Resultats de la cerca

Creà el que ell anomenava “crítica orgànica”, intent de fusió de la crítica idealista i de la positivista Com a poeta és romàntic, i manifesta influències de Schelling i de Carlyle

Viatjà per Grècia i per Itàlia i exaltà l’antiguitat i els ideals humanistes Interessat per la Rússia antiga i el seu folklore, traduí Slovo o polku Igoreve ‘Cançó de les hosts d’Igor’, 1886 Acostat al naturalisme, intimista, paisatgístic i amant de la natura —creació divina—, considerà la poesia com una necessitat espiritual de la humanitat Obres Očerki Roma ‘Esbossos de Roma’, 1847, Dve sud’by ‘Dos destins’, 1845, Mašen'ka 1846, Neapolitanskij al’bom ‘Àlbum napolità’, 1858, Novogrečeskije pesni ‘Cançons de la nova Grècia’, 1858, Savonarola 1851, Tre smerti ‘Tres morts’, 1857, Smert'Ljucia ‘…

Vinculat a l’esteticisme, a París es relacionà amb el simbolisme, bé que mai no perdé el contacte amb la terra russa A part les publicacions en la revista Apollon , és autor d' Anno mundi ardentis 1916 i Demony glukhonemyje ‘Dimonis sordmuts’, 1919 Féu alhora traduccions, i es dedicà també a la pintura

Ingressà a les categories inferiors del Reial Club Deportiu Espanyol procedent del Centre d’Esports l’Hospitalet El 1997 debutà a la primera divisió Arribà a ser capità de l’equip, però una malaltia el mantingué temporalment apartat dels terrenys de joc Fou campió de la Copa del Rei 2000 L’any 2005 deixà el club havent jugat 116 partits Posteriorment jugà en diversos equips Polideportivo Ejido, Apollon de Xipre, Amkar Perm de Rússia, Unión Deportiva Marbella, Caravaca, Ontinyent, Batavia Persitara d’Indonèsia i Alcoià, on començà la temporada 2012-13 Formà part de la selecció catalana i de la…

Alumne de JB Cupis, el 1774 ja ensenyava violoncel, i dos anys més tard publicà la seva primera obra, Six quatuors concertants El 1776 entrà a la Société Académique des Enfants d’Apollon Debutà als Concerts Spirituels l’any 1778, i el 1781 passà a formar part de la seva orquestra Entre el 1791 i el 1800 tocà a la formació del Théâtre Feydeau, i un any després obtingué la plaça de primer violoncel a l’Orquestra de l’Òpera de París, on romangué fins a la jubilació el 1814 Les seves composicions instrumentals són el reflex del gust musical de l’època Entre el 1775 i el 1783 escriví…

Instituïts de manera esporàdica el 1667 a París —al Salon d’Apollon del Louvre, d’on li ve el nom— seguint el moviment de revaloració social de l’activitat artística, el 1737 esdevingué biennal, fins que amb la Revolució fou anual Els criteris d’admissió d’obres seguits pels jurats provocaren controvèrsies, que el 1863 cristallitzaren en l’organització d’un Salon des Refusés i el 1884 amb la creació del Salon des Indépendants , institució lliure i sense jurats ni premis El saló oficial — Salon des Artistes Français — sofrí una important escissió de signe moderadament obert, el Salon de la…

Tot i que és una institució típicament francesa, cal cercar els seus orígens a Anglaterra, i concretament als Pleasure Gardens londinencs, que, ja al segle XVII, oferien beguda, música i espectacles d’entreteniment variats També a París hi havia tradició d’artistes que actuaven als cafès, antecedent dels cafés-chantants , nascuts durant el darrer terç del segle XVIII, com ara el Café d’Apollon, el Café des Muses o el Cadran-Bleu, que es multiplicaren durant els anys de la Revolució En aquests locals es presentaven espectacles d’entreteniment i també se celebraven sessions de divulgació i…

Procedent d’una família benestant d’origen jueu, estudià a les universitats de la Sorbona, Heidelberg i Sant Petersburg, i inicià una activitat literària que el portà a publicar a la revista Apollon  els seus primers poemes Considerat un dels pares de l' acmeisme , la seva poesia és classicitzant, rigorosa i amb una forta càrrega cultural i moral Allunyat de la revolució soviètica, amb la qual inicialment simpatitzà, fou cada cop més mal vist per les autoritats El 1934, un poema en el qual alludia críticament a Stalin, fou motiu que hom li prohibís l’accés a algunes grans ciutats Passà…

Vida Fou el tercer dels quatre fills de F’odor Ignat’evic Stravinskij , cèlebre baix baríton de l’Òpera Imperial Russa, i d’Anna Kholodovskaja 1854-1939, hàbil pianista El nom primitiu familiar era Sulima-Stravinskij, cognom que prové del Strava, un rierol de la Polònia oriental Fill de família amant de la música, i educat per tant en un ambient musical, Igor conegué des de la infantesa les obres mestres del teatre líric rus i el plaer de la lectura —el pare posseïa una extensa biblioteca, on també hi havia partitures d’òperes— Començà a estudiar piano a nou anys a instàncies dels seus pares…