Resultats de la cerca
Es mostren 1270 resultats
llistell
Art
Filet d’adornament d’una columna, un capitell o un altre element arquitectònic.
cartutx
Art
Vinyeta que consisteix en la imitació plàstica o pictòrica d’un paper de vores cargolades, amb una inscripció.
Fou usat des del s XVI a Itàlia, inicialment com a ornament arquitectònic, i després s’estengué com a element decoratiu en marcs, escuts, gravats, pintures, etc, sobretot durant el període barroc
Nicolas-François Blondel
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte, enginyer i urbanista francès.
En el seu llibre Cours d’architecture 1675-83 definí i defensà el classicisme arquitectònic més estricte És autor, a París de l’arc de triomf dit Porte de Saint-Denis 1671-72
Horatio Greenough
Escultura
Escultor i teòric nord-americà.
Deixeble de Thorvaldsen a Itàlia, és autor d’un colossal Washington Capitolí 1832-41 Smithsonian Institution, Washington Hom ha vist en els seus escrits, recopilats el 1958 Form and Function , un precedent del funcionalisme arquitectònic
Lyonel Feininger
Pintura
Pintor nord-americà d’origen alemany.
Residí a Europa, on fou professor al Bauhaus 1919-31, fins a l’arribada del nazisme Amb un estil propi i una gran riquesa de color conreà un cubisme fantasista i arquitectònic que influí sobre Gropius
Legazpi
Municipi
Municipi de Guipúscoa, País Basc, situat a l’E de Mondragón i drenat pel riu Urola.
És un centre industrial amb gran activitat en els sectors metallúrgic, químic i paperer N'és remarcable, des del punt de vista arquitectònic, l’església parroquial, del s XVIII, l’ajuntament i les cases del barri antic
Sebastián de Herrera Barnuevo
Arquitectura
Escultura
Pintura
Arquitecte, escultor i pintor castellà.
Seguidor de l’estil d’ACano, no arribà, però, a assolir el seu concepte arquitectònic Hom en destaca el disseny per a l’altar central de la capella de Sant Isidre ~1660 a l’església de Sant Andreu de Madrid
trílit
Arquitectura
Motiu arquitectònic derivat del mateix sistema constructiu o del mateix esquema formal del trílit.
comitium
Arqueologia
Espai arquitectònic dins una ciutat romana que servia per a la reunió del poble.
A Roma, el comitium era a la zona del Camp de Mart, en una installació coneguda amb el nom de Septa Júlia, molt a prop del panteó d’Agripa El complex comprenia un gran pati quadrangular porticat que feia 310 x 120 m en què es reunia el poble convocat a vot i una gran sala coberta, que era el lloc on es feien les votacions i es procedia al recompte de vots A l’època imperial, com que la designació dels magistrats la feia directament l’emperador, l’edifici del comitium serví per a altres usos, com ara de mercat o per a la celebració de jocs de gladiadors
art cistercenc
© Fototeca.cat
Arquitectura
Estil arquitectònic dels s. XII i XIII, difós, bé que no creat, pels cistercencs.
És caracteritzat pel seu despullament Els primers abats de Cîteaux no tingueren cap actitud peculiar relacionada amb l’art Fou sant Bernat qui l’introduí, més tard, a l’orde Així, els manuscrits de Cîteaux del temps de l’abat Esteve Harding que abdicà el 1133 són profusament illuminats El 1134, però, quan sant Bernat començà a pesar dins l’orde, el capítol general manà que les caplletres fossin d’un sol color A les vidrieres, l’esperit d’austeritat es manifestà en la prohibició de les representacions figurades i l’adopció d’entrellaçaments abstractes En el cant gregorià, sant Bernat empobrí…