Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
esclafit
Meteorologia
Corrent descendent d’aire fort i potencialment destructiu, de curta durada, que arriba al terra procedent d’una tempesta.
heliofotòmetre
Meteorologia
Física
Instrument utilitzat per a mesurar la intensitat de la llum del Sol que arriba a un determinat punt de la superfície de la Terra.
Les aplicacions dels heliofotòmetres són molt diverses Entre les més importants hi ha les que permeten determinar la concentració de diversos components atmosfèrics vapor d’aigua, ozó, partícules aerosols, etc a partir de l’atenuació de la irradiància solar en certes bandes espectrals mesurada amb els heliofotòmetres
praecipitatio
Meteorologia
Complement de núvol dels gèneres cumulonimbus, cúmulus, estratus, estratocúmulus, nimboestratus o altoestratus, en forma de banda de precipitació que arriba a la superfície terrestre.
blizzard
Meteorologia
Vent fred, acompanyat de tempestes de neu, localitzat a l’Amèrica septentrional i a l’Antàrtida, on arriba a atènyer els 160 km per hora.
nivell de condensació
Meteorologia
Nivell, expressat en alçària o pressió, en el qual l’aire humit que ascendeix arriba a la saturació i comença a condensar el vapor d’aigua que l’acompanya.
En l’atmosfera, l’ascens de l’aire humit implica generalment un refredament a causa de la seva expansió en assolir progressivament pressions cada vegada més baixes Aquest refredament, aproximadament adiabàtic, augmenta la humitat relativa de l’aire ascendent fins a arribar al 100% aire saturat i, a partir de l’alçària anomenada nivell de condensació, provoca la condensació del vapor d’aigua en forma de petites gotes de núvol En funció de la causa de l’ascens de l’aire, el nivell de condensació adopta diferents noms nivell de condensació per elevació, per mescla, per convecció, per…
magnetosfera
Meteorologia
Capa superior de l’atmosfera de la Terra, situada més amunt dels 1.000 km d’altitud, enllà ja de l’atmosfera, fins on arriba la influència del magnetisme terrestre.
Els seus límits són molt distorts per la pressió dels vents solars electrons i protons emesos pel Sol, de manera que en el costat del Sol la magnetopausa és a uns 6400 km i el camp magnètic és molt intens, i, per contrast, a la banda oposada, la magnetosfera es perd en l’espai i forma una cua magnètica d’uns 6400000 km La magnetosfera és composta pels electrons i protons del vent solar i de la radiació solar captats pel magnetisme terrestre Gràcies als satèllits, des del 1958 hom distingeix dins la magnetosfera dues anelles de radiació forta, dites cinturons de radiació de Van Allen, cap als…
estratosfera
Meteorologia
Capa de l’atmosfera terrestre que s’estén entre els 12 i els 40 km d’altitud, en valors mitjans.
Fou descoberta pel geofísic francès Léon Teisserenc de Bort el 1899 després d’efectuar nombrosos sondeigs a la ciutat de Trappes, arribà a fixar-la l’any 1902 fins als 80 km d’altitud Posteriorment, al Congrés de la Unió Geodèsica i Geofísica Internacional, a Brusselles 1951, hom distingí en aquesta estratosfera dues capes, una la mateixa estratosfera en el sentit inicial, i l’altra la mesosfera El nom correspon al fet que era considerada, inexactament, una capa de calma absoluta i de perfecta estratificació els vents hi poden arribar a assolir velocitats de 250 km/h, i els…
núvol convectiu
Meteorologia
Núvol de gran desenvolupament vertical, del tipus cúmulus o cumulonimbus, format generalment en una columna d’aire inestable.
Aquesta inestabilitat pot ser causada per l’escalfament de la base del núvol o pel refredament del seu cim En gran part dels núvols convectius l’ascens de l’aire és inicialment accelerat i en molts arriba a l’estratosfera Els núvols convectius produeixen la major part dels xàfecs i les tempestes observats
balanç energètic de la Terra
Geologia
Meteorologia
Balanç de la radiació rebuda i emesa per la Terra, calculat durant un període de temps generalment llarg.
L’única energia rebuda pel planeta, la radiació solar, arriba a la superfície a través de l'atmosfera terrestre, que també canalitza la radiació terrestre La característica més destacable del balanç energètic del planeta és que, en un període representativament llarg, hi ha equilibri entre la radiació rebuda i l’emesa per la Terra, considerada aquesta globalment és a dir, superfície més atmosfera, la qual cosa explica l’estabilitat tèrmica del planeta
higròmetre
©
Meteorologia
Física
Aparell per a mesurar la humitat atmosfèrica.
Entre els higròmetres més utilitzats cal destacar l' higròmetre de condensació , constituït essencialment per una càpsula metàllica amb una cara perfectament brunyida, de manera que en fer refredar la càpsula hom arriba al punt de rosada condensació , a partir del qual hom pot deduir la humitat Un altre tipus és l' higròmetre d’absorció , que es basa en la propietat de certs materials, com ara els cabells humans, d’allargar-se o d’escurçar-se segons la humitat