Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
William Thomas Brown
Cristianisme
Des del 1869, missioner metodista a Barcelona, on fundà, el 1871, la primera comunitat catalana d’aquella confessió.
El seu apostolat contribuí a crear d’altres comunitats al Poblenou i al Clot, que, juntament amb la primera, encara existeixen avui Predicà al Vallès i, després, a Palma Mallorca i a Maó, on supervisà la labor de diversos collaboradors autòctons
carn
Cristianisme
El cos humà com a seu de la concupiscència.
La Bíblia, i sobretot Pau, veu en la carn aquella realitat precristiana de l’home que és seu del pecat i de totes les resistències a l’Esperit de Déu per això el cristianisme considera la carn com un dels tres enemics de l’ànima que el cristià pot vèncer en virtut de la força rebuda en el baptisme
Pierre Cauchon
Cristianisme
Eclesiàstic francès.
Rector de la Universitat de París 1403, conseller del duc de Borgonya 1414 i d’Enric VI d’Anglaterra 1422, bisbe de Beauvais 1420 i de Lisieux 1432-42 L’avanç de Joana d’Arc el 1429 el forçà a refugiar-se a Rouen, on, quan aquella fou feta presonera, presidí el tribunal que la condemnà a mort 1430
Marc Antoni Casanate
Literatura
Cristianisme
Nom amb què és conegut Marc Antoni Alegre i Casanate, escriptor, religiós carmelità.
És autor de Paradisus Carmelitici decoris 1639, obra de caràcter històric que fou censurada per la Sorbona i posada a l’Índex, de Vida y encomios de san Prudencio, obispo de Tarazona, catálogo de sus obispos y de algunos sucesos notables de aquella ciudad 1626, i d’altres obres de caràcter històric i religiós Deixà inèdits uns comentaris morals i un martirologi carmelità
Vicent de Rocamora
Cristianisme
Frare dominicà.
Fou famós per la seva pietat i eloqüència, que li valgueren el càrrec de confessor de la infanta Maria, després emperadriu d’Àustria En 1643 aparegué com a estudiant de medicina a Amsterdam i adepte del judaisme amb el nom d’Isaac Exercí un paper preponderant en la comunitat sefardita d’aquella ciutat, en especial com a dirigent del cercle literari de l’Academia de los Sitibundos El seu fill, Šelomó, exercí de metge a Amsterdam
Diego de Ribera y de Toledo
Cristianisme
Bisbe de Mallorca (1507-11) i de Segòvia (1511-43).
Era degà de l’església de León quan fou promogut a bisbe de Mallorca Sembla que no residí mai a l’illa primer tingué com a substitut Miquel Morro, d’Inca, bisbe titular de Bugia, que el 1520 anà a aquella diòcesi, després d’ésser reconquerida Després hi tingué com a vicari general Arnau Albertí, que seria més tard bisbe de Pati Sicília i inquisidor Es conserven alguns decrets seus Fou traslladat a Segòvia 1511, on inicià la nova catedral
Vítiza
Cristianisme
Abat d’Eixalada.
Era d’origen urgellès i germà d’Àtila, un dels monjos que entrà al monestir el 854, ensems amb Protasi La seva entrada fou un xic posterior, però és esmentat com a possessor de béns amb el seu germà des d’aquella data Fou elegit abat poc abans del 865, i regí l’abadia fins als volts del 874 Durant el seu abadiat mantingué sempre una estreta relació amb Protasi, retirat a Cuixà Augmentà els béns de l’abadia amb noves adquisicions i cercà l’amistat i la protecció del comte Miró I de Rosselló
Antoni Gallard i de Traginer
Cristianisme
Bisbe d’Elna (1608-12) i de Vic (1612-13).
Era germà d’Agustí Gallard, que el 1588 havia estat nomenat bisbe d’Elna, però que morí abans de prendre possessió de la diòcesi, i de Cristòfor, regent de la tresoreria del Principat 1609-15 i governador dels comtats de Rosselló i Cerdanya 1615-38 A Perpinyà dugué a terme la unió dels capítols de Sant Joan i d’Elna, transferit aquest recentment a aquella vila El 1613 assistí al concili de Tarragona i, de retorn, impulsà a Vic l’organització d’una unió per a lluitar contra el bandolerisme Fou enterrat 1621 al panteó familiar de la cartoixa d’Escaladei
Joan de Borja-Llançol de Romaní i de Montcada
Cristianisme
Cardenal (1496).
Fill de Jofré de Borja-Llançol de Romaní i germà del cardenal Pere Lluís És considerat el Borja de la cort d’Alexandre VI amb més qualitats polítiques Protonotari apostòlic, fou bisbe electe de Melfi 1494-98 i arquebisbe de Càpua 1496-98 i de València 1498-1500 A Perusa, de primer com a governador i després com a legat pontifici, donà proves de les seves altes condicions de governant El 1497 acompanyà el papa a Òstia per tractar amb el futur Juli II, addicte a Carles VIII de França Nomenat legat de Bolonya el 1499, morí quan es dirigia a Forlì a felicitar Cèsar Borja per la conquesta d’…
Joaquim Llorenç Villanueva i Astengo
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Cristianisme
Política
Eclesiàstic, escriptor i polític.
Estudià teologia a la Universitat de València, i el 1777 fou nomenat canonge de la catedral d’Oriola i catedràtic de filosofia del seminari d’aquella ciutat El 1780 anà a Madrid, i l’any següent aconseguí una canongia a l’església de San Isidro Aquell mateix any obtingué una càtedra al seminari de Salamanca L’any 1785 tornà a Madrid, en ésser nomenat capellà d’honor i predicador del rei Carles III, i des del 1788 fou canonge de la catedral de Conca En aquest període es relacionà amb els cercles intellectuals illustrats, i el seu pensament evolucionà cap a plantejaments crítics,…