secretari 1874 de La Jove Catalunya Collaborador de La Renaixença des del 1871, feu els primers passos poètics en certàmens d’arreu de Catalunya, on obtingué diverses distincions Especialment intensa fou la seva participació als Jocs Florals de Barcelona, dels quals fou mestre en gai saber per les violes del 1878 i el 1890 i la flor natural del 1889 També hi obtingué dos premis extraordinaris, sis accèssits i en fou mantenidor els anys 1881, 1891, 1901, 1908 i 1915 La seva producció, que inclou poesia èpica i lírica i és fidel als models…

Fill de Llorenç Ros, governador militar de Caracas, fou també militar A cinc anys, orfe de pares, anà a viure a la casa pairal de les Olives Baix Empordà Arribà a general de divisió, fou membre destacat de la Unión Liberal, intervingué en nombrosos episodis de la vida militar i política espanyola del s XIX i fou diputat, senador i ministre de Foment, Instrucció i Obres Públiques S’inicià en la literatura en els cercles romàntics pròxims a José de Espronceda, escriví amb ell la comèdia Ni el tío ni el sobrino 1834 i li prologà El diablo mundo 1840 El 1860 publicà El doctor Lañuela , novella…

Vida i obra Feu els estudis de magisteri a Girona i fou mestre d’escola, entre altres poblacions, a Sant Feliu de Guíxols i a Barcelona, i autor de manuals i mètodes escolars El auxiliar del maestro catalán en la enseñanza de la lengua castellana , 1869, molt reeditat Lectura bilingüe , 1900 Vocabulari català-castellà , 1910, i Estampa i ploma Mètode de lectura catalana , 1912, i publicà en diaris i revistes nombrosos articles sobre aspectes polèmics de l’ensenyament a Catalunya Collaborà amb relats i poemes catalans a “Lo Nunci”, entre el 1878 i el 1879, i amb poemes catalans o castellans a…

D’estament noble, cosí de Lluís de Requesens, governador dels Països Baixos Capità d’Esglésies, a Sardenya, féu una detallada descripció de les costes de l’illa i de les seves possibilitats de defensa 1572 El 1581, morts la muller i els fills, prengué l’hàbit de sant Agustí a Roma i tornà a Barcelona amb una bona biblioteca aplegada a Itàlia Graduat en teologia 1588, el 1600 esdevingué prior del convent de Barcelona i visitador de la província de Catalunya Anà a Roma, on aconseguí un breu que disposava que el nomenament de provincial per a les províncies de Catalunya, Aragó i…

Vida i obra Professor mercantil, publicà llibres de geografia, estadística i economia en català, castellà i francès, i escriví diverses peces de teatre, que han restat inèdites La seva activitat més important, però, fou la de folklorista, que inicià el 1901 com a professor a l’Escola d’Institutrius Fou promotor de la secció de folklore al Centre Excursionista de Catalunya 1904, director de la “Biblioteca Folklòrica Catalana” des del 1906, i en collaboració amb Ramon Miquel i Planas des del 1909 i membre fundador de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya 1915, dirigit a la Universitat de…

Estudià dret i filosofia i lletres i ingressà en el cos diplomàtic residí a Anvers 1892, a Hèlsinki 1896 i a Riga 1898, d’on fou cònsol Esperit crític i introvertit, potser el seu fracàs matrimonial i una paràlisi progressiva foren els motius del seu suïcidi, al Dvina En morir deixà publicades poesies i collaboracions periodístiques, com les del diari “El Defensor de Granada”, dos llibres d’assaigs i dues novelles Granada la bella 1896, estudi alhora racionalista i intuïtiu de la idiosincràsia de la ciutat, sembla preludiar la seva obra Idearium español 1897, una de les primeres…