Resultats de la cerca

En aquest cas el corrent de desplaçament en una ona electromagnètica transversal que es propagui pel plasma és negligible enfront del corrent a causa de les càrregues elèctriques

En conseqüència, és tant més vàlida com més gran és l’energia cinètica, per tal com més negligible és aleshores el terme pertorbatiu

Consisteix a considerar, en un primer pas, únicament el moviment dels electrons al voltant dels nuclis, suposant-los en configuració fixa és a dir, hom pren infinites llurs masses, per, en un segon pas, tenir en compte el moviment dels nuclis en un potencial causat per la força repulsiva mútua d’aquest i per l’acció del núvol d’electrons L’energia de la molècula és aleshores suma de l' energia electrònica i de l' energia de vibració-rotació dels nuclis És anomenada també aproximació o separació adiabàtica

Per a la seva descripció no és vàlida l’aproximació lineal, per la qual cosa la part de l'acústica que estudia aquests sons és anomenada acústica no lineal o macrosònica

La velocitat d’un procés reversible és quasi nulla i, de fet, hom no pot parlar de l’existència real d’aquest tipus de processos, sinó de la major o menor aproximació d’un procés real a un procés reversible

Si bé aquest fenomen no es produeix d’una manera pura en les interaccions entre partícules materials reals, l’aplicació de les lleis del xoc elàstic a determinats fenòmens d’interacció, com és ara la difusió, la moderació i l’agitació tèrmica, permet de trobar relacions matemàtiques que tradueixen amb força aproximació, des del punt de vista pràctic, la realitat del procés d’interacció

Així doncs, el centre òptic O és la imatge que del punt nodal objecte N de la lent dóna la primera superfície d’aquesta o dioptre d’entrada la imatge d' O donada per la segona superfície de la lent o dioptre de sortida és el punt nodal objecte N ' En l’aproximació d’una lent infinitament prima, els punts O , N , i N ' coincideixen amb el punt d’intersecció de la lent amb l’eix òptic

Estudià els gasos, i la termodinàmica i la teoria cinètica, camp en què aportà conclusions bàsiques que contribuïren al perfeccionament de les teories existents És especialment notable la seva equació d’estat que suposa una aproximació més al comportament dels gasos reals enfront de la coneguda equació dels gasos perfectes Estudià també la capillaritat, la continuïtat dels líquids i els gasos, la dissociació electrolítica, les forces atòmiques, etc El 1910 rebé el premi Nobel de física

La distribució de Fermi-Dirac representa la probabilitat que un determinat nivell d’energia E del sistema estigui ocupat pels fermions, i és donada per l’expressió on k és la constant de Boltzmann, T és la temperatura absoluta i E F és el nivell de Fermi Per a valors d’energia E tals que E > 5kTE F , la distribució de Fermi-Dirac pot ésser substituïda per l’aproximació clàssica donada per la distribució estadística de Boltzmann, f E = exp- E-E F / kT

S'educà a Birmingham i a Cambridge, on treballà amb Joseph John Thomson sobre les descàrregues elèctriques en tubs a baixes pressions El 1920 fou fellow del Trinity College a Cambridge, el 1921 de la Royal Society, i el 1935 chairman de l’International Commitee on Atoms El 1919, dins les seves investigacions fonamentals sobre els isòtops , inventà l’espectrògraf de masses que porta el seu nom i que permet la separació dels isòtops i la determinació de llurs masses amb l’aproximació d’una millèsima Les seves publicacions més importants són The Isotopes 1922 i Mass-spectra and…