Resultats de la cerca
Es mostren 98 resultats
endreç
Manera com hom arranja o disposa alguna cosa, règim.
Edward Jones
Música
Arpista, musicòleg i compositor gal·lès.
Des de molt jove mostrà un gran interès per la música i la cultura popular del seu país d’origen, i cap al 1775 es traslladà a Londres, on es guanyà la vida com a intèrpret i professor d’arpa Entre el 1788 i el 1820 ocupà el lloc de bard del príncep de Galles i, més tard, del rei Compongué sonates i marxes i arranjà danses populars per a arpa i també per a teclat Entre les seves obres destaquen les recollides en Poetical Relicks of the Welsh Bards 1784, The Bardic Museum 1802 o The National Songs and Airs of Wales 1820 Així mateix, arranjà per a arpa o per a teclat…
Mary Lou Williams
Música
Pianista i compositora nord-americana, nascuda Mary Elfrieda Scruggs.
Es crià a Pittsburgh, on començà a actuar professionalment en l’adolescència El 1929 entrà en l’orquestra d’Andy Kirk en qualitat de pianista i arranjadora L’èxit de la banda de Kirk els anys trenta fou degut, en gran part, a les composicions, arranjaments i a la interpretació pianística de Williams, que també proveí de partitures les orquestres d’Earl Hines, Benny Goodman i Louis Armstrong Després de deixar Kirk el 1942, formà grup propi i arranjà per a Duke Ellington, per a qui escriví Trumpet No End El 1946, la seva Zodiac Suite s’estrenà al Carnegie Hall amb l’Orquestra…
Joan Manuel Casademunt i Valldejuli
Literatura catalana
Escriptor.
Dedicat preferentment al gènere líric, arranjà al castellà un gran nombre d’operetes, algunes de Johann Strauss, i escriví sarsueles i obres teatrals en castellà i en català, com Plouen desgràcies 1876, Qui no s’arrisca 1876 i Amo i criat 1884
Miguel Ramos Carrión
Teatre
Dramaturg castellà.
Escriví nombroses comèdies, sainets i sarsueles, musicades per Chapí, Chueca i Caballero, com La tempestad 1882, La bruja 1887 i Agua, azucarillos y aguardiente 1897, entre d’altres, i arranjà el text de Marina de Camprodon perquè Arrieta convertís en òpera la primitiva sarsuela
John Christopher Pepusch
Música
Compositor anglès d’origen alemany.
S'establí a Londres vers el 1700 i ingressà a l’orquestra del teatre Drury Lane Compongué l’obertura i alguna peça, i arranjà la major part de la música de The Beggar's Opera 1728, sobre el text de John Gay, obra que satiritzava el gènere italià i que encara és representada
Antonio de Zamora
Teatre
Autor dramàtic.
Seguidor de Calderón, a vegades arranjà o amplià comèdies seves, i també es dedicà a refondre obres d’altres autors del s XVII La seva peça més coneguda és No hay plazo que no se cumpla ni deuda que no se pague , versió, bastant encertada, del Don Juan, que anuncia, en certs moments, el futur drama de Zorrilla Les seves Comedias nuevas foren publicades el 1722
Francesc Gil
Botànica
Botànic valencià.
Collaborà segurament amb Antoni JCabanilles en la recollecció de plantes del País Valencià Durant la invasió francesa, s’estigué a Mallorca, on herboritzà, arranjà un petit jardí botànic a l’hort del Temple i inicià un curs de botànica Tornà a València el 1815 i fou corresponsal de Mariano Lagasca, a qui envià plantes dels saladars de l’Albufera i diferents varietats d’arròs, i donà cursos d’agricultura a la Societat Econòmica d’Amics del País 1820
Ramon Gaufred
Cristianisme
Bisbe de Vic (1109-46).
Fou molt amic i collaborador del bisbe Oleguer, que li concedí, com a premi pel seu ajut en la conquesta de Tarragona, l’església de Sant Salvador, aleshores única parròquia de la ciutat Amb Oleguer consagrà el monestir de l’Estany 1133 i assistí a sínodes i concilis provincials Fou marmessor de Ramon Berenguer III i arranjà les diferències entre el gran senescal Guillem Ramon de Montcada i Ramon Berenguer IV Sovint s’oposà al monestir de Ripoll
Joan de Peralta
Cristianisme
Abat de Montserrat (1483-93) i bisbe de Vic (1493-1505).
De família noble, senyora de Castellet del Penedès, fou degà de l’església de Girgenti i abat comendatari del monestir basilià de la Grotta Sicília Fou nomenat abat comendatari del monestir de Montserrat Durant el seu episcopat, manà imprimir el missal de Vic 1496 i volia imprimir el breviari Arranjà els problemes de jurisdicció que mantenien els canonges de Manresa amb l’església de Vic Assistí a la cort de Barcelona 1493, ciutat on féu llargues estades Fou president de la generalitat de Catalunya 1491-93
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina